REQUIEM per el VIDALOT

 “JESE” Josep Jasanada

Era dimarts de Carnaval de l’any 1974 i a les principals societats feien ball de mascarots. Baixava amb la Carme amb el R-8 per la Rambla. Tot d’una a l’altura de la casa Amparo, una comparsa de mascarots, amb la bandera al davant ens van encerclar el cotxe. El banderer, que era el Jese, va pujar sobre el cotxe bandejant la bandera i els mascarots anaven ballant i tirant gra. Nosaltres vam sortir del cotxe i  comencem a ballar amb ells. Al cap de temps encara germinava el gra pels racons del R-8. Aquesta comparsa de mascarots, gent dels Bordegassos i del Coro, van fer ressorgir el Vidalot no oficial (i en temps de la dictadura!).

Any 1976

Els pròxims anys el Vidalot ja va sortir i l’organitzava el Coro. Era impressionant la gran quantitat de gent que hi anava, anys més tard s’hi afegiren altres societats, fins que la Rambla de dalt a baix només hi havia mascarots i tota una gran catifa de gra.

En mica en mica el Vidalot es va anar morint… Culpa? Dons una mica de tots, inclòs dels que el van impulsar en un inici, ja que al final anaven directes al ball de l’envelat i els hi feia mandra sortir al carrer, també la gent estava cansada de les gran pallisses que donaven els incontrolats de sempre… I tot el que es bo sempre ens el carregem.

Altres ANYS

VIDALOT:

El Vidalot de la família Vidal,  al qual pel seu fer taral·lot, posaren aquest qualificatiu pejoratiu, domiciliat al carrer d’Artensans, era un home més afeccionat a la vagància i a la gatzara sorollosa i destrempada que no pas al treball i a la meditació. Ell volia xivarri i ho aconseguí. Sorneguer i dropo sembla, que era boter d’ofici, no li deuria plaure gaire manejar l’aixa. Alguns el qualifiquen només d’home de gran humor i de molta sorna.

Va demostrar el seu enginy i fundà la comparsa seria per allà el 1845. Ell la presidia al davant de tothom, acompanyat pels homes mes notables de la vila en el ram de la gresca, portant un penó per senyera i anava al davant de la comparsa. Aquesta comparsa era del tot diferent de la que sortia al mati.

El Vidal féu un pregó  on convocava a les dones i homes disfressats i les reunia en un lloc per les dones i un altre per els homes. Llavors venia l’hora del mercat. Cada home, ara l’un ara l’altre, anava passant per davant del Vidalot i li demanava una dona per parella, d’acord amb les exigències del seu gust, del seu temperament o del seu caprici. Totes les dones tenien sortida: altes, baixes, grosses, primes, lleugeres i catxasses. L’home satisfeia una pesseta amb  la recaptació de la qual pagava l’ orquestra, i l’organitzador escollia, igual que en un galliner, la que responia més bé als desigs del demanant. Algune vegades s’esdevenia que un home escollia per parella la seva muller, la filla o la pròpia sogra, Això donava ocasió a les escenes mes xocants i pintoresques.

Del llibre Vilanova i la Geltrú i el seu Gran Carnaval de Xavier Garcia (ANY 1972)

  “jese” EL GRAN VIDALOT del coro

 

Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a REQUIEM per el VIDALOT

  1. Montserrat ha dit:

    Recordo molt bé el Vidalot de finals dels anys 70; ja no vivia a Vilanova però hi baixava cada dimarts de Carnaval per no perdre-m\’ho. Era molt, molt divertit. Aquest any, però, el Carnaval ha estat molt trist: justament enmig de la festa va morir el meu oncle, germà de la mare, que potser coneixies dels Bordegassos: en Joan Guinovart. El seu fill Pere va ser cap de colla uns quants anys. Però en fi, la vida continua.Felicitats pel teu espai, que és cada dia millor.Una abraçada!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s