Fondo de Mas Carlús. Cal Cremat. Cal Cassanyes. Pla de les Palmeres. Fondo del Mesquitó. Coma Pineda. Fondo de Coma Pineda. Presa del pantà de Foix. Fondo de Mas Carlús

Caminada del dimecres 4 de maig de 2022. Fondo de Mas Carlús. Cal Cremat. Cal Cassanyes. Pla de les Palmeres. Fondo del Mesquitó. Coma Pineda. Fondo de Coma Pineda. Presa del pantà de Foix (Castellet i la Gornal). Aproximadament 10 km. 3 h i 45 min. Desnivell: 252 m. Altitud màxima: 324. Altitud mínima: 89 m. Alfred Castells (text). Raül Horro. Jaume Sendra (fotos).

Aparquem el cotxe al camí paral.lel al fondo de Mas Carlús (riba esquerra), a tocar de la carretera BV-2115, pràcticament al km 10. Són les 8,30 del matí i iniciem la caminada d’avui.

El primer que fem és intentar trobar la font de Mas Carlús. Per tant, traspassem el pont de la carretera que salva el fondo de Mas Carlús i avancem per la seva riba dreta. De seguida passem pel costat d’una caseta amb instal·lacions d’aigua.

Caseta

Una mica més endavant una espessa bardissa, sobretot d’esbarzers, no ens deixa avançar pel senderol que, de segur, ens portaria a la font. Per tant, davant la impossibilitat de continuar, desfem el camí i anem pel camí de la riba esquerra, tot mirant de trobar una altra font, la font de Mas Carlús de Dalt, citada a l’obra Les fonts del Penedès i els seus voltants (1997) de Manel Córdoba i Martínez. Tampoc hem tingut sort, un altre dia serà.

Seguim, doncs, camí amunt, paral·lel al fondo de Mas Carlús fins que el deixem fent una giragonsa sud i després nord-est. Al cap d’una bona estona travessem el fondo del Perot, gairebé per la seva capçalera, i arriben al camí que, a l’esquerra, porta a Cal Balaguer i, a la dreta, a Cal Cassanyes.

Cal Balaguer

Nosaltres girem a la dreta i deixem a l’esquerra l’enrunada masia de Cal Cremat, envoltada d’un munt de mates de ginesta.

Cal Cremat

Arribem a l’enrunada, també, masia de Cal Cassanyes, a la dreta del camí.

Cal Cassanyes

Deixem a l’esquerra el camí que du a la Casa Alta, unes edificacions immenses i enrunades, i seguim cap a l’est i després cap al sud-oest pel camí de Cal Cassanyes que, en un fort pendent, ens durà al pla de les Palmeres.

Casa Alta

Són les 10 de matí i parem per esmorzar en aquest recer poblat de força margallons, que donen nom a l’indret.

Pla de les Palmeres

Després d’esmorzar agafem el sender PR-C 143, que surt del pla de les Palmeres, cap a l’oest.

Inici PR-C 143

Just travessat el fondo de la Carçosa ens enfilem pel turonet que tenim davant. Girem cap al nord i baixant en pendent anem a trobar el fondo del Mesquitó. Seguim cap a l’oest, deixem a la nostra esquerra la capçalera del fondo de Coma Pineda (el retrobarem més endavant) i anem a fer cap a una cruïlla de camins. Tirem cap a l’esquerra i, just passats el cables d’una línia elèctrica, a la nostra dreta, un petit sender, que hem tingut feina a trobar, ens porta a l’enrunada masia de Coma Pineda que també és difícil de trobar, envoltada de força vegetació com està. Encara es pot identificar la planta original de la masia, la qual conserva la major part de les parets de càrrega.

Coma Pineda

Des d’aquí hem intentat seguir pel mateix sender per arribar on tenim el cotxe, però hem desistit ja que la diversa vegetació invadia contínuament el seu traçat.

Pont sota la carretera

L’aqüeducte

Presa del pantà de Foix

El Pantà de Foix és un embassament que pertany al riu de Foix, creat per una presa situada al municipi de Castellet i la Gornal a la comarca de l’Alt Penedès, a prop del límit amb la comarca del Garraf, cap on seguirà el riu fins a la seva desembocadura. Ocupa una superfície aproximada de 66 hectàrees. La zona humida “Embassament del riu Foix” té una superfície d’unes 79 Ha, ja que incorpora, a més de l’embassament, l’espai fluvial situat aigües avall de la presa.
El pantà va ser inaugurat el 1928 i es troba al final de la depressió Prelitoral. A partir de l’any 1937 es va poder començar a regar amb l’aigua de l’embassament. L’any 1943 es va completar finalment la xarxa de séquies projectada.

Pantà de Foix

Arribem al punt d’on hem sortit quan són les 12,15 del migdia. Acabem la caminada d’avui, que hem fet pràcticament tota l’estona sota un cel ennuvolat, envoltats d’un paisatge esquitxat de múltiples flors primaverals, on hem tingut l’oportunitat d’admirar, també, un parell d’exemplars d’unes monumentals i esplèndides savines.

Fondo de Mas Carlús

Més informació:

https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/fondo-de-mas-carlus-cal-cremat-pla-de-les-palmeres-fondo-del-mesquito-coma-pineda-panta-de-foix-101830009

Monumental Sabina
Monumental Sabina

Publicat dins de Uncategorized | Etiquetat com a , | Deixa un comentari

Les caminades del dimecres: Plaça de les Casernes. Mas de l’Artís. Fondo de les Oliveres. Barraca del Bruno. Mas Torrat. Carrer Teatre

Caminada del dimecres 27 d’abril de 2022. 14,34 Km. 4h 10 minuts

Desnivell 225 m. Altitud màxima 228 m. Altitud mínima 25 m.

Raül Horro i Jaume Sendra

Sortim a les 8h i 5 minuts de la plaça de les Casernes, agafem el Raval de la Pastera, paral·lel al Torrent de la Pastera, seguim entre el torrent i la muralla dels Josepets -nom que donem a l’antic convent dels Carmelites-. Es passa pel costat de la torre de la Immortalitat, torre de defensa cantonera construïda l’any 1837 per reforçar la muralla que ja existia d’abans, de quan es va edificar el convent a partir de 1737. Recentment les restes de la muralla i la torre han estat restaurades.

Muralla i Torre de la Immortalitat
Muralla i Torre de la Immortalitat

Travessem la ronda Ibèrica i seguim remuntant el curs del torrent. Passem pel costat de la torre del Garrell que la deixem a la esquerra. La Torre del Garrell, torre de defensa de la darrera guerra carlina, edificada l’any 1874, just a l’entrada del camí dels Capellans.

Torre del Garrell

A l’altra banda del torrent es veu la confluència d’aquest amb el de les Oliveres o dels Masos, que configuren una llenca de terra farcida de cases i barraques marginals, coneguda per Entre torrents, que puja cap al nord i és partida per la variant.

Passat el pont per sota de la variant C-31, agafem el camí asfaltat. A l’esquerra ens queda el pas d’entrada a la urbanització Can Xicarró. En algun tram ens separem un xic del torrent i en una d’aquestes separacions hi ha els estables de cavalls anomenada Cuadra Rossend Carreres. Més amunt, a la dreta, sobre el torrent, es poden veure els darreres de la masia del Toros, coneguda popularment per mas Viada, l’entrada principal de la qual és, en el Camí Ral, que atenyem tot seguit.

Creuem el camí-ral i seguim endavant en la mateixa orientació, sempre paral·lels al torrent, que ens queda amagat, i a les envistes del Padruell, seguim per el costat dels terrenys cultivats de Mas Torrents que queden a la nostre dreta. Passem per sota l’aqüeducte del rec del Pantà i girem després a la dreta per creuar el torrent.

Aqüeducte del rec del Pantà

Tot seguit, en una bifurcació, agafem el camí de la dreta camí del Mas de l’Artís, a la nostre esquerra deixem la llarga antena de EAJ-35 Radio Penedès, seguim, a la nostra esquerra i passem per ha on hi havia hagut Mas d’en Perris, després d’unes vinyes passem per sota de l’autopista C-32 i seguim cap al nord, enseguida trobem a la nostre esquerra una mulassa restaurada a l’esquerra del camí, que sembla que algú hi fa estada, ja que hi ha una andròmina que tapa la porta i un cartell de prohibit el pas.

Mulassa camí al Mas de l’Artís

Més endavant, a l’esquerra, deixem el Maset del Safont, una mica elevat sobre terrenys i marges que han reconstruït, un indret que ha canviat sortosament de fesomia després d’haver patit un malaurat incendi dels voltants ja fa una colla d’anys. Avui dia és l’Associació Agrària Mas d’en sa Font.

Davant del maset el camí creua el fondo i ara aquest ens queda a la dreta, frondós i obac. Uns panells ens donen la benvinguda al Parc del Garraf i un altre de ferro amb el nom del Mas de l’Artis. Seguim ascendint suaument. Poc més enllà podem observar una petita presa, a la dreta, en el fondal. L’ample camí dibuixa alguna giragonsa creuant la capçalera de la fondalada i arriba a les envistes del proper mas de l’Artís. En el punt on s’inicia un ampli revolt a la dreta i seguim per el camí que a l’esquerra hi han oliveres i a la dreta tot de cactus molt bonics, enseguida ens trobem el Mas de l’Artís que està situat el Nord oest de Vilanova i la Geltrú.

cactus a l’esquerra del camí

El Mas de l’Artís Conjunt d’edificacions agrupades al voltant d’una masia de coberta a dues vessants amb capcer a la façana lateral. Les edificacions estan formades per la casa vella i la nova, cellers, corrals, quadres i granges. La masia originària és de planta rectangular i es compon de planta baixa i planta pis amb coberta a dues vessants de carener paral·lel a la façana principal i dues crugies paral·leles a aquesta amb l’escala central i l’accés desplaçats. Les cobertes són compostes i en sobresurt una torratxa. A més hi ha altres cossos destinats a usos de magatzem i cellers amb cobertes a dues vessants. Les parets de càrrega són de paredat comú. Els forjats són de bigues de fusta i revoltó de llata i biga de fusta i rajola. La façana de la masia originària té portal principal d’arc de mig punt adovellat. Els portals i les finestres són amb llinda, menys les quatre que hi ha a sobre el portal d’accés que són d’arc rebaixat. Destaca la presència d’un rellotge de sol, així com el ràfec sota teulada. Les construccions adossades tenen paraments de pedra vista i obertures petites amb llinda-.

Segons constava en un pergamí desaparegut l’any 1936, el rei Jaume I va fer donació al 1257 a Josep Artís dels terrenys on s’edificà el mas de l’Artís. Durant els segles XV al XVII va ser propietat de la família Ferrer i a partir del segle XVIII va passar als Noya.

El mas de l’Artís

A l’esplanada de la masia hi ha un arbre mort, tot un símbol per tots els que passem per aquest camí i ens aturem a contemplar-lo.

Arbre mort del Mas de l’Artís

Seguim el camí que bordeja la masia i agafem el camí del Fondo de les Oliveres, deixant a la nostra dreta el camí que va a Canyelles. Seguim per el fondo de les Oliveres, a la nostra esquerra deixem una bassa temporal recuperada com a punt de reproducció d’amfibis que està buida i sembla abandonada. La vegetació cada vegada fa que el camí sigui més estret.

Fondo de les Oliveres

A la nostra esquerra trobem un forn de calç d’estructura arquitectònica de planta circular, alçada amb murs de maçoneria. Es conserva la boca, per on s’entrava la llenya a la cambra de combustió. Es tracta d’una obertura semicircular al mur feta amb pedra tallada disposada a sardinell i morterada, reforçada amb una estructura exterior d’arc de mig punt fet amb maons a sardinell. Cobert en gran part per la vegetació circumdant, tot i que l’estat de conservació és relativament bona.

Boca d’entrada del Forn de Calç


Passat el forn seguim per el fondo de les oliveres i trobem un camí a l’esquera que puja amunt, és el que agafem i va parar a una explanada envoltada de pins, que hem anomenat el racó de la Judit, ens parem un moment i tot seguit passem per la cruïlla de camins ha on hi ha un indicador de camins i ens trobem la barraca d’en Bruno, son tres quarts de deu i parem per esmorzar, ens visiten dos senderistes que es veu que volien esmorzar a la cabana i se’n van a un altre lloc.

Un racó molt especial

La Barraca del Bruno, és una mulassa de planta trapezoïdal i llinda plana molt ben conservada, a ponent del mas de l’Artís i al costat del camí de la Serra del Gat. La Barraca del Bruno, es pot observar a dins de la mulassa un dibuix del drac de Sitges pintat a una pedra.

Barraca del Bruno
El Drac a la Barraca del Bruno

Tot esmorzant podem contemplar la bonica panoràmica de la vinya, muntanyes i el mar al fons.

Panoràmica des de la Barraca del Bruno

Tirem endarrere fins ha on hi ha el pal senyalitzador de camins de la barraca del Bruno i seguim per un sender en direcció est fins que trobem un camí que seguim cap al sud, tot el camí està ple de flors primaverals. Trobem després el camí de les Mesquites, que travessem, i seguim cap al sud per un camí que deixa a la nostra dreta una vinya.

Des d’aquí anem avançant per el camí de punt de Mitgotes, en pendent, cap al sud, fins a trobar el mas Torrat, un camí ha on hi ha unes vistes fantàstiques de Mas d’en Puig, Mas Brunet, Les Mesquites amb Cal Coloma i al fons a peu de la serra de Bonaire hi ha Mas Baró.

Mas Torrat, encarat a migdia, havia estat una masia ramadera. A principis del segle XIX és coneixia com la masia de Garrich, ja que era propietat del notari Joan Garrich. El 1847 passà a mans del també notari Jaume Marià Ramona Mayner, propietari, també de la casa de les columnes trencades, a la plaça del Cotxes. L’any 1858 ja es documenta amb el nom actual. El mas està rodejat d’una magnifica arbreda, on sobresurt un altíssim xiprer. Als darreres encara es conserven les instal·lacions de l’antiga explotació de guatlles i perdius.

Mas Torrat

Passat el mas Torrat trobem un camp extens de margarides en plena explosió primaveral i en collim uns rams.

Camp de margarides a Mas Torrat

Seguim per el camí i travessem el túnel per sota l’autopista C.32.

túnel per sota l’autopista C.32

Seguim per el Camí de mas Torrat asfaltat en direcció a Vilanova i arribem a la Bassa de Creixell (Masia La Figuera). La masia que porta aquest nom té l’origen en una antiga bassa situada al costat de la casa, safareig que s’alimentava de les aigües del torrent de Ramusa, més avall anomenat torrent de Sant Joan. Amb més de 400 anys d’existència, la bassa de Creixell té totes les possibilitats de quedar oblidada per culpa d’una figuera que s’ha fet massa grossa a davant de la masia. Aquesta masia actualment és un restaurant.

Bassa de Creixell
Bassa de Creixell (Masia La Figuera)

Travessem la carretera que va a La Plana i agafem el camí del Escalons, passant per Terres Gasa, el pou del Pirelli, la sínia Girald, la masia sant Josep (Granja Sant Josep), la sínia Percala, l’antiga nau del francesos amb estat ruïnós i seguim per el camí del Piular, passem per la subestació transformadora elèctrica i trenquem per el camí de Miquel Guansé passant per la sínia Artigues i arribem a la ronda Iberica la ha travessem i agafem el carrer de Sant Roc, seguim pel carrer de Sant Magí, carrer d’Estudis, carrer de Sant Francesc i carrer Teatre ha on donem per acabada la caminada del dia de les Montserrats jo amb quedo a casa i el Raül continua fins a la Geltrú.

Son les dotze i quart i hem gaudit d’una caminada clàssica per els voltants de Vilanova, tota la caminada nuvolada i gaudint de les flors i plantes primaverals.

Més informació:

https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/placa-de-les-casernes-el-mas-de-lartis-fondo-de-les-oliveres-barraca-del-bruno-mas-torrat-carrer-te-101195453

Orquídies silvestres
Violetes silvestres
Margarides silvestres
Estepa negra

Publicat dins de Uncategorized | Etiquetat com a , | Deixa un comentari

Bona Diada de Sant Jordi!

Publicat dins de Uncategorized | Etiquetat com a | Deixa un comentari

Les caminades del dimecres: Olèrdola. Forn de Can Castellví. Bassa de les Coves de la Vall. Font de l’Avellaner. Font de Fontanilles. Olèrdola

Caminada del dimecres 6 d’abril de 2022.

7,75 km. 3 h 25 min. Desnivell 193 m. Altitud màxima 341 m. Altitud mínima 176 m.

Alfred Castells (text). Raül Horro. Jaume Sendra (fotos).

Aparquem el cotxe al pàrquing del conjunt monumental d’Olèrdola, davant les muralles romanes amb quatre trams de llenços de grossos carreus separats per quatre torres amb una porta central d’accés. Són les 8,25 h del matí quan iniciem la caminada.

Muralles i torre. Olèrdola

Agafem el camí que cap a l’est ens porta al pla dels Albats on, just a l’inici, a l’esquerra, trobem una mulassa [coordenades: X: 392077 Y: 4573343]. Aquesta mulassa va ser traslladada aquí des de la seva antiga ubicació [X: 393452E Y: 4574963N], quan es va veure afectada per les obres de la carretera C-15. És de planta circular amb llinda plana i falsa cúpula amb un ràfec de pedres volades a la coberta.

Mulassa va ser traslladada aquí des de la seva antiga ubicació

Al pla dels Albats hi ha les ruïnes de l’antiga capella romànica de Santa Maria dels Albats, del segle XI, i on es conserven nombroses tombes antropomorfes excavades a la roca, les més primitives del segle X. Els albats eren el infants morts abans de l’edat de la raó.

Ruïnes de la capella de Santa Maria dels Albats
Tombes antropomorfes

Tornem enrere i agafem el camí de Daltmar al castell d’Olèrdola, passant per sota, a la nostra dreta, de les cingleres on hi ha l’església de Sant Miquel i les restes del castell d’Olèrdola. En un curt tram d’aquest camí, haurem passat pel terme de Canyelles.

Església de Sant Miquel des del camí a Daltmar

Deixem a l’esquerra el camí que porta al pla del Romaní i a la urbanització Daltmar i continuem en direcció a ponent.

A la següent cruïlla nosaltres agafem el sender de la dreta, que en direcció nord-oest, ens porta els forns de Can Castellví [coordenades: X: 390903 Y: 4573154].

El forn és una construcció en forma de piràmide truncada amb dos cossos units que per la banda de darrere es recolzen directament sobre la muntanya. Cada cos té una boca de forn i la seva pròpia xemeneia. Les parets estan fetes exteriorment de blocs de pedra i les voltes i les cantonades són de maó. A l’interior tot està cobert de maons refractaris. Davant del forn, hi ha un edifici enrunat amb unes quantes dependències que servia de residència temporal dels treballadors, d’estables i de magatzems. És una de les instal·lacions més antigues de Catalunya. El forn, de l’empresa Butsems-Fradera, va funcionar des 1899 fins al 1906, primer fabricant calç i després, ciment.

Forns de Can Castellví
Una boca del forn
Edificis annexos

A ponent del forn, busquem entre els camps la font de les Cases de la Vall que apareix indicada en la cartografia de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. No trobem aquesta font, però sí que trobem, a l’altra banda de la carretera que condueix a Daltmar, la bassa de les Coves de la Vall.

Bassa de les Coves de la Vall

Retornem fins al forn de calç de Can Castellví i continuem pel camí que cap a llevant deixa a la seva esquerra el fondo de la Vall. Observem, a l’altra banda del fondo, el nucli de les Cases de la Vall, amb la masia de Can Castellví i la capella de Sant Llúcia.

Cases de la Vall, amb la masia de Can Castellví i la capella de Sant Llúcia

Al cap d’una estona, a la nostra esquerra, trobem un corriol que baixa cap a la font de l’Avellaner. Són les 10 del matí i aprofitem per esmorzar en aquest ombrívol indret davant d’unes vinyes.

Font de l’Avellaner

La font es troba dins d’una petita balma natural excavada a la roca. L’aigua, quan raja -avui no-, ho fa a través d’un broc de ferro a prop de terra. Completa el conjunt una petita bassa, avui buida.

Balmes o abric de Cal Ximet

Davant de la font, a l’altra banda del fondo, podem observar Cal Ximet i les balmes de Cal Ximet.

Cal Ximet

Després d’esmorzar continuem cap a l’est pel camí de la Seguera que sempre va paral·lel al fondo de la Vall que discórrer per la seva esquerra.

A mida que anem avançant anem trobant una mulassa (1), a l’esquerra; el corriol que ascendeix a la font de l’Ametlló, també a l’esquerra; una altra mulassa (2) i un forn de calç (3), a la dreta; una altra mulassa (4), a l’esquerra; i la cova de Segarrulls (5), a l’esquerra, a uns 30 m. d’altitud.

Mulassa. Al fons les cingleres on es troba la font de l’Ametlló (1)

(1). La mulassa [coordenades: X: 391685 Y: 4573436], reconstruïda, té planta el·líptica, porta amb llinda plana i falsa cúpula.

Mulassa (2)

(2). Aquesta mulassa [coordenades: X: 391801 Y: 4573722] té la particularitat que una gran roca fa de paret oest. Té la llinda plana i falsa cúpula planta amb lliris de Sant Josep.

Forn de calç (3)

(3). El forn de calç [coordenades: X: 391811 Y: 4573745] és de planta circular i té la boca d’entrada amb arc primitiu, o d’ametlla.

Mulassa (4)

(4). Mulassa [coordenades: X: 392078 Y: 4573970] restaurada i ben conservada. Planta circular, llinda plana i falsa cúpula amb lliris de Sant Josep.

Cova de Segarrulls (5)

(5). La cova té una forma arrodonida de surgència, formant una boca semicircular, i un passadís. Les seves dimensions són de 1,90 m d’ampla per 1,10 m d’alçada a la boca. Conté representacions d’arquers esquemàtics, puntuacions, digitacions i taques.

Quan arribem a la cruïlla, girem cap a la dreta, ascendint cap al sud, pel GR 92-3, deixant a la nostra dreta el fondo de la Seguera.

Al cap de poca estona, a la nostra dreta, trobem la font de Fontanilles, que té dues basses per sota de la font i uns ruscos d’abelles.

Bassa inferior Ruscos

La font està canalitzada i l’aigua brolla per una aixeta metàl·lica que està fixada en un mur. A sota hi ha una petita pica quadrangular d’obra, al costat, una caseta de formigó. 

Font de Fontanilles

Un canal superficial porta l’aigua a l’esmentada bassa. Una placa ceràmica anuncia el nom de la font.

Bassa superior

Continuem ascendint pel sender per fer cap a una cruïlla. A l’esquerra ens portaria a la masia-restaurant Segarrulls. Nosaltres continuem cap a la dreta, com si volguéssim anar a la font de l’Alba.

El fondo de la Vall i les cingleres de la Seguera

De seguida, però, deixem aquest camí per agafar el sender que ascendint a través del bosc ens portarà a l’aparcament on hem deixat el cotxe. Són les 11,45 i donem per acabada la caminada d’avui.

Muralles i torre. Olèrdola

Mes informació:

https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/olerdola-forn-de-can-castellvi-bassa-de-les-coves-de-la-vall-font-de-lavellaner-font-de-fontanilles-99281382

Farigola florida (Thymus vulgatis) Orquídies silvestres

Publicat dins de Uncategorized | Etiquetat com a , | Deixa un comentari

Les caminades del dimecres: Cubelles. Corral de l’Almirall. Mirador Carrerada Santa Coloma. Puigdetiula. Mas Xinxola. Cubelles

Caminada del dimecres 23 de març de 2022.

8,06 km. 3 h 15 min. Desnivell 170 m. Altitud màxima 173 m. Altitud mínima 3 m.

Alfred Castells (text). Raül Horro. Jaume Sendra (fotos).

Hem aparcat el cotxe a l’esplanada a tocar de Cal Granell de Cubelles. Són les 8,20 del matí i comencem la caminada d’avui amb el cel tapat.

Cal Granell es un edifici aïllat de dos cossos amb afegits. La construcció original presenta una planta baixa i dos pisos d’alçada. La façana principal té una porta adovellada amb arc de mig punt, amb la inscripció 1697 a la clau, que originalment era compartida pel pas de les persones i el bestiar. La coberta és a doble vessant amb teula àrab, sense ràfec a cap de les cobertes. També s’havia conegut amb el nom de cal Lleó del Mas.

Cal Granell (foto Mapes de Patrimoni Cultural Diputació Barcelona)

Agafem la carretera a Mas Trader i de seguida trobem, a la nostra dreta, el Molí de la Palma.

Molí de la Palma
Molí de la Palma

El Molí de la Palma és un conjunt d’una desena d’edificis, la major part dels quals es troben dedicats a habitatge. Els edificis més rellevants són Cal Ciset i Ca la Coloma, que es troben units per un pont. Cal Ciset és un edifici de planta baixa i dues alçades, que compta amb tres portes, la principal és adovellada amb arc escarser on a la clau hi ha inscrita la data: 4 maig 1807. A l’esquerra hi ha un accés als antics cellers fets amb estil afrancesat amb una barreja de carreus i ceràmica. La segona planta té dues finestres coronades amb una combinació de maó intercalat amb ceràmica. La primera planta es troba creuada per dues rengles de ceràmica verda i marró i és coronada per dues terrasses en plantes diferents, la primera de les quals presenta una balustrada que assoleix tota l’extensió de l’edifici. Ca la Coloma no presenta aspectes arquitectònics rellevants, però en aquest lloc és on es situava el molí que dona nom al conjunt. Es caracteritza per un portal principal amb arc escarser i per un conjunt d’obertures heterogènies a la planta principal i al primer pis. El molí també s’havia conegut amb altres noms: Molí de l’Anton, Molí de l’Anton de Dalt i Molí de l’Anton de Sobre.

Més endavant, també a la nostra dreta, el trencall que du a Cal Baró. Passem pel Pontet, pas sota l’autopista C-32.

Molí de l’Esteper (foto Mapes de Patrimoni Cultural Diputació Barcelona)

Quan veiem el Molí de l’Esteper, dels Carreras, al fons a la nostra dreta, trenquem per un sender a la nostra esquerra, paral·lel al riu de Foix.

Gual riu de Foix

Travessem el riu, totalment sec, per un gual i agafem el camí a l’altra banda del riu que, en direcció nord-oest, passant pels costat d’una granja, ens portarà al Corral de l’Almirall a través d’un sender envoltat de uns magnífics margallons.

Margallons
Corral de l’Almirall

El Corral de l’Almirall té un conjunt de cossos construïts en forma d’ela, amb un baluard que tanca parcialment l’espai per davant. L’entrada a aquest espai clos es realitza a través d’una entrada amb arc rebaixat construït amb maons i teulada amb aiguavessos a dues bandes. L’edifici principal és de planta i pis amb teulada de teula àrab a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana principal. A la dreta d’un balcó hi ha un gran rellotge de sol pintat amb la inscripció: RECORDA AMIC QUAN MERAVELLOSA I VOLADISSA ÉS CADA HORA QUE JO T’ENVIO. La façana està rematada per un ràfec esglaonat de maons. A l’extrem del pati interior, que conté un esplendorosa magnòlia, trobem una barbacoa i una font enrajolada. L’edifici també se’l coneix per Cal Filipino, Corral de les Arenes o Mas de l’Olla.

Rellotge de sol del Corral de l’Almirall

Des d’aquí, continuem cap al nord-oest, passant pels carrers més meridionals de la urbanització Mas Trader i agafem el camí asfaltat cap a l’esquerra. Passada una hípica que sembla abandonada, deixem aquest camí asfaltat i n’agafem un altre que puja en pendent. Tenim a la nostra esquerra el fondo d’en Salvi i a la nostra dreta la costa d’en Serra. Acabat el camí asfaltat, que condueix a unes cases, a baix al fondo, seguim, acompanyats ara pel sol, per un sender pedregós que ens porta al límit de Cubelles amb Cunit (i també de la províncies de Barcelona amb Tarragona), indret on passava l’antiga carrerada de Santa Coloma. En aquest punt encara es conserva la fita -més endavant encara en trobarem alguna més- que marca el límit dels dos termes municipals.

Fita entre Cubelles i Cunit

La carrerada de Santa Coloma, camí ramader transhumant, arrencava a Cunit i arribava a Santa Coloma de Queralt, des d’on entroncava amb la carrerada de la Cerdanya.

Ara, la carrerada, en aquest tram, ha estat engolida per un carrer asfaltat de la urbanització Costa Cunit que, des d’aquí, s’estén cap a ponent. Agafem aquest carrer asfaltat cap al sud -seguint el límit municipal de Cubelles i Cunit- amb un fort pendent ascendent i amb multitud de plantes d’estepa blanca a la vessant de la nostra esquerra.

Estepa blanca

Deixats a la nostra dreta els carrers d’Urà i de Mercuri, arribem al mirador de la Carrerada de Santa Coloma, en un punt ben elevat (167 m).

Mirador de la Carrerada de Santa Coloma
Panoràmica des del mirador

Des d’aquest indret tenim una magnífica panoràmica cap a llevant: muntanyes d’Ordal, el Montgròs, el massís del Garraf, el port de Vilanova i la Geltrú, la desembocadura del Foix, la muntanya del Corral de l’Almirall, entre d’altes, que el dia ennuvolat no ens ha deixat gaudir en tota la seva plenitud.

Durant la caminada d’avui hem trobat alguns pins atacats per la malaltia anomenada escombra de bruixa.

Pi amb l’escombra de bruixa

Continuem cap al sud per l’antiga carrerada, primer amb una lleu baixada, que ens porta a un collet que deixa a la nostra dreta el fondo de Puigdetiula i el mas de Puigdetiula.

El mas de Puigdetiula i, al fons, la urbanització Costa Cunit

I, després, continuem amb una pujada que ens porta al Puigdetiula, a 173 m, que presenta una petita i bonica esplanada on esmorzem.

El cim del Puigdetiula (173 m)

Després d’esmorzar deixem la carrerada que continua cap al sud-oest i nosaltres agafem el sender GR 92-5 que, en direcció sud-est, baixa cap a Cubelles i que més endavant es transforma en camí.

Rec Sèquies

Cap al final del camí, travessem un rec que, a la nostra esquerra connecta amb diverses sèquies. I, a la nostra dreta, l’indret que ocupava el Mas Xinxola i que ara acull les instal·lacions de la subestació elèctrica del Foix.

Mas Xinxola (foto Mapes de Patrimoni Cultural Diputació Barcelona)

Mas Xinxola era un edifici de planta baixa i primera planta. Inicialment tindria tres cossos i s’hauria anat ampliant amb el celler, l’estable i el corral. Tenia el portal adovellat amb arc de mig punt, envoltat de tres finestres. A la banda de ponent hi havia l’abeurador pels animals. El carener de la teulada era paral·lel a la façana i les cobertes eren fetes de teula àrab rogenca. A finals dels anys 60 del segle passat fou venut a Térmicas del Besós S.A. i s’enderrocà el juliol de 2021.

Subestació elèctrica Foix

Des d’aquí girem a l’esquerra i traspassem l’autopista C-32 a través d’un pont.
Des de que hem sortit del Puigdetiula ha començat a caure un plugim que, de mica en mica, s’ha anat transformant amb una pluja més persistent.

Passat el pont, deixem a la nostra esquerra el Club Hípic Rosa Tarrasón. Des d’aquí el camí està asfaltat. Atès que la pluja s’ha tornat una mica més intensa, ens aixopluguem una estona. Quan para una mica continuem. Al final del camí arribem a la carretera C-31.

Mas Manolita, aixoplugats sota la marquesina de l’antiga Cobega

A la nostra dreta queda Mas Manolita. Nosaltres girem a l’esquerra, passem pel pont sobre el riu de Foix, entrem al nucli de Cubelles, agafem el carrer de Joan XIII i fem cap a l’esplanada on tenim el cotxe aparcat.

Són les 11,35 i donem per acabada la caminada d’avui que, tot i el temps un xic rúfol, ens ha permès gaudir d’una caminada amb força al·licients.

Més informació:

https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/cubelles-corral-de-lalmirall-mirador-carrerada-santa-coloma-puigdetiula-mas-xinxola-cubelles-98173456

Margallons (Chamaerops humilis)
Publicat dins de Uncategorized | Etiquetat com a , | Deixa un comentari

Les caminades del dimecres:Rocacrespa, Fondo del Castellot. Corral d’en Roc. Barraques bessones. Mas Torrat. Rocacrespa

Caminada del dimecres 16 de març de 2022.

10 km aproximadament. 3 h 45 min. Desnivell 271 m. Altitud màxima 226 m. Altitud mínima 32 m.

Alfred Castells (text). Jaume Sendra (fotos).

Avui volíem iniciar la caminada des del fondo de Mas Carlús, ajornada el passat 23 de febrer per trobar-nos la carretera BV-2115 tallada, i no ha pogut ser tampoc. La carretera continua tallada.

Per tant, hem aparcat el cotxe a l’entrada de Rocacrespa i hem iniciat la caminada amb aquesta nova ruta, a les 8,15 h del matí.

Masia Figueras (Rocacrespa)

Hem entrat per un camí agrícola que parteix de la carretera BV-2115, una mica més avall de davant de Rocacrespa. Hem anat avançant en direcció nord-est seguint el curs del fondo del Castellot*. De seguida trobem un pou tapiat a la nostra esquerra. El camí avança per entre vinyes, alternades amb boscos de pins.

Pou tapiat i safareig per el sulfat

Arribats al sifó d’entrada del canal de regadiu que prové del pantà de Foix, per tal de salvar la depressió del fondo del Castellot*, agafem el trencall de més al sud, tot passant del terme de Cubelles al de Vilanova i la Geltrú. Després d’arribar al final de les vinyes, on hem trobat un altre pou, la ruta s’enfila per un sender curull de vegetació mediterrània amb bonics exemplars d’estepa.

Sifó hidràulic del canal del riu de Foix
Pou entre vinyes

*El Fondo del Castellot, Baixa de les estribacions del Sud Est de la Talaia, prop de la Carrerada, dirigint-se al riu Foix després de rebre les aigües del fondo Gran en el terme de Cubelles. Porta el nom d’una torre de guaita enrunada situada a llevant del caseriu de Rocacrespa, en la “muntanya del Castellot”.

Foto de l’Almanac 1998 de Rocacrespa
Panoràmica del fondo del Castellot envoltat de vinya

Gairebé al final del sender topem amb uns curiosos marges coronats amb uns cilindres que no són altre cosa que provetes de formigó.

Curiosos marges de provetes de formigó

Finalment, el sender entronca amb la bifurcació dels camins de la Talaia, del Mas Roig i del Corral d’en Roc.

Mas Roig, la Talaia el fons

Nosaltres agafem el camí del Corral d’en Roc, per fer, durant un bon tros, la mateixa caminada que el passat dia 23 de febrer, passant pel Pitch & Putt Portal del Roc i el corral d’en Roc, a la nostra dreta; el Mas Roig, a la nostra esquerra; Mas Torrat, a la nostra dreta; Viento y Sol, Can Brunet, l’antic i el nou; les Mesquites i Can Coloma.

Arribats a la cruïlla de camins, agafem el de la dreta, que és el camí que porta de les Mesquites al Mas de l’Artís. Quan el camí gira cap al nord, nosaltres el deixem i continuem pel costat d’una vinya cap al sud fins a trobar el camí del Punt del Mitjotes. Seguim per aquest camí que ascendeix i aviat, a la nostra esquerra, trobem el sender que ens condueix a les barraques bessones [coordenades X: 390728 Y: 4568130]. Indret on esmorzem arrecerats del vent que fa avui.

Barraques les bessones

Aquestes barraques tenen els portals amb llinda plana i la coberta amb falsa cúpula. La construcció presenta doble estança i els portals són independents. Van ser restaurades per primera vegada després de l’incendi de l’any 2012. L’any 2019 es van restaurar per segona vegada, a càrrec del Grup de Pedra Seca del Centre Excursionista del Penedès i amb l’ajut d’un grup de persones de l’Agrupació Excursionista Talaia de Vilanova i la Geltrú i del Drac Verd de Sitges.

Dibuix de les barraques bessones. (Font: http://wikipedra.catpaisatge.net/)

Després d’esmorzar retornem pel mateix sender fins a retrobar novament el camí del Punt del Mitjotes, confluència on podem observar una mulassa amb el sostre i unes de les parets enrunats [Coordenades: X: 390622 Y: 4568119].

Mulassa cruïlla camí del Punt del Mitjotes
Panoràmica de Vilanova i la Geltrú des del camí del Punt del Mitjotes

Des d’aquí anem avançant, en pendent, cap al sud, a mà esquerra les instal·lacions de l’antiga explotació de guatlles i perdius de mas Torrat, seguim fins a trobar el mas Torrat.

Antigues instal·lacions de guatlles i perdius. Mas Torrat

Mas Torrat, encarat a migdia, havia estat una masia ramadera. A principis del segle XIX és coneixia com la masia de Garrich, ja que era propietat del notari Joan Garrich. El 1847 passà a mans del també notari Jaume Marià Ramona Mayner, propietari, també de la casa de les columnes trencades, a la plaça del Cotxes.. L’any 1858 ja es documenta amb el nom actual. El mas està rodejat d’una magnifica arbreda, on sobresurt un altíssim xiprer. Als darreres encara es conserven les instal·lacions de l’antiga explotació de guatlles i perdius.

Mas Torrat
Magnífic xiprer de mas Torrat

Des d’aquí, reprenem la caminada pel mateix camí que hem fet d’anada.

Abans d’arribar a Rocacrespa encara ens queda temps per observar la portalada que dona a la carretera i que sembla que donava entrada a la tirolina que travessava el riu de Foix per comunicar-se amb Rocacrespa. A l’altra banda del riu -riba dreta- encara es poden veure les restes d’aquesta tirolina.

Portalada tirolina
Tirolina

Són les 12 del migdia quan agafem el cotxe per tornar a Vilanova i la Geltrú. Bonica caminada amb núvols i a estones amb ratxes de vent.

Més informació a:

https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/rocacrespa-fondo-del-castellot-corral-del-roc-les-bessones-mas-torrat-rocacrespa-97677657

Estepa negra
Estepa blanca

Publicat dins de Uncategorized | Etiquetat com a , | Deixa un comentari

Les caminades del dimecres: Les Parellades. Sant Pau. Font d’en Zidro. La Coma. La Serra. Can Jove. Les Parellades

Les Parellades. Sant Pau. Font d’en Zidro. La Coma. Can Sidro. La Serra. Can Fontanals. Can Jove. Les Parellades (Sant Pere de Ribes)

Caminada del dimecres (de Cendra) 2 de març de 2022.

8 km aproximadament. 3 h 20 min.

Desnivell 176 m. Altitud màxima 172 m. Altitud mínima 33 m.

Alfred Castells (text). Raül Horro. Jaume Sendra (fotos).

Aparquem el cotxe al nucli de les Parellades (carrer de Margarida Xirgu) de Sant Pere de Ribes. Són les 8,20 h i iniciem la caminada.

Les Parellades, unit a la vila amb un pont construït el 1849, té un origen molt antic: hi ha un Guillem Parellades documentat el 1286. Amb el creixement de la vila durant els segles XVIII i XIX, va anar prenent forma, conformant un conjunt de casetes blanques de gran harmonia i tipisme que, durant el segle XX, s’amplia amb noves edificacions.

Pel carrer de Canyelles, a l’oest, agafem el camí de Sant Pau, just on s’alça la creu del Camí de Sant Pau. La creu es va erigir amb motiu de la Santa Missió de l’any 1942. És una creu grega coronada, amb estries i acabaments arrodonits.

Creu del Camí de Sant Pau

A Sant Pau Xic, una petita capella, el camí gira a l’esquerra i arriba, de seguida, a l’ermita de Sant Pau.

Sant Pau Xic
Sant Pau Xic (interior)

Sant Pau Xic és una capella de propietat privada. A l’interior hi ha un petit retaule fet amb rajoles amb la imatge central de sant Pau. Curiosament, la teulada de Sant Pau Xic està plena de pedres. Això és a causa de la creença que diu que si es tira una pedra i aquesta es queda a la teulada, la persona que l’hagi tirat es casarà aquell any.

L’ermita de Sant Pau està situada dalt un petit turó a 75 m d’alçada. És un edifici de planta rectangular, d’una sola nau amb absis semicircular i coberta de teula a dues vessants. Exteriorment, presenta grans contraforts. La façana, de composició simètrica, és molt senzilla i consta d’una porta d’accés rectangular centrada, emmarcada per pilastres i protegida per una cornisa. Té un acabament sinuós i es corona amb un petit campanar d’espadanya. Té adossada la casa de l’ermità.

Casa de l’ermità i ermita de Sant Pau

La construcció va començar a principis del segle XVIII i va durar seixanta anys perquè es finançava mitjançant almoines i prestacions personals. Amb la desamortització de mitjans del segle XIX, l’ermita i les seves terres van ser considerades com a béns eclesiàstics i van sortir a subhasta, però com sempre havien estat propietat de l’ajuntament van quedar per al poble.

Sant Pau (façana principal)
Sant Pau

Seguim la caminada per un sender que, sortint de darrere l’ermita, s’enfila cap al nord-oest, deixant a la nostra dreta una pedrera i el fondo de Can Carbonell. Passada una torre elèctrica, a la nostra dreta, trobem el camí que, en direcció sud, baixa cap a la Coma. Nosaltres seguim el sender nord-oest que, al cap de poc, entronca amb un altre sender que seguim cap al nord amb pujada.
En aquest indret trobem una fita que delimita propietats. A la banda de ponent hi ha inscrita la lletra C i a la de llevant, una P. Segons Vicenç Carbonell la C correspondria a la banda de Can Sidro -per Isidre Carbonell- i la P, a la banda de Can Barba de la Coma -conegut també per Can Pocoll-.

Fita que delimita propietats

Dalt del turonet trobem una altra bifurcació. Nosaltres agafem la que baixa cap a l’est i que ens porta a la font d’en Zidro.

Font d’en Zidro
Font d’en Zidro
Font d’en Zidro

La font d’en Zidro [coordenades X: 395837 Y: 4569685] és una cocona subterrània que s’omple amb el degotall d’aigua -que avui escassament queia de gota en gota- provinent d’una esquerda on contacten dues capes geològiques diferents. S’hi accedeix descendint per unes escales de pedra, que queden resguardades per una construcció de pedra seca reforçada amb bigues de fusta. La cocona està separada del replà per una pedra horitzontal que permet atansar-se per a recollir l’aigua. Des d’aquest punt en surt un petit canal que condueix l’aigua sobrant a l’exterior. Aquesta surt per una obertura d’arc escarser ceràmic, per on cau en una bassa rectangular amb pedres inclinades, on antigament s’hi rentava la bugada. La bassa queda tancada per un mur de pedra revestit amb morter amb un accés d’arc pla arrebossat. A la porta d’accés de la bassa hi ha pintat PROHIBIDO EL PASO.

Des de la font d’en Zidro agafem un sender que baixa cap al sud i que ens porta a la Coma, que queda a la nostra esquerra.

La Coma està formada per un conjunt de quatre cases encara habitades, dues orientades a migdia i dues més a llevant, de planta baixa i pis. A l’entorn, a tramuntana i a ponent, hi ha les restes d’altres cases.

La Coma (Can Barba)

La caseria de la Coma consta al cadastre de l’any 1717 com a propietat d’Eulàlia Quadras. Antigament estava constituïda per set cases, que es coneixien com a Can Barba (nom que encara es fa servir per referir-se al conjunt de la caseria), Can Soques, Can Guillet, Can Tió, Can Monjo, Can Puig i Can Fèlix.

Des de la Coma, avancem per un curt sender cap a l’oest per trobar el camí que, cap al sud, ens portarà a Can Sidro, a l’esquerra, i al complex de Can Ramonet, a la dreta. Cal remarcar que Can Sidro també s’anomena, a vegades, Can Zidro.

Can Sidro és un edifici de planta irregular que es compon de diversos volums superposats. El volum principal consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana. Presenta un portal d’arc de mig punt i una finestra al pis d’arc pla, ambdós emmarcats imitant la pedra carejada. Sobresurt una torre de planta quadrangular i quatre nivells, coberta a quatre vessants. Davant la masia hi ha un antic estable habilitat com a habitatge. A la façana posterior s’hi ha adossat un habitatge modern.

Els orígens d’aquesta casa són força desconeguts, ja que la primera referència documental es correspon amb el nomenclàtor de l’any 1860. La casa podria correspondre’s amb l’antic mas Estevans, habitada per un tal Isidre Carbonell a principi del segle XVIII. Segons consta en documentació, l’any 1847 la masia pertanyia a Josep Mata.

Can Sidro

Can Ramonet és un edifici de planta en forma de lletra L, entorn del qual hi ha diversos cossos que antigament es destinaven a la producció vitícola. El volum principal consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dues vessants desiguals amb el carener paral·lel a la façana. El portal és d’arc de mig punt adovellat i es troba descentrat en el frontis. Al primer pis hi ha dos finestrals d’arc pla arrebossat amb sortida a balcons de baranes forjades. A la façana de llevant i la de migjorn hi han pintats dos rellotges de sol rectangulars. A llevant de la masia hi ha diversos cossos d’un sol nivell d’alçat que es corresponien amb annexes agrícoles, eminentment per a l’elaboració del vi. En l’actualitat s’han restaurat per habilitar-los com a estances d’un complex turístic. En una rajola del paviment s’observa inscrita la data 1696. Segons consta en documentació de l’any 1847 la masia pertanyia a Antoni Llansas.

Can Ramonet

Ara avancem per un camí asfaltat en direcció sud-oest. Deixem a l’esquerra el camí que porta a la Masieta i, a la dreta, Can Ramon i una subestació elèctrica. Arribats a la cruïlla, portant ja unes dues hores de caminada, ens aturem per esmorzar a redós d’un garrofer.

Garrofer de la Serra

Darrera el garrofer, Can Parici. Més enllà, també a l’esquerra, la Torre de la Serra, que acull el celler Vega de Ribes, i Can Vidal.

Can Parici és una masia aïllada de planta quadrangular i dues crugies, amb diversos volums superposats. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. S’hi accedeix per un portal d’arc carpanell arrebossat, sobre el qual hi ha dues finestres d’arc pla arrebossat, que es repeteixen a la façana de migdia.

Can Parici (foto mapes patrimoni cultural de la Diputació de Barcelona)
Torre de la Serra

A l’angle sud-est de la Torre de la Serra s’hi eleva una torre de defensa -d’aquí el seu nom- de planta quadrangular unida a la resta de dependències del conjunt, entre les quals és especialment remarcable el celler. La masia està formada per diverses construccions destinades a habitatge i a dependències agrícoles. L’edifici principal és de planta baixa i pis, amb coberta de teula. La façana, presenta una porta d’accés adovellada d’arc escarser i diverses obertures rectangulars.

L’origen de la masia se situa a l’edat mitjana. El nom Sasserra apareix associat a una propietat al segle XII i a una família establerta a la zona cap a la finals del segle XIII. Les referències a la construcció comencen al segle XVI, quan era propietària la família dels Roig de la Serra i al realitzar obres d’ampliació de la casa hi van afegir la torre.

Els Roig s’han mantingut com a propietaris de la Serra fins a l’actualitat i al llarg del temps, s’han succeït els processos d’engrandiment i de modificacions en el conjunt. Una inscripció a la façana informa d’una d’elles, realitzada l’any 1806.

Can Vidal

La masia de Can Vidal consta de planta baixa i pis i té la coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es compon de quatre eixos, definits per obertures d’arc pla arrebossat, excepte el portal, que és d’arc escarser i es troba descentrat en el frontis. En la darrera restauració es va repicar el revestiment, que va deixar al descobert el portal original al centre del frontis, d’arc de mig punt adovellat. A sobre hi ha pintat un rellotge de sol rectangular on hi diu: JO SENSE SOL, TU SENSE FE, NO SOM RE. Els Vidal estan documentats a la zona des del segle XVII, de la mà de Toni Vidal de la Serra. L’any 1728 va ser regidor de Ribes en Miquel Vidal de la Serra, i més tard, el 1757, ho va ser Manuel Vidal de la Serra. Al cadastre de l’any 1764 encara hi consta el Manuel Vidal de la Serra com a propietari. La casa va trobar-se en mans dels Vidal de la Serra fins al segle XIX. A principi del segle XX n’era propietari l’indià Francesc Marcer.

Després de deixar Can Vidal arribem a la carretera BV-2112, que seguim uns 30 metres en direcció a Vilanova i la Geltrú. Deixem la carretera per enfilar, a la nostra esquerra, un corriol conegut amb el nom de camí dels Artistes. Arribem a una cruïlla de camins i girem cap a l’est per trencar, al cap de poc, per un altre camí que, baixant fent ziga-zaga per entremig d’un bosc, en direcció nord-est, ens porta al camí asfaltat de darrera l’Hospital Residència Sant Camil. Des d’aquest camí podem observar Can Dos Diners, masia que queda dins del complex hospitalari.

Can Dos Diners

Seguim aquest camí cap al nord, arribem a la rotonda de la cruïlla de la ronda de Sant Camil, travessem a l’altra banda i baixem, cap al nord-est, pel camí que ens mena a Can Fontanals i Can Jove.

Magnífic xiprer davant de Can Jove

Deixem la bassa de Can Jove a la dreta i per un corriol forà dret fem cap a la riera de Ribes.

Bassa de Can Jove

Seguim per un sender que remunta la riera pel costat de la llera. Deixem les timbes de Can Fontanals a la nostra esquerra i passem per sota el Pont de la Palanca.

Pont i pi de la Palanca

Travessem després la carretera BV-2112, deixem Can Puig i la Carpa Revolució, on es dona informació circense, a la nostra dreta i les timbes del Ralet a la nostra esquerra.

Carpa Revolució
Timbes del Ralet

Després de passar per sota el pont de les Parellades, sortim de la riera i anem a buscar el cotxe. Són les 11,40. Abans de tornar cap a Vilanova i la Geltrú compatim unes cerveses en un bar de nom curiós: Sin Perdón.

El temps, una mica fresquet i amb núvols, ha fet que la caminada d’avui fos forçà agradable.

Més informació:

https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/les-parellades-sant-pau-font-den-zidro-la-coma-can-sidro-la-serra-can-fontanals-can-jove-les-parell-96647967

Us explico una anècdota de l’ull del pont de la Palanca, a finals dels anys seixanta anàvem d’excursió l’Alfred, el Josep i jo a la Cova Negra i ens va arreplegar una tempesta a mig camí i vam tindre que aixoplugar a dins de l’ull del pont, vam passar tots tres tota la nit sense dormir amb la por que arribés l’aigua on estàvem, sempre que el veig ho recordo.

Farigola florida

Publicat dins de Uncategorized | Etiquetat com a , | Deixa un comentari

Les caminades del dimecres: Peu de la Talaia. Fondo de les Oliveres. Pla de les Palmeres. Cal Baró. Peu de la Talaia

Peu de la Talaia. Barraca del Bruno. Fondo de les Oliveres. Pla de les Palmeres. Cal Baró. Peu de la Talaia

Avui, 23 de febrer de 2022, hem hagut de variar la caminada prevista: Fonts i Fondo de Mas Carlús. Cal Cassanyes. Coma Pineda. Fondo de Mas Carlús; ja que la carretera BV-2115 estava tallada des del km 6. Nosaltres havíem d’anar fins al km 10. El Jaume ha tingut la bona pensada de fer aquesta nova ruta de la caminada.

Caminada del dimecres 23 de febrer de 2022.

10 km aproximadament. 3 h 40 min. Desnivell 256 m. Altitud màxima 298 m. Altitud mínima 104 m.

Alfred Castells (text). Jaume Sendra (fotos).

Aparquem el cotxe a la bifurcació dels camins de la Talaia, del Mas Roig i del Corral d’en Roc. Són les 8,10 h i iniciem la caminada.

Avancem cap a l’est pel camí del Corral d’en Roc, deixant al sud les instal·lacions del Pitch & Putt Portal del Roc. Abans d’arribar al Corral d’en Roc, que queda a la nostra dreta, girem cap al nord i, a través d’un petit bosc i uns camps, arribem al camí de Cal Baró. A l’esquerra hem deixat un dels camins que condueix al Mas Roig.

Mas Roig

El Mas Roig és una antiga casa de pagès que s’ha transformat i restaurant diverses vegades. Ja se’n té constància des del segle XV: lo mas den Johan Roig.

Arribats al camí de Cal Baró, avancem una mica cap a la dreta, com si volguéssim anar cap a Mas Torrat, però de seguida ens encaminem cap al nord pel camí del Fondo de les Mesquites, que només el seguim uns metres, perquè agafem el camí que entronca a la nostra esquerra i que passa per davant d’una finca anomenada Viento y Sol. Curiosament, al voler entrar per aquest camí, trobem uns rètols que en prohibeixen el pas. On és el dret consuetudinari de pas?

Pot prohibir-se el dret de pas?

Nosaltres, fent ús d’aquest dret, avancem per aquest camí que, posteriorment, és converteix en un sender que ens deixa darrere l’enrunada masia de Can Brunet, de la qual només se’n conserven els murs perimetrals de maçoneria fins a dos metres d’alçada. Vicenç Carbonell suposa que era l’antic lloc de Matabona i després el mas de la Miquela. Segons documentació de l’any 1725, Jaume Brunet posseïa terres a l’entorn del mas de la Miquela, que passaren a Joan Brunet a partir de l’any 1739.

L’enrunat Can Brunet

Aquí entronquem amb el camí de la Serra del Gat i seguim nord enllà, deixant a la nostra esquerra la nova finca de Can Brunet.

L’antic Can Brunet (esquerra) i el nou (dreta)

A la nostra dreta trobem al davant de la nova finca de Can Brunet un cercat amb contenidors i amb una piscina desmuntable, és una incògnita per lo que serveix tota aquesta instal·lació.

Instal·lacions davant de Can Brunet

Passada una cruïlla de camins, arribem a les Mesquites, a la nostra dreta, i a Can Coloma, a la nostra esquerra.

Ambdues masies, actualment en estat d’abandó, estan orientades a migdia.

Les Mesquites
Les Mesquites (antics corrals)
Rellotge de Sol. Les Mesquites

A les Mesquites hi ha restes d’un molí, cups, corrals i un rellotge de sol. Can Coloma té un baluard davanter i dues arcades a l’interior. Les primeres dades documentades dels masos són de l’any 1860: Mezquita de Vidal i La Mezquita del Coloma, pertanyents al mateixos propietaris des de segles enrere, els Ballester, coneguts com Coloma. El mot mesquita es refereix a la “Mescla semilíquida d’orins i matèries fecals que hom treu dels dipòsits de les comunes i serveix per a adobar els camps.” (Diccionari de la llengua catalana).

Can Coloma
Can Coloma

Seguirem cap al nord pel camí de la Serra del Gat i arribarem a la Barraca del Bruno.

La Barraca del Bruno [coordenades: X: 390126 Y: 4568754] és una mulassa de planta trapezoidal i llinda plana molt ben conservada.

Barraca del Bruno

Passada la barraca, visitem el racó de la Judit i agafarem un corriol que baixa en direcció nord-est. Aquest corriol serà l’únic tram inèdit que farem a la caminada d’avui. Un centenar de metres i arribarem al fondo de les Oliveres.


Girarem cap a l’esquerra (oest) i anirem ascendint pel fondo fins arribar al camí de Cal Cassanyes, prop del pla de les Palmeres, ja en terme de Castellet i la Gornal. Pel camí, hem deixat a la nostra esquerra un forn de calç i a la nostra dreta, una mulassa.


El forn de calç [coordenades: X: 390133 Y: 4568913] força ben conservat, però envoltat de vegetació, presenta un boca d’entrada d’arc de mig punt construït amb totxo massís que dona pas a una altra boca més petita de pedra.

Forn de calç

La mulassa [coordenades: X: 389776 Y: 4568982] té forma de ferradura i, actualment, està sense cúpula. Les parets són força gruixudes. Un grup d’Amics de la Pirelli l’estan restaurant.

Mulassa camí del Fondo de les Oliveres

Esmorzem en aquest indret a tocar del pla de les Palmeres i després seguim cap al sud-est, deixant a la dreta el sender PR-C 143 que porta al fondo de Coma Pineda. Aquests escassos 30 metres, des de que hem sortit del fondo de les Oliveres fins al trencall del fondo de Coma Pineda, els hauríem fet avui si haguéssim pogut fer la caminada prevista. Continuem i deixem el trencall, a la nostra dreta, de la Carrerada Reial que porta a la Talaia i que és coneguda, també, com els tobogans, just al límit entre els termes municipals de Castellet i la Gornal i de Vilanova i la Geltrú. El camí deriva cap a l’est, des d’on s’albira una àmplia panoràmica de la plana vilanovina, raó per la qual s’anomena l’indret el balcó, i baixa en forta pendent fins arribar a la Barraca del Bruno.

Panoràmica des del balcó

Nosaltres seguim sud avall pel camí de la Serra del Gat, per on hem passat en el camí d’anada, i a la primera cruïlla, girem cap a l’oest per arribar-nos a Cal Baró, baixant, travessant el fondo de Cal Baró i tornant a ascendir.

Cal Baró

Cal Baró, masia avui enrunada, al segle XVIII era coneguda com el corral d’en Canyelles i, al ser adquirida per Josep Marcé, àlies Baró, canvià de nom. Aquesta nissaga la conservà fins el 1912, quan fou venuda a Heribert Gener. L’any 1972 s’hi crearen les instal·lacions Mas Baró, Complejos y Explotaciones Residenciales, però el projecte no reeixí.


Des de Cal Baró, que hem deixat a la dreta, seguim cap al sud, trobant una mulassa a la nostra dreta.

Mulassa Camí de Cal Baró

Aquesta mulassa [coordenades: X: 389557 Y: 4567654], construïda adossada a un marge, és de planta circular i llinda plana. Presenta una esllavissada important a l’angle frontal dret.

El camí va girant cap a l’est per fer cap a la cruïlla de camins que hem trobat en el nostre camí d’anada. Avancem en direcció a Mas Torrat per arribar-nos a la font del Jonc o font d’en Brunet [coordenades: 41,249 / 1,684], un petit cocó que queda a la nostre esquerra, uns quants metres dins el bosquet.

Font del Jonc o Brunet

Vista la font, desfem el camí que hem fet a primera hora del matí per tornar on tenim el cotxe aparcat. Són les 11,50 i donem per acabada la caminada d’avui.

Més informació:

https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/peu-de-la-talaia-barraca-den-bruno-fondo-de-les-oliveres-pla-de-les-palmeres-cal-baro-peu-de-la-tal-96057133

Flor d’ametller
Publicat dins de Uncategorized | Etiquetat com a , | Deixa un comentari

Les caminades del dimecres: Castellet. Torrelletes. Casa Alta. Castellet

Castellet. Torrelletes. La Casa Alta. Cal Cassanyes. Cal Cremat. Cal Balaguer. Cal Viudes. Cal Cabra. Castellet

Caminada del dimecres 16 de febrer de 2022.

11 km aproximadament. 3 h 50 min. Desnivell 305 m. Altitud màxima 318 m. Altitud mínima 115 m.

Alfred Castells (text). Raül Horro. Jaume Sendra (fotos).

Aparquem el cotxe al costat del restaurant El Barretet de Castellet (Castellet i la Gornal).

Vista del pantà de Foix des de Castellet

Iniciem la caminada d’avui a les 8,25 h en direcció nord-est per travessar el poble, deixant el castell i l’església de Sant Pere a la dreta. Deixem també a la dreta el dipòsit d’aigua i el cementiri i avancem pel camí que porta a Penyafort. A l’arribar a la carretera BV-2117, girem a la dreta per un sender que passa per entre vinyes. Tombem cap al nord i de seguida cap a l’est per travessar el pintoresc fondo de Cluca.

Fondo de Cluca

Travessat el fondo, continuem per un camí cap al nord per agafar, al cap de poca estona, un sender a la nostra dreta que s’enfila i tira nord-est enllà per portar-nos al poble de Torrelletes, que pertany al municipi de Castellet i la Gornal.

El topònim Torrelletes provindria probablement del llatí turriculas, amb el significat de torres petites. A Torrelletes les cases són dels segles XIX i XX i compten amb elements artesans a l’exterior: campanetes, mosaics, eines agrícoles per decorar… Cal destacar la masia de Can Rossell.

Cal Quim. Torrelletes
Trucadors de campana Torrelletes
Ceràmica de Santa Magdalena Torrelletes

Travessem el poble pel carrer principal, el de Santa Magdalena, i al final, a l’esquerra, a través d’unes escales, recuperem el camí de Penyafort. A la primera cruïlla, nosaltres girem a la dreta seguint el GR 92-3.
Fem un revolt tancat i seguim un trosset pel fondo de la Cova de les Cabres. Després travessem un altre fondo: el de la Cervereta, Ara, a la nostra esquerra, al nord, podem contemplar les múltiples coves de la Bovera, a la part alta de la serralada, on s’hi han trobat indicis d’habitatge troglodític.

Coves de la Bovera
Fondo de la Bovera (Foto: Raül Horro)
Roca al Fondo de la Bovera

Continuem el camí en direcció a l’est seguint el fondo de la Bovera, que travessem cinc o sis vegades, tot trobant, durant la caminada, unes immenses roques, despreses probablement dels vessants de les serralades laterals, i un parell de forns de calç en mal estat.

El primer forn [coordenades: X: 387696 Y: 4570899], a la dreta del camí, està protegit per una tanca de fusta.

Forn de calç (1)
Forn de calç (2)

Més endavant deixarem el fondo de la Bovera a l’esquerra i seguirem pel camí que s’encamina cap al sud. A la nostra esquerra trobem unes instal·lacions amb una bassa d’aigua i més endavant, a la dreta, un cocó ampliat ple de fang i amb petjades de senglar. Fem broma dient que “deu ser l’spa dels senglars”.

Cocó. Spa dels senglars
Sender de pujada cap a la Casa Alta

Deixem el camí GR- 92.3 i ens enfilem, a la nostra dreta, per un sender pedregós i dret que, en un curt trajecte, ens portarà a l’enrunada Casa Alta, on esmorzem arrecerats de l’aire que bufa en aquest indret elevat (318 m). Portem gairebé 2 hores de caminada.

La Casa Alta

Actualment, la masia està enrunada i només en queden la major part dels murs de càrrega. S’hi poden distingir, encara, diferents elements constructius que formaven part de la masia: el celler, els corrals, el paller, el cup de vi, el forn, una cisterna… La propietat, els últims anys, ha recuperat les vinyes que l’envolten.

Després d’esmorzar i d’acomiadar-nos d’un nombrós grup que hem trobat a la Casa Alta, descendim cap al sud-est i a la primera cruïlla girem cap al sud-oest per arribar-nos a Cal Cassanyes, també abandonat i enrunat. Es conserva la seva distribució en planta i la major part dels murs de càrrega i algun balcó. Té tres cossos diferents: l’antiga masia i els dos corrals pel bestiar.

Cal Cassanyes

Continuem cap a l’oest i deixem a la dreta Cal Cremat, enrunat també. S’hi pot identificar la planta original i encara conserva la major part de les parets de càrrega, alguna coberta i, a la façana, les velles portes.

Cal Cremat

Arribem a Cal Balaguer, un conjunt de diversos edificis completament enrunats, que formaven un petit nucli. El nucli el formaven set cases: Cal Balaguer, Cal Gat Negre, Cal Pastor Xic, Cal Pigot, Cal Feliana Vell, Cal Feliana Nou i una altra. Segons es pot deduir per les restes, el conjunt estava format per una sèrie d’edificacions al voltant d’un pati central obert al sud-est. Formaria part del conjunt una torre de planta quadrada de tres plantes. Cal Balaguer es considera un element d’interès històric per la seva època de construcció. Hi ha, o hi havia, per part de l’Ajuntament de Castellet i la Gornal, propietari del nucli, un projecte per a un centre de formació de tècnics forestals.

Cal Balaguer
Cocó a tocar de Cal Balaguer

Pel camí hem anat trobant un munt de rengleres de processionària del pi (Thaumetopoea pityocampa).

Processionària del pi

Des d’aquí anem descendint per un sender rocós pel vessant sud de la serra Mala. Al final d’aquest sender, abans de travessar el torrent del Llampeig, a l’esquerra, trobem un pi amb una curiosa forma: “recargolat i sempre tirant amunt i mirant al cel!”

Pi recargolat

Travessem per un indret on conflueixen el torrent del Llampeig i el fondo del Perot.

Torrent del Llampeig i fondo del Perot

:

Seguim cap a l’oest, pel costat d’unes vinyes, i passem per entremig de Cal Viudes i Cal Cabra, sortosament habitats.


Cal Viudes és una petita masia amb planta baixa més un pis. S’utilitza com a petit magatzem agrícola, ja que els propietaris es dediquen a la pagesia a temps parcial.

Cal Viudes
(Foto: Pla especial del catàleg de les masies i cases rurals del municipi de Castellet i la Gornal)

Cal Cabra és un edifici d’un sol volum amb teulada inclinada a una aigua. Es va restaurar fa uns 25 anys revestint les parets de tàpia amb pedra. S’utilitza com habitatge de segona residència i es cultiven les vinyes de la parcel·la.

Cal Cabra

Des d’aquí, un sender ascendent ens portarà just darrere l’església de Sant Pere.

Església de Sant Pere. Castellet

Ja som a Castellet. Són les 12,15 h. Abans de marxar cap a Vilanova i la Geltrú el Raül encara té temps de comprar el pa al forn de l’antiga cooperativa.

Castell de Castellet (Foto: Raül Horro)
Noia mirant el pantà. Escultura (Foto: Raül Horro)
Figures davant el forn de pa

Una caminada, la d’avui, sense la companyia del Sol, que ens ha permès, malauradament, comprovar la destrucció del patrimoni rural de moltes masies del terme de Castellet i la Gornal.

Més informació:

https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/castellet-torrelletes-fondo-bovera-casa-alta-can-balaguer-castellet-95483042

Romaní florit Figueres de moro
Publicat dins de Uncategorized | Etiquetat com a , | Deixa un comentari

Les caminades del dimecres: Lurdes. Talaia. Serra de Bonaire. Fondo de la Carçosa. Lurdes

Entrada de Lurdes. Fita de la Talaia. Talaia. Serra de Bonaire.
Fondo de la Carçosa. Entrada de Lurdes

Caminada del dimecres 9 de febrer de 2022.

8,6 km. 4 h 10 min. Desnivell 284 m. Altitud màxima 301 m. Altitud mínima 54 m.

Alfred Castells (text). Raül Horro. Jaume Sendra (fotos).

Deixem el cotxe aparcat a l’entrada del camí de l’ermita de Lurdes i travessem la carretera BV-2115, per trobar el sender que puja cap a la Talaia, que s’inicia just al costat de la carretera, en un punt on es troba una exuberant savina. A l’altra banda de la carretera hi ha la masia de Can Cucurella. Iniciem la caminada quan són les 8,20 del matí.

El sender ascendeix nord- est per entremig d’una pineda. A mida que anem pujant podem contemplar l’ampli paisatge que s’obre als nostres peus.

Pujant la Talaia. Vista cap a Roca-crespa
Pujant la Talaia. Vista cap a Vilanova i la Geltrú

Quan portem uns 45 minuts de caminada arribem al collet on es troba la fita que marca els límits de Cubelles i de Vilanova i la Geltrú, situada a uns 50m del cim de la Talaia.

La fita de la Talaia

Coneguda com la fita de la Talaia, la cartografia de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya designa l’indret on es troba ubicada amb topònim de Fita dels Tres Termes, topònim equivoc perquè la confluència dels tres termes a que es fa referència (Cubelles, Castellet i la Gornal i Vilanova i la Geltrú) està situada més al nord-est.

La fita de la Talaia té dues làpides referides als termes de Cubelles i de Vilanova i la Geltrú, un xic gastades, que en dificulten la seva lectura. La làpida de Vilanova i la Geltrú presenta, a la part alta, un escut ovalat partit amb una corona. Al cap hi ha un castell amb quatre merlets i a baix les barres catalanes. Flanquejant l’escut veiem la data partida 18 50 i a la part inferior de la pedra, la llegenda TERMINO Y JU / RISDICCION / DE VILANOVA / Y GELTRU. La làpida de cubellenca presenta a la part alta un escut ovalat que emmarca un rombe amb quatre barres i és flanquejat per la data partida 18 50. A la part baixa s’hi llegeix la inscripció: TERMYNO Y / JURYSDYC / CYON DE / CUBELLAS.

Làpida Vilanova i la Geltrú Làpida Cubelles

Avançant, doncs, una mica en direcció al cim de la Talaia, passaríem per l’esmentat punt on conflueixen els tres termes, sense que trobem cap element que ho identifiqui, A partir d’aquí deixem a la dreta el terme de Vilanova i la Geltrú i a l’esquerra el de Castellet i la Gornal. Fins ara, teníem Vilanova i la Geltrú a la dreta i Cubelles a l’esquerra, Així, ens plantem al cim de la Talaia (279 m). Abans, hem vist a l’esquerra la creu de ferro instal·lada l’any 1954.

La creu de ferro

El cim està actualment ocupat per una torre de guaita d’uns 9 m. A tocar de la torre, al vessant oest (coordenades: X: 388523 Y: 4567001), s’hi troba el cocó construït l’any 1960 que, després d’un temps abandonat, es va refer amb pedra seca rejuntada amb morter i, posteriorment, amb maons i morter per a donar-li més cabuda d’aigua. Actualment està en molt malt estat i sense la coberta.

Cocó

Des del cim de la Talaia avancem, en principi, en direcció nord per una pista, que alterna la terra i l’asfalt, que careneja per la serra de Bonaire, divisora, com hem dit, de Vilanova i la Geltrú, que ens queda a la dreta, i de Castellet i la Gornal, a l’esquerra. De fet, estem seguin el trajecte de l’antiga Carrerada Reial de la Cerdanya. Anem avançant, ara a l’est ara al nord, i arribem a una confluència de camins en un punt tancat amb una barrera. A la dreta, el camí del Mas de l’Artís, a l’esquerra, el del pla de les Palmeres. Esmorzem en aquest indret.

Després d’esmorzar agafem el camí del pla de les Palmeres, direcció nord-oest, ja totalment dins el terme de Castellet i la Gornal. De seguida, a la nostra esquerra el sender que, en direcció sud, primer, i oest, després, ens portarà a trobar el fondo de la Carçosa.

A l’arribar al fondo de la Carçosa, entrem a la seva llera i anem avançant en direcció sud. El fondo deu el seu nom a la munió de plantes de carç que el poblen.

Fondo de la Carçosa

El carç (càrritx, carcera o pelosa) (Amplelodesmos mauritanica) és una planta herbàcia amb tiges massisses i fulles d’uns 7 mm d’amplada, pròpia de la contrades marítimes de la Mediterrània. Floreix entre els mesos d’abril a juny.

Anem avançant i descendint pel fondo de la Carçosa, a estones per dins la seva llera i a estones pels costats, amb una marxa lenta per la naturalesa del terreny: sinuós i pedregós. Hem deixat a la nostra dreta el Pujol dels Llops (180m).

Pujol dels Llops

Després d’una hora i mitja més o menys, arribem al final, on el fondo entronca amb el riu de Foix, davant de l’ermita de Lurdes, passant per sota el pont de la carretera BV-2115.

En aquest indret, a la nostra esquerra, hi trobem una mulassa, i a la nostra dreta, un forn de calç.

En aquest indret, a la nostra esquerra, hi trobem una mulassa, i a la nostra
dreta, un forn de calç.

La mulassa (coordenades: X: 388131 Y: 4567115) està molt ben feta amb pedres molt grans però. lamentablement, té el sostre ensorrat.

El forn de calç (coordenades: X: 388015 Y: 4567069) està enrunat i ple de vegetació. Fa uns 3,5 m de diàmetre a la part superior.

Mulassa
Forn de calç
Forn de calç

Des d’aquí, seguim la carretera uns 300 m en direcció a Vilanova i la Geltrú cap al cotxe, passant a tocar de les parets de la Talaia, on trobem uns escaladors. Els escaladors els hi queda poc temps de practicar l’escalada, ja que volen clausurar la paret d’escalada, i volen col·locar una polèmica malla metàl·lica.

Arribem a cotxe quan són les 12,30 h i enfilem cap a casa.

Practicant escalada. Talaia

Més informació:

https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/entrada-lurdes-fita-dos-termes-talaia-serra-de-bonaire-fondo-de-la-carcosa-entrada-lurdes-94875315

entre pedres la farigola
Publicat dins de Uncategorized | Etiquetat com a , | Deixa un comentari