Ja ha sortit el programa de la Festa Major

El programa de la Festa Major 2008 conté: La programació dels actes, una agenda, vuit contes i un punt de llibre.  

 

 

el programa

 

Dos dels vuit  contes que inclou el programa de la Festa Major 2008.

 

 

UN CÀSTING BESTIAL

 

<<Tots els preparatius per la Festa Major estaven pràcticament enllestits, ara només calia crear el cartell.

L’encarregat de fer-ho, el Nyls, per inspirar-se es va imaginar la festa com si en aquell precís moment, l’estigués veient: els gegants, els nans, les mulasses,el Porró, la carpa Juanita… va sentir la música de les gralles i els timbals, l’olor de la pólvora quan espetega i la calor del foc dels diables quan salten, amunt i avall, acompanyats pel drac, fent tremolar a petits i grans. Tenia molt clar que volia reflectir tota la Festa Major al cartell, tan sols calia triar quin dels personatges seria el protagonista. Així que va decidir convocar un càsting a casa seva.

Els primers en arribar van ser els gegants: la Guisla i el Gegant de la Porra anaven acompanyats dels gegants petits. El Nyls els va rebre al jardí, ja que a dins no ho cabien. Tots quatre li van explicar les seves experiències al llarg dels temps: quan van néixer, la quantitat d’anys que fa que ballen a les festes de la vila… També li van parlar de la colla tan simpàtica de geganters que sempre els acompanyen. En acabar, es van acomiadar molt contents.

No va passar gaire estona, que van arribar els nans. A l’artista li va fer molta gràcia veure’ls tan polits. Al començament era un guirigall, tots parlaven a l`hora, però de mica en mica van saber trobar el seu torn i li van explicar un munt de coses: qui el va construir, com van triar els vestits i com es diverteixen fent xalar als més petits a la cercavila.

Tot seguit van passar les mulasses, la gran, la mitjana i la petita, amb tot de xumets penjant de les orelles. Anaven d’una banda a l’altre mentre li explicaven el fart de riure que es fan empaitant a tothom pels carrers…

Finalment, el Porro i la carpa Juanita van seure una estona amb ell i li van dir que encara es posen molt nerviosos abans de sortir a la Festa Major.

En marxa aquests últims, el Nyls és va adonar que ja era molt tard. Va pensar en preparar el sopar quan, de sobte, va sentir uns cops forts a la porta “POM POM POM”. En obrir-la es va quedar glaçat, hi havia un drac enorme palplantat al seu davant: era el Drac de Vilanova.

Bona nit!- va dir amb veu profunda, vinc pel càsting…

El Nyls, molt sorprès, el va convidar a entrar. Com la resta de personatges el Drac li va explicar un munt d’anècdotes, li va parlar dels seus amics: el “Tigre”, en “Barrina”i dels bessons…

Van xerrar més de dues hores! I en acabar va marxar tot content remenant la cua.

Des del seu taller, l’artista va mirar per la finestra: va veure la lluna plena reflectida sabre el mar i la silueta de la Pasífae retallada al cel…

Aleshores va cridar:

Si senyor! Ja ho tinc el cartell de la Festa Major 2008!

Dit i fet, aquella nit gairebé no va dormir: va començar a dibuixar, retallar i enganxar… va donar color per aquí i per allà. Volia omplir el cartell de festa i calia tenir-lo enllestit el més aviat possible… 

En acabar, molt satisfet, es va mirar el resultat:

El cartell reflectia tot l’entusiasme i l’orgull de la Festa Major: entre els esclats del foc, la lluna i el mar, apareixien tots els elements de la festa: els gegants, els nans, les mulasses, el Porró i la carpa Juanita, els castellers, els diables, els dracs, els balls i entremesos…

Havia decidit que tothom hi fos present…

Ho havia aconseguit…

OMPLIR DE FESTA LA CIUTAT!>>

  Conte de Montse Balada i Susanna Peix

 

  el disseny

 

EL BLANC  

 

<< Corredisses, enrabiades sense solta ni volta i soroll, molt de soroll, fins que el Gegant de la Porra els diu a tots amb veu solemne:

“aquesta Festa Major caurà un xàfec de mil dimonis si no supereu un repte, trobar el color blanc”.

“Trobar el color blanc?”, es van preguntar estranyats. El Drac va ser el primer a oferir-se per a la missió. Sabia on s’amagava el color verd, el verd dels dracs i potser alla també hi trobaria el blanc. Decidit, va enfilar el camí en direcció a les coves, les de Ribes.

La carpa i el porró també ho van veure fàcil.

Com que sabien on trobar el blau del mar i el blau del cel, van pensar que el blanc, un color proper a l’aigua i als núvols, també naixeria al mateix lloc.

Les mulasses, la Boja, la Presumida i la Cabreta, en fila india, una darrere l’altra, van marxar a casa del sastre de la seva túnica. Si el sastre tenia el color vermell, potser també tindria el blanc.

Els nans van fer grups de tres: uns van anar a preguntar als Bordegassos com havien aconseguit el groc; uns altres van visitar els gegants petits, el Hereu , pel violeta de la seva barretina; i el tercer grup va demanar ajuda als amics de la Geltrú a veure com havien fabricat el seu taronja característic.

Tots tenien una tasca encomanada, tots excepte el diablet, que, com que era massa petit, el van fer quedar a casa. El Diablet, però, no es va quedar de braços pegats. Va agafar la seva maça, unes cartolines, cola i unes tisores, i sabeu que va fer? Un molinet de vent. Tot seguit, el Diablet va preparar una taula molt ben parada per sopar.

Poques hores més tard, va anar arribant tota la resta, però cap havia aconseguit l’objectiu. El Drac havia portat només el color verd, la carpa i el Porró els dos tons de blau, les mulasses el vermell i els nans el groc, el violeta i el taronja, però ningú el color blanc.

Com que estaven molt cansat i tenien gana, van agrair al Diable que els hagués preparat tot aquell menjar. Ben sopat, el Diablet va recollir els colors de cadascun i els va lligar al molinet.

Aleshores, el diablet els va demanar un favor: “Veieu aquest molinet? –va dir- Doncs us demano que, entre tots , bufem i bufem per fer-lo girar”, després d’uns segons fent voltes, van quedar tots bocabadats: allà, davant seu, van poder veure el color blanc!

“Molt bé –vadir aleshores el gran Gegant-. Heu après la lliçó. La Festa Major no és cosa d’un o d’altre. La Festa Major som tots”. És per això que, encara avui, als entremesos i als balls de la ciutat, els agrada que aneu a rebre’ls vestits d’aquest color, el blanc.>>

 

Conte de Anna Poch Pubill

 

 

  els Pabordes

 

Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s