El meu pare estimava la terra i els animals!

El meu pare amb el carro carregat a la carretera de Vilafranca al costat del GRIFFI

Arran d’aquesta fotografia que no és dels Tres Tombs…m’han vingut records del meu pare quan feia de pagès i de carreter, de carreter no el vaig arribar a veure’l.

El meu pare tenia carro i animal i a més de fer de pagès feia de carreter, m’explicava que anaven a transportar materials i també anava a carregar sorra i grava a la riera de Cubelles, per treure el carro carregat de la riera sempre anaven com a mínim dos carros i desenganxaven els animals i els posaven al carro que tenien que treure ja que costava molt treure’ls de la riera.

Una de les vegades que anaven cap a Vilanova venint de Cubelles van trobar un munt de barres de torró escampats per la cuneta, ja que en aquella època els camions quan trobaven una pujada anaven poc a poc i algú és devia pujar a dalt del camió i va començar a llançar les caixes de torró a la cuneta per recollir-les després i al passar els carros ho van trobar i com que no sabien de qui era ho van recollir, aquell Nadal van fer festa grossa.

Sempre explicava que els diumenges en comptes de descansar els obligaven anar de voluntaris obligats a treure les runes de l’església de Sant Antoni amb el carro… Sempre deia que tenia el cel assegurat.

Jo de petit anava amb el pare a les vinyes una era els Garrofers i l’altre el Griffi i anàvem amb el carro i l’animal, després vam tindre un tractor Pasquali que el portàvem jo o el meu cossi Manel.

Recordo aquella jaca que era molt guapa de un color marronós brillant i era molt esvelta, es veu que venia de bon llinatge, ja que quan es tenia que aplanar després de llaurar, no havia manera que fes cas i sempre tenien trifulgues perquè aplanes la terra amb la post de aplanar.

Jo no havia anat mai a els Tres Tombs, la meva germana si que hi havia anat. El pare va deixar d’anar ja que abans era una manegada i si no compraves els animals amb els marxants que dominaven els Tres Tombs no et donaven premi.

Sempre m’explicava si un carro estava ben carregat o no, ja que el més important que la carrega estigues anivellada i l’animal no pateixi.

Recordo també que els animals feien patir ja que agafaven malalties o morien. Un cavall malalt de tètanus que el tenien penjat per la panxa ja que no volien que s’estirés a terra ja que si ho feia deien que no és podia aixecar i he sentit parlar d’un cavall molt maco que era salpicat i es deia “Noble” que va morir d’un cop de sang (ictus) i l’últim cavall que va tenir que era de baixa estatura va morir a la quadra un dia de Reis.

El meu pare sempre havia tingut cavalls o també vam tindre algun burro i una burra d’aquelles tan altes i en sabia molt de com tracta’ls. Al cap d’uns anys va entrar a treballar al Pirelli…però també va continuar cuidant la terra, que se l’estimava molt.

El meu oncle amb el cavall de casa al carrer Teatre, tocant la Rasa del Miquelet
Un divendres Sant a la vinya dels Garrofers, anàvem a menjar l’arengada i la sardina

Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s