Les caminades dels dimecres: Palou Alt. Pla dels Roures. Coll de la Glaieta. Palou Alt.

Palou Alt. Can Bertran. Car Marcer de la Penya. Ca l’Almirall de la Font. Fondo de Querol. Pla dels Roures. Mas d’en Giralt. Coll de la Glaieta. Palou Alt.

Sortida del dia 28 d’abril de 2021.

Recorregut: 14,5 km.

Temps: més o menys 4,15h.

Descripció: Alfred Castells i Jaume Sendra.

Fotos: Jaume Sendra

Deixem el cotxe al Palou Alt, plaça Gala Placídia, davant de Can Pasqualí.

Can Pasqualí (foto Mapes de Patrimoni Cultural)

Can Pasqualí és una masia situada al nucli del Palou Alt. És un edifici aïllat de planta basilical, que s’estructura en tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana. S’hi accedeix per un portal d’arc de mig punt ceràmic amb brancals de pedra, que es troba centrat en el frontis. Al seu voltant s’hi distribueixen diverses finestres d’arc pla arrebossat. A la part de mestral de la façana hi ha adossat un cos quadrangular de dos nivells d’alçat, obert a la planta baixa amb un arc rebaixat. En aquest cos hi ha la portalada d’accés, d’arc escarser adovellat amb la clau inscrita: “JUAN MUNTANE 1727”. Des d’aquest hi ha diversos cossos adossats, que formen un pati central davant la masia. L’acabat exterior és arrebossat i pintat de color blanc.

Seguim la carretera BV- 2111 pel passeig de la dreta fins arribar gairebé a la cruïlla de Can Lloses, agafem el camí de la dreta que ens porta a Can Bertran.

Can Bertran (foto https://www.alfasitgesmar.com/)

Can Bertran és una masia situada al sud de la urbanització Can Lloses-Can Marcer. És un edifici aïllat de planta rectangular i tres crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. S’hi accedeix per un portal d’arc escarser arrebossat que es troba descentrat en el frontis. La façana queda reforçada amb un contrafort que incorpora un pas en forma d’arc de mig punt. Al pis hi ha tres finestrals d’arc pla arrebossat amb ampits motllurats. El ràfec està acabat amb una imbricació de rajols i teules ceràmiques. La resta de façanes presenten poques obertures disposades de forma aleatòria, totes elles d’arc pla arrebossat. Des de la façana posterior s’observa que l’estructura està atirantada. A la façana de migdia hi ha adossats diversos cossos que es corresponen amb les dependències destinades a la producció de vi. El revestiment dels murs es manté arrebossat. La part frontal de la casa ha quedat tancada per un mur fet de blocs de formigó.

El llinatge dels Bertran apareix documentat en el fogatge del lloc de Ribes i Miralpeix de l’any 1553. Vers el segle XVII, una branca de la família va anar a viure a la masia de La Carretera. L’any 1847, la masia pertanyia a Josep Bruna. Entrem a la urbanització Can Lloses-Can Marcer pel carrer del Vinyar, travessem el torrent de les Gralles i anem a buscar l’avinguda de Can Marcer de la Penya que, cap a llevant, ens porta a la masia de Can Marcer de la Penya (el rètol de ceràmica de la masia diu “Marcè”).

Can Marcer de la Penya.
Can Marcer de la Penya.

Can Marcer de la Penya es troba situada en una zona elevada de la urbanització Can Lloses-Can Marcer. És un edifici aïllat que es troba constituït per diversos cossos adossats de forma paral·lela. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis està obert amb dos portals d’arc de mig punt ceràmic amb brancals de pedra carejada, entorn els quals hi ha diverses finestres d’arc pla arrebossat, disposades de forma aleatòria. A la façana posterior hi ha diversos cossos adossats, alguns dels quals eren destinats a la producció de vi i que albergaven els cups. El revestiment dels murs es manté arrebossat, excepte allà on es troba deteriorat, on és de pedra vista. A pocs metres de la façana de garbí hi ha les restes de l’antic corral. La primera referència documental del nom Marcer la trobem en el fogatge de l’any 1553. L’any 1847, la masia pertanyia a Francisco Carbonell.

Can Marcer de la Penya.

Continuem cap al nord seguint l’avinguda de Can Marcer de la Penya, que gira cap a llevant, fins a trobar el carrer d’Envalira a l’esquerra, que agafem per entroncar amb l’avinguda de Montblanc, fins que arribem al carrer del Pouet, que el seguim en pujada, deixant la urbanització Can Pere de la Plana a la dreta, fins arribar a Ca l’Almirall de la Font, que queda a l’esquerra.

Mulassa o barraca de pedra seca al costat del carrer del Pouet
Ca l’Almirall de la Font

La masia de Ca l’Almirall de la Font és situada en una zona de feixes sobre l’antic camí de Sitges a Olivella. És un edifici aïllat de planta basilical i tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es compon simètricament segons tres eixos, definits amb obertures d’arc pla arrebossat, excepte el portal d’arc de mig punt adovellat i les dues finestres de les golfes d’arc rebaixat. La clau del portal es troba gravada amb la següent inscripció: “AVE MARIA / JOSEPH ALMIRALL/ U FEU ALS 22 DE JURIOL 1800”. Les façanes laterals presenten diverses obertures d’arc pla arrebossat disposades de forma aleatòria, així com un portal d’arc rebaixat ceràmic de factura moderna a la façana de garbí. A la façana posterior hi ha adossats diversos cossos superposats, constituint un volum de quatre nivells d’alçat i amb un altell que sobresurt respecte la resta de la construcció. Els cossos es prolonguen per les façanes laterals, el de garbí fins a tocar a un antic corral, del qual en resten dos arcs de mig punt de pedra. Al cos s’hi han fet diverses obertures de factura moderna, entre les que hi ha un gran portal d’arc escarser ceràmic. El cos de xaloc s’obre amb un portal d’arc escarser ceràmic amb brancals de pedra. Els murs estan acabats amb pedra vista, llevat de l’emmarcament de les obertures, que es troba arrebossat i pintat de color blanc. La masia ha estat reformada en la seva totalitat per habilitar-la com a casa rural, tot i que s’han mantingut bona part dels elements constructius i decoratius originals. A la crugia esquerra hi havia hagut la capella del mas, coberta amb volta catalana, la qual ha estat reformada i unida a la sala de l’entrada. Aquest espai, com la majoria de sostres de la planta baixa de la casa, està cobert amb volta de creueria. Entre les estances en destaca la llar de foc, les piques de pedra, l’alcova compartimentada, el forn de pa, les portes i part del mobiliari antic. Pel que fa a la planta semisoterrani, s’hi conserven diversos elements relacionats amb la producció de vi, com són el celler, els cups i les premses. Davant la façana de gregal, situat en una cota inferior, hi ha un cos annex obert amb un arc parabòlic, també emmarcat de color blanc.

Davant la casa hi ha una deu d’aigua que alguns autors han identificat com la font d’Anastasi (documentada al segle X), que ha acabat incorporant-se a la denominació de la casa. Al voltant del segle XIX s’hi va fer una reforma important, tal com ho testimonia la inscripció del portal (1800). Els últims masovers hi van viure fins a l’any 1979. La primera notícia que tenim del mas data de l’any 1624, tot i que podria correspondre’s amb l’antic mas Ferrer. El llinatge dels Almirall provenia d’una antiga masia ribetana: el Carç. Al cadastre de l’any 1739 hi figura un tal Pera Almirall de la Font, mentre que l’any 1764 ja es troba en mans de Christobal Almirall de la Font.

Ca l’Almirall de la Font

Cercant el camí que ens porti al fondo de Querol, preguntem a un pagès que estava ensofrant. Una vegada assabentats de la ruta, agafem el camí que va cap a llevant i que de seguida gira cap el nord, on hi ha un magnífic garrofer, rodejat de força vinyes. Arribats al fondo de Querol, on es troben uns cirerers ja morts, continuem cap a la dreta per un bonic corriol, deixant a l’esquerra una pista. El fondo, deixant a la dreta el puig de la Llebre, ens portarà al camí que porta a Mas Milà, just al límit amb el terme d’Olivella, a l’indret del pla dels Roures, on esmorzem.

Fita de terme Olivella/Sant Pere de Ribes
Roures. Pla dels Roures
Roures. Pla dels Roures
Forn de Calç Pla dels Roures

Continuem pel camí cap a ponent, sempre dins el terme d’Olivella, que serpenteja seguint el fondo de Querol i amb bosc als dos costats del pla dels Roures, on veurem diversos exemplars d’aquesta espècie de caducifolis, fins que trobem un indicador que ens indica un corriol a l’esquerra i que ens portarà al Mas d’en Giralt.

Mas d’en Giralt (foto https://www.masdengiralt.com/)

El Mas d’en Giralt està situat entre vinyes, al nord de Sant Pere de Ribes. És una casa de camp catalana del segle XVIII. La finca original va ser fundada el 1722 pel senyor Giralt, terratinent del sud de França, que va reconèixer el potencial per cultivar raïm i produir vi. La masia ha estat habitada de forma continuada des d’aquell moment, amb l’última restauració finalitzada el 2006. Hi ha dues grans sales d’estar amb sostres tradicionals amb bigues altes, una amb els dibuixos originals a la paret i una gran estufa de fusta, l’altra oberta als preciosos jardins a la part posterior de la casa i amb una llar de foc rústica. Té una antiga capella dedicada a diversos sants, amb frescos datats l’any 1828 que mostren imatges de sant Jaume, sant Tomàs d’Aquino, la Mare de Déu del Carme, la Mare de Déu de Montserrat, santa Bàrbara, la Immaculada i sant Antoni de Pàdua. Nosaltres continuem cap al sud fins que trobem la carretera BV-2111, la seguim uns 50 metres cap a la dreta i de seguida, a l’esquerra, trobem una pista que, en pujada, ens portarà fins al coll de la Glaieta.

Coll de la Glaieta

Aquí ens fem un embolic, i en lloc de agafar el corriol que baixa cap al sud, agafem una pista que cap a ponent ens portarà al cim dels Jugadors. Conscients de l’errada, tornem cap al coll de la Glaieta i, ara sí, agafem el corriol que, amb un pronunciat pendent, serpentejant entre rocs i un bosc espès, ens portarà a trobar la riera de Begues, la qual seguim, deixant-la a la nostra esquerra. Arribats al pont de la carretera C-15, seguim una pista paral·lela a la carretera cap a llevant, travessem la carretera i fem cap a la rotonda que, a l’esquerra, ens deixa al Palou Alt. Fi de la sortida d’avui, 28 d’abril de 2021.

El Palou Alt és el sector que queda a l’est de la carretera C-15b. Correspon al que avui seria el carrer i plaça de Gal·la Placídia, que són els últims habitatges del nucli urbà en direcció a Olivella. S’hi troba la masia de Ca l’Artigues del Palou, protegida com a bé cultural d’interès local.

Més informació:

https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/palou-alt-can-bertran-car-marcer-de-la-penya-ca-lalmirall-de-la-font-fondo-de-querol-pla-dels-roure-71757617

Aquesta entrada s'ha publicat en Uncategorized i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s