La Roda Perpètua

La roda perpètua la va idear el frare Domènec Varni, i és va publicar per el frare Miquel Agustí, prior del Temple de Perpinyà (s. XVII). Indica els anys fèrtils (F), molt fèrtils (FM), estèrils (E) i molt estèrils (EM). Per fer-ne l’aplicació a un any qualsevol del segle XXI s’ha de comptar cap a la dreta, començant per la casella que correspon a l’any 2000, fent correspondre cada casella a un any.

L’any 2021 serà fèrtil, la roda ens ho diu ben clar!

A la natura tot està sotmès a uns cicles que ben segur van saber copsar els nostres avantpassats, quan vivien molt més en contacte amb la terra.

El Llibre dels secrets d’agricultura, casa rústica i pastoril de fra Miquel Agustí, Aquest llibre va sortir imprès per primera vegada l’any 1617 a Perpinyà, i fou un manual tècnic agrícola.

Textos, imatges extrets del Calendari dels Pagesos aniversari 160 anys.

http://calendaridelspagesos.cat/calendari/

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

Ha sortit el cartell de Carnaval de VNG 2021

Disseny de Joan Masip
Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

Calendari dels Pagesos 160 anys 1861-2021

Han passat 10 anys de la publicació en aquest bloc dels 150 anys del Calendari dels Pagesos, aquest any la celebració és dels 160 anys i desitjo que siguin per molts més!

Per molts més anys!

De petit sempre l’havia vist a casa dels pares i el meu pare el feia servir principalment per veure quines llunes eren les millors  per plantar les llavors i plantes a la terra, jo mirava els dibuixos, els gravats i els refranys, alguna vegada de petit els havia copiat a les meves lamines de dibuix.

https://gegantdelaporra.wordpress.com/2011/04/03/calendari-dels-pagesos-any-150-de-la-seva-publicacio/

Calendaridelspagesos.cat

Inici

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

Us desitjo un Bon Nadal i un millor Any 2021!…Cuideu-vos molt!

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

Audiovisual sobre l’actualitat de la Pesca, l’Agricultura i la Ramaderia a casa nostra, per a la FIRA de Novembre de 2020.

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

Fites de la Talaia

Fites de la Talaia
Alfred Castells & Jaume Sendra
2020.11.11

Revisant els mapes cartogràfics i altra documentació per preparar l’excursió dels dimecres, ens vam adonar que la fita -o més pròpiament, un molló d’argamassa-
anomenada de la Talaia (foto 1), no indica exactament o completament la informació que pertocaria.
Ens expliquem. Aquesta fita, instal·lada l’any 1850, (foto 2) conté dues làpides: una, amb
l’escut de Vilanova i la Geltrú i la inscripció 18 – 50 / TERMINO Y JU / RISDICCION
/ DE VILANOVA / Y GELTRU (foto 3) i l’altra, a la banda oposada, gairebé il·legible,
amb l’escut de Cubelles i la inscripció 18 – 50 / TERMYNO Y / JURISDYC / CYON
DE / CUBELLAS (foto 4). Però, curiosament, no s’hi fa cap referència al municipi de
Castellet i la Gornal, tot i que aquesta fita delimita tres termes municipals (1 del mapa),
el de l’últim municipi esmentat i els altres dos assenyalats a la fita: Vilanova i la Geltrú i
Cubelles. Podria ser que l’any 1850, quan es col·locà la fita, després dels molts litigis
entre Vilanova i la Geltrú i Cubelles per fixar els límits dels seus termes, amb l’interès de deixar ben palès el territori de cadascun d’ells, no es preocupessin o no pensessin de
fer-hi constar Castellet?
I, resulta, també, que en un dels mapes utilitzat -obtingut de la web de l’Institut
Cartogràfic i Geològic de Catalunya- una mica més al nord de la fita esmentada, trobem
que figura indicada la fita dels Tres Termes (cota 277 metres) (2 del mapa), nomenclatura que estrictament no li correspondria, ja que pot induir a confusió, atès que aquest indret correspon, només, a dos termes -no a tres- Són els termes de Vilanova i la Geltrú i de Castellet i la Gornal. En aquest punt s’observa una malmesa suposada fita de pedra, anomenada, també, a vegades, antigó (foto 5).
Actualment, encara es poden veure alguns fragments de marges de pedra al cim de la
Talaia, que marquen els vessants de les dues aigües i que serveixen de límit dels termes
de Vilanova i la Geltrú i Castellet i la Gornal. (foto 6).

Foto 1
Foto 2
Foto 3
Foto 4
Mapa punt 1 i punt 2
Foto 5
Foto 6
Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

Xerrada a la classe dels geganters

Diapositiva 1 Portada

I després de l’experiència que vaig tenir de fer una xerrada a la classe dels Castellers de l’escola Volerany, en van tornar a convidar a fer una xerrada de gegants a la classe dels Gegants i vaig preparar aquestes diapositives per fer l’explicació. La Judit va fer la presentació i en va ajudar amb les explicacions, també vaig portar la faixa lila dels geganters i els nens i nenes se l’anaven posant com també el mocador del cap. Els nens i nenes estaven molt atents i preguntaven molt…ens ho vam passar molt bé, una gran experiència.

Aquest escrit va per tu Judit allà ha on siguis!…et trobem a faltar!

Diapositiva 2 Taller d’artesans per construir els gegants
Diapositiva 3 El fuster per fer la carcassa i la modista per fer la roba i complements
Diapositiva 4 El pintor o artista per pintar els gegants i la perruquera per els pentinats.
Diapositiva 5 Els caps dels gegants (Gegants de museu els d’Olot)
Diapositiva 6 Les mans dels Gegants (mans del Gegants antics de la Cuyna Vella)
Diapositiva 7 Els gegants sense roba (Gegants del Pi)
Diapositiva 8 La Roba dels Gegants, la modista fa la roba dels gegants)
Diapositiva 9 Els gegants també es fan malbé i es tenen que reparar
Diapositiva 10 Complements dels gegants
Diapositiva 11 Complements del gegants
Diapositiva 12 els complements i rams de flors dels gegants
Diapositiva 13 Barbes, bigotis i cascos
Diapositiva 14 Abans de sortir arreglant els gegants i els peus dels gegants
Diapositiva 15 La part de dins dels gegants i la reixa que el geganter i pot veure
Diapositiva 16 Els gegants abans de sortir per cercavila
Diapositiva 17 Els gegants infantils i els geganters són nens
Diapositiva 18 Hi han gegants molt alts
Diapositiva 19 Gegants, geganters i grallers
Diapositiva 20 Gegants del cercavila de l’Imaginari
Diapositiva 21 Lalo un gegant de barri
Diapositiva 22 Per Carnaval disfresses de gegants i balls populars
Diapositiva 23 Gegants del carrer de l’Aigua
Diapositiva 24 Gegants amb porra
Diapositiva 25 Els Grallers fan ballar els gegants
Diapositiva 26 Punts de llibre de gegants
Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

Una xerrada sobre els castellers a la classe dels Castellers de l’escola Volerany

Pilar amb els nens i nenes estirats a terra

Ja fa bastants anys , crec que era el 2009 que la meva filla Judit, era cap d’estudis de l’escola Volerany i en va convidar que anés a l’escola a fer una explicació sobre els castells i castellers a la classe dels Castellers de l’Escola Volerany. Primer ho veia una mica complicat ja que soc una mica tímid i no en veia capaç de fer una explicació amb els nens i nenes. La Judit en va animar i vaig preparar un PowerPoint del mon casteller, buscant els meus arxius i de quan vaig formar part dels Bordegassos durant uns anys.

Ja en tens un dia a la tarda amb la faixa sota el braç i el mocador de casteller, cap els barracons de l’escola Volerany, la Judit ja m’esperava i vam anar a la classe dels Castellers i en va fer la presentació a la classe i tots els nens i nenes atents, vaig començar a explicar las diapositives que havia preparat. Vaig quedar bocabadat de la capacitat que tenien els nens i nenes d’escoltar i de preguntar…no paraven de preguntar, una vegada acabada la xerrada, vam començar a fer practiques de castells de com és munten i els va encantar, principalment quan és posaven la faixa i quan fèiem un simulacre de fer una pinya. Desprès vam sortir al passadís i vam muntar un pilar amb els nens i nenes estirats al terra.

Vaig tindre una gran satisfacció de veure com és ho passaven bé i crec que deuen tenir un bon record d’aquell dia. Vaig donar les gràcies a la Judit per animar-me a explicar el món dels castells i l’estona que en vaig integrar a la classe. Bonics els dibuixos que van fer dels castells.

Ara ja han passat uns quants anys i crec que ja puc donar a conèixer la vivència que vaig viure a la classe dels Castellers.

Aquest escrit va per tu Judit allà ha on siguis!…et trobem a faltar!

Adjunto el Power Point o diapositives, fotos i dibuixos.

LES DIAPOSITIVES A LA CLASSE DELS CASTELLERS

diapositiva1
diapositiva 2
diapositiva 3
diapositiva 4
diapositiva 5
diapositiva 6
diapositiva 7
diapositiva 8
diapositiva 9
diapositiva 10
diapositiva11
diapositiva12
diapositiva13
diapositiva14
diapositiva15
diapositiva16
diapositiva17
diapositiva18
diapositiva19
diapositiva 20
diapositiva 21
diapositiva 22
diapositiva 23
diapositiva 24
diapositiva 25

FOTOS

Pilar amb els nens i nenes estirats a terra al passadís dels Barracons de l’escola

DIBUIXOS

Publicat dins de castellers, Uncategorized | Deixa un comentari

El meu pare estimava la terra i els animals!

El meu pare amb el carro carregat a la carretera de Vilafranca al costat del GRIFFI

Arran d’aquesta fotografia que no és dels Tres Tombs…m’han vingut records del meu pare quan feia de pagès i de carreter, de carreter no el vaig arribar a veure’l.

El meu pare tenia carro i animal i a més de fer de pagès feia de carreter, m’explicava que anaven a transportar materials i també anava a carregar sorra i grava a la riera de Cubelles, per treure el carro carregat de la riera sempre anaven com a mínim dos carros i desenganxaven els animals i els posaven al carro que tenien que treure ja que costava molt treure’ls de la riera.

Una de les vegades que anaven cap a Vilanova venint de Cubelles van trobar un munt de barres de torró escampats per la cuneta, ja que en aquella època els camions quan trobaven una pujada anaven poc a poc i algú és devia pujar a dalt del camió i va començar a llançar les caixes de torró a la cuneta per recollir-les després i al passar els carros ho van trobar i com que no sabien de qui era ho van recollir, aquell Nadal van fer festa grossa.

Sempre explicava que els diumenges en comptes de descansar els obligaven anar de voluntaris obligats a treure les runes de l’església de Sant Antoni amb el carro… Sempre deia que tenia el cel assegurat.

Jo de petit anava amb el pare a les vinyes una era els Garrofers i l’altre el Griffi i anàvem amb el carro i l’animal, després vam tindre un tractor Pasquali que el portàvem jo o el meu cossi Manel.

Recordo aquella jaca que era molt guapa de un color marronós brillant i era molt esvelta, es veu que venia de bon llinatge, ja que quan es tenia que aplanar després de llaurar, no havia manera que fes cas i sempre tenien trifulgues perquè aplanes la terra amb la post de aplanar.

Jo no havia anat mai a els Tres Tombs, la meva germana si que hi havia anat. El pare va deixar d’anar ja que abans era una manegada i si no compraves els animals amb els marxants que dominaven els Tres Tombs no et donaven premi.

Sempre m’explicava si un carro estava ben carregat o no, ja que el més important que la carrega estigues anivellada i l’animal no pateixi.

Recordo també que els animals feien patir ja que agafaven malalties o morien. Un cavall malalt de tètanus que el tenien penjat per la panxa ja que no volien que s’estirés a terra ja que si ho feia deien que no és podia aixecar i he sentit parlar d’un cavall molt maco que era salpicat i es deia “Noble” que va morir d’un cop de sang (ictus) i l’últim cavall que va tenir que era de baixa estatura va morir a la quadra un dia de Reis.

El meu pare sempre havia tingut cavalls o també vam tindre algun burro i una burra d’aquelles tan altes i en sabia molt de com tracta’ls. Al cap d’uns anys va entrar a treballar al Pirelli…però també va continuar cuidant la terra, que se l’estimava molt.

El meu oncle amb el cavall de casa al carrer Teatre, tocant la Rasa del Miquelet
Un divendres Sant a la vinya dels Garrofers, anàvem a menjar l’arengada i la sardina

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

Gallines…gallines a la Sínia del Diabló!

Aquells estius de jovenet i quan acabava l’escola, anava ajudar al meu cunyat que tenia una granja de gallines a la Sínia del Diabló, en aquell temps Vilanova va prosperà amb l’avicultura i havien moltes granges a tot l’entorn, la del meu cunyat el Josep Trillas, tenia unes cinc mil gallines. La granja estava classificada amb diferents galliners, els pollets, las polletes de diferents edats i las gallines ponedores. Començava amb un galliner ha on havien els pollets que tenien que estar a una temperatura semblant al cos de la mare i es feia possible gracies a les estufes de butà, era impressionat veure tot aquell estol de pollets amunt i avall. La meva feina era recollir els ous de les gallines i més d’una vegada m’havien picat a les mans, també en temps de vacunacions i de cremar els becs ajudava agafar a las polletes joves i aguanta-les i havien uns ferros amb forma de ganxo que servia per agafar-les per les potes. Els becs és cremaven perquè no es piquessin entre elles, ja que las gallines quan veuen sang no poden parar fins que és buidaven. El pinso el portàvem de l’UCAC, ja que la major part de avicultors eren socis, a més quan arribava es barrejava segons la classificació de l’aviram, a les gallines ponedores també els hi donaven closques d’ostres triturades per enfortir la closca de l’ou. Per traginar el ous anavem amb una carretilla plena de caixes d’ous i avui encara penso com no arribaven a caure. El més divertit era el quarto de triar ous, ha on havia una maquina de classificar ous per el pes, els ous anaven donant voltes i segons el pes queien al departament que pertocava, havien primeres, segones, terceres i extres , els anàvem posant al cartrons especials per ous. Mentre anàvem triant els ous s’explicaven histories, vivències i acudits, a un racó sonava la radio i las parets estaven decorades de fulles de calendari de paisatges i d’artistes de cinema, també vinyetes còmiques…era un lloc amb un encant especial. Els ous posats amb caixes és portaven a l’UCAC. Vivències dels començament dels seixanta.

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari