COMENTARI DELS PUNTS DE LLIBRE ENTREMESOS POPULARS DE VILANOVA I LA GELTRÚ DE ROSA ALTÉS i ALTRES

He penjat aquests 27 punts de llibre dels entremesos de Vilanova i la Geltrú, que surten per la Festa Major tots junts i amb els cercaviles els dies 4 i 5 d’agost,  el 4 amb el Cercavila de la Vigília i el dia 5 "La Festa Major" amb Cercavila D’Anada a Ofici, Cercavila de Sortida d’Ofici i Cercavila del Vot del Poble. Els Punts de llibre són dissenyats i pintats per la Rosa Altés (any 2005).

BALL DE DIABLES DE VILANOVA

És l’any 1710 quan tenim les primeres notícies de l’existència de diables a Vilanova; druant els seus inicis, els diables acompayaven primer la mulassa, i posteriorment el drac, iés a partir de l’any 1832 que apreixen com a ball independent. Durant el primers anys del segle XX, els diables van deixar de sortir, reapareixent l’any 1947, amb vestits pintats per vilanoví Enric Cristòfol Ricart. Anys 60: mancança folkore vilanoví. Tot i això, serà a partir de 1972 que els diables sortiran de forma més habitual, anb vestits pintats pel pintor Cardona Torrandell al 1980 i l’any 1995 estrena dels vestits de Joaquim Budesca. Aquet any 2005 s’està`pensar, renovar el vestuari i que disenyarà Pep Duran. El fet que els diables encapálin la cercavila, obeeix a dues raons: hi ha, en primer lloc, un raonament mitic; la purificació de l’àmbit, tot espantat els mals esperits de tot el siguici; d’altra banda, tenim l’explicació pràctica: el foc ës un bon element per obrir-se pas entre el públic. Els tipus de balls que realizen els diables són: els de la cercavila, el ball a l’entarimat o el parlat.

Un cop publicat aquet punt de llibre el any 2006 es van estrnar els vestits nous de Pep Duran.

EL DRAC DE VILANOVA I LA GELTRÚ

Aquest drac apareix per primer cop l’any 1833, durant les festes de sant Antoni, També tenim noticies que el 1841 formava part del seguici del Corpus. A diferència d’altres entremesos, el drac gaudia d’una certa independència, que el permetia sortir en actes no religiosos, fet que permeté que participés a l’arrivo, cosa que va fer que l’església prohibis la seva participació a les processons, convertintse en un entremeès purament carnavalesc. El 1936, el drac va perdres al Poble Espanyol de Barcelona, i Vilanova i la Geltrú va romandre sense ell uns 11 anys, fins que, el 1947, va realitzar-se una subscripció popular per fer-ne un de nou. El disseny va elaborar-lo E.C. Ricart, que va donar-li tota la semblança possible amb el deaperagut. El nou drac va estrenar-se el gener de l’any 1948, i a partir d’aleshores participà en totes les processons i actes folklòrics de la ciutat. L’any 1982, Joan Cardona va realitzar un nou drac, mes lleuger, igual a l’anterior. El drac antic, restaurat per Albert Albà, es coserva al museu Víctor Balaguer. El 1991 el mateix Albert Albà en costruí un de nou de fibra de vidre recuperant l’aspecte del Drac del 1948.

DRAC GROS DE LA GELTRÚ, EL TIGRE

Al barri de la Geltrú, i al si d’una familia d’artistes, va sorgir la inicitiva de construir el Drac de la Geltrú. El seu dissenyador fou Salvador Massana. Els aparells de ferro, (dents,etc.), va realitzar-los el mestre artesà Amadeu Ferran. Uns anys despreès, el juliol de 1978, el drac va ser presentat a la Pic Galeria. El 15 d’agost de 1978 va ésser l’estrena oficial. A partir d’aquest moment, començà a funcionar la Colla del Drac de la Geltrú, i el 1979 actuà per primer cop a la festa Major de Vilanova i la Geltrú. El drac gros, el Tigre és portat pel jovent, amb indumentaria festiva, pantalons amb iconografia molt interessant, els quals, just amb els colors del drac, formen un dels cojunts més vistosos.

LA CARPA JUANITA I EL PORRÓ

 Són les últimes incorporacions del bestiari vilanoví; a diferència dels altres, no representen figures mitològiques o bíbliques, sinó que son amimals aquàtics molt vinculats al Barri de Mar. La iniciativa de creació d’aquest entremès surt de Joan Toerlló; el projecte és encomanat a l’artista vilanoví Joan Ill, i a Albert Albà, que porten endavant el disseny. La Carpa Juanita i el Porró surten al carrer, per primer cop, per les festes de sant Pere de 1985.

 BALLS D’EN SERRALLONGA

El Ball d’en Serrallonga era estès per tot Catalunya. A cada poble hi havia variants pròpies. Es tractava d’escenificar, a la plaça o carrer principal de la vila la vida, aventures, empresonament i mort del bandoler. La vesió es limita a una part del "ball": la presentació dels bandolers a Serrallonga i la seva companya i la conjura de tots ells per entrar a la vida del bandalerisme. El vestuari de Joan d’en Serrallonga és propi d’un cavaller del segle XVI: capa negra, barret amb plomall, sabates o botes amb sivella… La Joana vestit típic de catalana i els bandolers també de català amb la incorporació d’una manta a les espatlles. Tots van armats amb trabucs menys la Joana i el fill que porten una pistola de l’època. Actualment són dotze components i sempre van acompanyats d’un grup de grallers. L’ Agrupació de Balls Populars va recuperar aquest "ball" l’any 1982. La darrera vegada que s’havia interpretat a vilanova va ser l’any 1953.

ELS GEGANTS DE LA CIUTAT

La tradició dels gegants té la seva base en el ritus màgicoreligiosos de la civilitazació celta, a partir dels quals han evolucionat. La primera data que tenim de l’aparició de gegants, és del segle XI, on els trobem molt vinculats a l’església. Apoc a poc, els gegants van deixant de banda el caire religios per convertir-se en una repreentació de la ciutat. A Vilanova, els gegants apareixen per primer cop l’any 1709. Aquests gegants pateixen transformacions i reformes; canvien de vestuari, d’aspecte…,fins que l’any 1937, es fan malbé. Vilanova i la Geltrú restà sense gegants fins l’any 1941, en què Salvador Juncosa donà a la ciutat una parella e gegants fins l’any 1948 es realitzà la tasca de recuperació dels gegants. El senyor Enric Cristòfol Ricart se n’encarregà de cercar la documentació gràficaorientadora, i la realització la dugué a terme la Casa Ingenio de Barcelona. El 5 d’agost de 1948 Vilanova i la Geltrú torna a tenir dues parelles de gegants. Finalment, al 2005 es renovà tot el vesturi.

ELS GEGANTS PETITS L’HEREU I LA PUBILLA

Els gegantons, o gegants petits, sorgeixen a la segona meitat del segle XVIII arreu de Catalunya, i és a Vilanova i la Geltrú una de les primeres ciatats en tenir-ne. Els gegantons, al ser menors que el gegants, vesteixen una mena de casaca i pantalons i sembla que caminen pel seus propis peus, i això els acosta més a la imatge de l´home real. Els gegantons de Vilanova i la Geltrú van ser fets al taller de F. Díaz, a Barcelona. Van estrenar-se el maig de 1771 i als seus inicis, representave uns fadrins de casa adinerada. Posteriorment van transformar-se, convertin-se en una parella de pagesos. L’any 1936, es perdien, i no tornaven a sortir al carrer fins l’any 1948, fets de nou per la Casa Ingenio de Barcelona.

ELS GEGANTS DE LA GELTRÚ

 Podem parlar d’aquests gegants tot fent una petita referència històrica. Els gegants de la Geltrú van sortir al carrer, per primer cop, al 23 de maig de 1940, cedits per geltrunenc Salvador Juncosa a la ciutat, que havia perdut els seus a l’inici de la Gerra Civil. Després de la recuperació dels antics gegants, el 1948 els gegants de Salvador Juncosa van ser cedits a la parr’oquia de la Geltrú, sortint al carrer, sols, per la Festa Major de la Geltrú (és per aquest fet que se’ls coneix com els gegants de la Geltrú). En la festa major de 1972 es presentan els nous gegants de la Geltrú, la Guisla i l’Ulderich, a partir d’unes mans centenàries d’uns vells gegants de carnaval de la societat la Cuina (1892).

BALLS DE NANS

 Els nans han participat en els balls populars des de fa molt de temps. Se’ls atribueix una gran relació amb els gegants, ja que sempre dancen i ballen davant o darrere d’ells. A Vilanova i la Geltrú tenim notícies de l’ existencia de capgrossos a partir de l’any 1850. Aquests havien estat fets per u artista anomenat Mans de Plata, i van ser donats a l’església de Santa Maria per Pau Soler. aquests capsgrossos van desaparèixer l’any 1857. Anys després, el 1948, se n’elaboraven de nous, is’agafava la corografia del ball de nans d’Olot per fer-los ballar, ja que era senzilla i alegre. Els nans van desaparèixer de les festes des de 1959 fins al 1981, que, mercès a l’impuls de la comissió Municipal de Cultura Popular, van restaurar-se els 4 nans que es conservaven (els dos macers, la nena i la pagesa), i se’n van comprar deu de nous a la Casa Ingenio de barcelona. Amb motiu d’aquesta restauració, es va fer una coreografia nova, amb música composada per Miquel Gonzàlez. El grup de nans va estrenar-se oficialment el 3 d’agost de 1981.

LES MULASSES

 A la nostre vila hi conviuen tres mulasses. La Mulassa, La Presumida i la Cabreta. La mulassa no ha estat sempre tal com la veiem actualment; en la seva primera etapa, la duien dos portants, un d’ells, cobert per una disfressa d’ase, i l’altre, pel cap de cartró d’aquesta. Les primeres notícies de la Mulassa són del 1629, quan sembla que n’hi havia una a l’església de Sant Antoni Abad. Tenim constància que l’any 1659 la Mulassa ja sortia al carrer, llençant foc per la boca. Com d’altres entremesos de la vila, desapareix l’any 1936, i Vilanova i la Geltrú es queda sense Mulassa fins el 1947, en què se’n crea una de nova gràcies a la Subscripció popular. Més tard es crea una mulassa més petita, anomenada Presumida, que és apadrinada per María Jose Galcerán. Finalment, l’any 1982, apareix la tercera mulassa, més petita que les altres dues, anomenada Cabreta.

La mulassa La Presumida es va inagurar el any 1955, data que no figura al punt de llibre.

BALL DE CERCOLETS

 El Ball de Cercolets de Vilanova i la Geltrú va ésser recuperat pe l’Agrupació de Balls Populars a l’any 1982, quan feia prop de cinquanta anys que no es ballava. Aquest ball el composen vuit balladores, el majoral i l’àngel, essent aquesta formació idèntica a la d’altres llocs de la comarca. És aquest un ball de significació agricola del més antics del Penedès, es tenen notícies de que ja es ballava cap al segle XVII. Consta de diverses parts, en les quals les balladores entrellacen els seus cècols guarnits amb motius florals o vegetals, seguin determinades coreografies: hi ha una part de recitat en que el majoral i els balladors es creuen uns versos referents a la Festa o la patrona de la Vila, la darrera evolució del ball anmenada "La Bota" que consisteix en fer una volta amb els cèrcols damunt la qual puja l’àngel. El vestuari consta de camisa i pantalons blancs, faldilleta blava o vermella, "camalls" amb cascavells als turmells, faixa blava o vermella i mocador al pit.

BALL DE PASTORETS

 Ball de Bastons de "pal llarg" i de significat agrícola, molt antic, en el qual es troben referències a la vida dels antics pastors, barrejades amb alguna endreça a la festa i als fets de temps antics, com la política i els costums del país. Els balladors són 9 i estan a les ordres d’un cap anomenat majoral. Piquen a terra i entre ells amb uns llargs bastons fets d’una branca gruixuda d’algun arbre fort (alzina, roure…) en un simbòlic intent de fertilitzar la terra. El ball costa de diverses parts, entre les quals destaca la de recitat de versos relacionats amb l’ofici de pastor, anb el poble o la Festa Major. Deprés el ball segueix amb diverses evolucions: La Cadena, El Pont i El Cargol, que culminen anb l’aixecament sobre els bastons del pastor més petit o rabadà. El vestuari del pastorets és: camisa i pantalons blancs, armilla blanca guarnida amb flors de colors, faixa vermella, mocador de cap de colors virolats i un sarró i una carabassa penjades a les espatlles. Acostumen a anar acompanyats de sac de gemecs i flabiol i té tres tonades diferents que corresponen a cadascuna de les evoluvions del ball.

BALL DE PANDEROS

Aquest és un ballpopular del Penedés, possiblement d’origen valencià que s’ha estès per totes les poblacions properes en Festes Majors. És un ball relativament modern (meitat segle XIX) i que no té els trets ancestrals d’altres. Inicialment era copost per dotze homes i la meitat es vestien de dona. Avui, a Vilanova, el ball és només de dones. És un ball vistós i alegre; les balladores, seguint una determinada coreografia, fan rpicar els panderos i evolucionen formant diverses figures, essent aquestes de st maneres diferents: "El Quadro", "Els Platerets", "La Serp", "La Travessa", "El Corrandillo", "La Creu" i "La Jota". El vestuari consta de camisa i pantalons blancs, faixa blava o vermella, faldilleta florejada blava o vermella segons la fila i porten mocador de colors al pit així com també al cap. L’acompanyament musical és el d’un flabiol i tamborí o sac de gemecs tot i que també s’ha fet amb grups de grallers i altres tipus de formacions misicals, L’Agrupació de Balls Populars el va introduïr l’any 1984.

BALL DE CINTES

Aquest és un ball que no sent de la nostra comarca ha arrelat en ella com si ho fos. Forma part del conjunt de les Danses de l’Arbre de Maig, al voltan del qual les noies voltaven fent una dansa per agrair-li la bona collita. L’arbre qn aquest cas representa un noi i per festejar-lo les noies el volten anb cintes de colors. La versió de Vilanova és la del poble de les Presses a la comarca de la Garrotxa. Pel que fa el vestuari, no tenint referències d’aquest ball a Vilanova, és va confeccionar donant-li un aire mediterrani, o sigui que el color blanc és el que predomina. El ball està compost per dotze noies, vestides amb brusa i faldilla blanca amb viuets i espardenyes de color blau i vermell. El noi vestit amb pantalons i camida blanca, faixa vermella i mocador al cap. L’Agrupació de Balls Populars l’incorporà com ball popular de la nostre vila per la Festa Major de 1986.

 BALL DE GITANES

És un ball molt corrent al folklore català. Sembla que antigament era una dansa efectuara per menbres de la raça gitana que li van donar el nom al ball. A Vilanova es té constància del ball des de l’any 1845, interpretat sempre només per homes. Finalment, l’any 1980, l’Agrupació de Balls Populars, despreés del parèntesis d’uns anys, el va recobrar. El ball és compost per vuit noies, de 2 a 4 nois i el portador del pal (estaquirot). Consta de diverses parts. La principal consisteix a trenar al voltant del palles cintes que porten a la mà els balladors, fent el nomenat "Cordó" i després la "Trenilla". Entre aquestes dues parts intervenen els nois, tot i fent el "Ball de Galerons" es reciten uns versos de tipus satíric. El ball es acompanyat per un grup de grallers que toquen una tonada diferent per cada una de les parts. Les noies duen faldilla llarga florejada amb enagos sota d’elles, brusa de color, clavells al cap i un gran mocador de serrell a les espatlles i els nois porten un vestit similar al del Ball de Bastons però duen barret i armilla.

BALL DE BASTONS

És un ball popular mol antic, hi ha referències històriques que indiquen que en les festes de benedicció de Sant Antoni el 1771 ja hi va participar. El 1988 es creà el ball de bastons de dones. a vilanova el ball és coposat per setze persones, dividides en dues files de vuit que evolucionen amb la música d’uns grallers i tabal. Actualment costa de 9 coreografies diferents: La Primera, La Segona, La Tercera, La Bolangera, La Boja, El Corrandillo i la Pavana (els set balls tradicionals) i la Milana i el 4 de setembre, dos balls creats recentament a partir de músiques existens pertanyents al Ball de Bastons. En aquests balls predomina la força i la vistisitat sobre la velocitat. El vestuari consta de camisa i pantalons blancs, faldilletablava o vermella (segons la fila), mocador de pit virolat i mocador de cap florejat vermellós, espardenyes de betes blaves i bermelles, picarols als tormells (camalls) i els bastons de fusta d’uns 45 mm. de gruix a la part més ample. Actualment existeixen 4 colles diferents: homes, joves, dones i noies.

 BALL DE VALENCIANS

 Les darreres investigacions sobre el fet casteller han portat a veure en el Ball de valencians l’immediat precedent de l’actual art de "plantar castells, torres i pilans". Els balls de valencians tenen molt de comú amb les moixagagues que formen quadres plàstics religiosos, diferenciant-se’n en els seus quadres, que en comptes d’evocar motius religiosos, evoquen figures de la natura. La colla de Vilanova i la Geltrú va fundar-se dins l’Agrupació de Balls Populars l’any 2000.

LA MOIXANGA DE LA GELTRÚ

 Es tracta d’un ball que representa escenes de ña passió i mort de Jesucrist. Fou recuperat per nois i noies de la parròquia de Santa Maria de la Geltrú el dia de Rams de l’any 1992, gràcies a una partitura de música trobada a l’arxiu de la parròquia per Xavier Orriols i Paquita Roig. El ball consta de tres parts: El pas de cartró, el pas del coixinet i els misteris (Ecce Homo, Natzarè, Clavament, Calvari, Devallament, Soltat de Maria, Dolorosa, Enterrament i Resurecció.

FALCONS

Aquest exercici gimnàstic té el seu precedent en el folklore de la República Txeca, Va integrar-se al món de la gimnàstica a partir del anys trenta del passat segle en que Unió Democràtica van assunir-lo com activitat educadora i esportiva de les seves joventuts. L’any 1939, la prohibició dels partts polítics per part de règim franquista, comportà la consegüent prohibició de l’execici. A partir de la dècada dels 40 a Llorenç del Penedès i a Sant Vicenç dels Horts van fundarse dues colles de falcons com un mer exercici gimnàstic. Posteriorment, a Vilafranca del penedès, i a finals del seixanta va reprendre’s aquesta activitat integrant-la al món del folklore. L’any 1973 va fundar-se la primera colla de Falcons a Vilanova i la Geltrú a l’escalf de la colla dels Bordegassos de Vilanova.

BORDEGASSOS DE VILANOVA

 L’idea de crear aquesta colla, sorgeix a Font-rubí, en unes colònies reatlitzades durant els anys 1970-71. La mateixa gent que havia aixecat castells a Font-Rubí, participà en l’Aplec de Lurdes. L’any 1971, on ja es va veure el pilar de tres, i els tres i quatre de cinc sense aixecador, ja que no hi havia canalla. La primera actuació oficial dels Bordegassos de vilanova, va reatlizar-se el 23 d’Abril de 1972, on ja vestien la seva habitual camisa de color groc terrós. Podem situar el punt àlgid de la colla en el trienni 1978-1980. Desprès d’aquests anys, la colla ha anat passant per un estancament però tot i els seus alts i baixo, mai no ha perdut els seus castells de set. En els darrers anys han consolidat el 4 de 8, el 3 de 8 i el pilar de 6, amb ensurts i defalliments.

 ELS MINISTRERS

Ministrer era el nom que es donava la baixa Edat Mitjana a Catalunya i Aragó, al sonador de qualsevol instrument. En segles posteriors, aquesta denominació es féu servir per indicar el sonador d’instruments de vent, especialment xeremies, baixos, serpentons o cometes. Aquests sonadors s’agrupaven en cobles o petites bandes segons el tipus d’exercici que havien d’acompanyar. Una de les darreres funcions d’aquestes antigues formacions fou l’acompanyament protocolari de les autoritats en les seves celebracions cíviques. Foren desplaçades per l’aparició de les vuitcentistes bandes de música que s’han perfeccionat i mantingut fins avui mateix. L’indret on es mantingué més temps l’arcaica formació fou a Ciutat de Mallorca, reducte alhora d’altres exercicis musicals antics dels Països Catalans. Amb aquests antecedents sorgeix la formació instrumental Ministrers de la Vilanova, amb l’ànim de recrear les vivències i les funcions dels músics de l’antigor i aixi ho fan des de la primera sortida, en la renovació del vot del poble a la are de Déu de les Neus, l’any 1984.

Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s