Les caminades dels dimecres: Cubelles. Muntanya del Corral de l’Almirall. Cubelles.

Cubelles. Corral de l’Almirall. Carrerada de Can Coca. Cubelles.

Sortida del dia 26 de maig de 2021.

Recorregut: 9,65 km.

Temps: més o menys 3 h.

Descripció: Alfred Castells i Jaume Sendra.

Fotos: Jaume Sendra.

Aparquem el cotxe al pàrquing municipal de Cubelles. Són les 8,15 del matí. Travessem Cubelles tot passant per l’església de Santa Maria i l’Ajuntament, seguim pels carrers Major i de Víctor Balaguer i arribem al pont de la carretera C-31 sobre el riu de Foix.

Església de Santa Maria
Campanar de l’església de Santa Maria

Travessem el pont, girem a la dreta i, deixant a l’esquerra Mas Manolita –un ampli edifici que és –o era– propietat de la família Camacho (industrial metal·lúrgic. IMSA. Vilanova i la Geltrú)–

Mas Manolita

seguim una pista asfaltada que va en direcció nord, en paral·lel a l’ample llera que té el Foix. L’element paisatgístic, en aquest límit sud de la conca del Foix, és l’amplada de la llera del riu. El Foix que neix a la serralada prelitoral catalana, a la serra d’Ancosa, i circula pels suaus vessants del Penedès fins a topar amb els contraforts del massís del Garraf, s’obre pas i arriba a la plana litoral, on desguassa a ponent de Cubelles, després de recórrer gairebé 49 km.

Tenim ara l’autopista C-32 a l’esquerra i, a la dreta, uns horts molt ben treballats i l’hípica Rosa Tarrasón.

Hípica Rosa Tarrasón

El mur de la C-32 que tenim a l’esquerra ha servit de llenç per a la pintura dels amics de l’street art.

Passem per sota l’autopista i, anant cap a ponent i després cap al nord, passant per el costat de la llera del Riu Foix, ens endinsem dins del bosc, deixant a l’esquerra el Corral del Coca i les Trones.

Llera del Riu Foix.

Els magnífics margallons brillen amb color viu, al costat de les altres plantes pròpies d’aquesta terra. Un camí molt agradable.

Margallons

Arribem al mas conegut com Corral de l’Almirall. Es tracta d’un conjunt de cossos construïts en forma de L, amb un baluard que tanca parcialment l’espai del davant.

Corral de l’Almirall
Corral de l’Almirall (Entrada principal)
Corral de l’Almirall (pati interior)

Les primeres referències del corral, amb el nom de Mas de la Olla, daten de 1416 i continuen durant els segles XVI i XVII. És en aquest darrer segle, concretament el 1655, quan apareixen les primeres referències associades al cognom Almirall. El cabaler Francesc Almirall, del Carç de Ribes, sembla que hi va anar a viure al casar-se, en segones núpcies, amb Paula Puig de Puigmoltó, vídua de Joan Arrufat, pagès que tenia terres a Cubelles.

El primer cop que la masia apareix esmentada com corral és de 1795, concretament com a Corral dit del Almirall, Posteriorment se’l va anomenar del Filipino, ja que un masover, Josep Soler i Alba, havia estat a la guerra de les Filipines (1896-1898).

Actualment, la hisenda pertany a una família de Madrid i gairebé sempre està tancada.

Rellotge de Sol del Corral de l’Almirall

A la façana hi ha un magnífic rellotge solar amb la llegenda: ANY / 1804-1976 / RECORDA AMIC / QVAN MERAVELLOSA I VOLADISSA / ES CADA HORA QVE JO T’ENVIO.

Edificació enrunada al costat del Corral de l’Almirall
Muntanya del Corral de l’Almiral

Ens acostem a veure una edificació enrunada, que pensem que podia ve estat un molí o un corral. Girant cap al sud, arribem al punt més alt on s’obre un replà. Estem a uns 150 m d’altitud, al límit entre Cubelles* i Cunit**. Un senyal indica cap a l’oest la direcció del Turó de l’Avenc a través d’un sender que segueix de cara. Hi ha un altre sender, el GR-5, més dret, que baixa a l’esquerra: és el que ara seguirem després d’esmorzar.

límit entre Cubelles i Cunit

[Teníem previst avançar cap al Turó de l’Avenc i, abans d’arribar-hi, girar cap el sud, seguint la Carrerada de Santa Coloma, passar prop del cocó de la Portadora i entrar per la urbanització de Plademar de Cunit, però per una confusió hem baixat pel sender GR-5]

Baixem cap al sud, doncs, per la Carrerada de Can Coca, per la baixada veiem unes canalitzacions, i just havent deixat a la dreta l’indret que ocupava el Mas Xinxola, gairebé davant de l’autopista C-32, girem a la dreta i donant la volta per la subestació elèctrica del Foix, arribem a una carretera asfaltada.

Canalitzacions per aigua
Mas Xinxola. Pau Roig Estradé.1969

La desapareguda masia de Can Xinxola fou enderrocada per a construir-hi les instal·lacions elèctriques. Es documenta l’any 1739 i se sap que els últims propietaris foren els Soler (Sans de Gornal).

Subestació elèctrica del Foix
Mates de ginesta al costat de la Subestació elèctrica del Foix

Girem a l’esquerra i, passant per sota de la carretera que enllaça la C-31 amb la C-32, arribem a una rotonda que a la dreta té la urbanització cubellenca de la Solana i a l’esquerra el Camí Ral. Seguim aquesta via, paral·lela a la C-31, cap a llevant que, una vegada passat de nou, per sota, l’enllaç de la C-31 amb la C-32 i el pont sobre el riu de Foix, ens portarà al nucli de Cubelles. Son les 11,30 h. Fi de la sortida del dia 26 de maig de 2021.

Boniques pintures de edificis de Cubelles
Boniques pintures de edificis de Cubelles

Més informació:

https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/cubelles-corral-de-lalmirall-carrerada-de-can-coca-cubelles-74552571

https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/cubelles-turo-de-lavenc-puig-de-tiula-cunit-66429971

* Cubelles

Els orígens  de Cubelles (https://www.cubelles.cat/coneix-cubelles/historia-cubelles.htm)

Els primers pobladors del terme de Cubelles es remunten al període del Calcolític (25001800 aC). En aquest període, la Cova del Trader va servir com a lloc d’enterrament col·lectiu. Dins el terme municipal també hi ha restes d’època ibèrica localitzades a Mas d’en Pedro, la Mota de Sant Pere i el Quintal. També a la Mota de Sant Pere s’han localitzat restes gregues, que podrien correspondre a la colonització de les costes catalanes per part d’aquest poble, o bé al comerç que es va establir entre grecs i ibers.

Les restes més importants trobades a Cubelles corresponen a l’època romana, als jaciments del Quintal, la Solana i a l’interior del nucli urbà, en els fonaments de diverses cases i del castell de Cubelles. En concret, sota el castell i en les seves immediacions s’han localitzat les restes d’una vil·la romana de l’època republicana, que ja es trobava en funcionament al s. II aC i de la qual en tenim diverses modificacions i ampliacions documentades fins al s.III dC. Aquesta vil·la era força extensa i podria ocupar gran part del nucli antic.

A partir d’aquest moment i fins al s.X poca cosa en sabem. Les primeres notícies escrites sobre el terme de Cubelles són de l’any 977. Es tracta de la venda del castell de Castellet i es troba recollida al Cartulari del monestir de Sant Cugat del Vallès. A l’enumerar les afrontacions es fa menció del terme de Cubelles. També s’ha localitzat un document  de l’any 973 on es cita a tres jueus, Judà Vives, fill de Jacob, Barbados i Josuà, els quals són propietaris d’immobles i terres al terme de Cubelles[i]. És un document de venda d’una vinya propietat de Judà Vives a Onofred. Com a afrontacions a aquesta vinya tenien terres els preveres Arsolius i Auriolus, que podrien estar relacionats amb la primigènia parròquia de Santa Maria de Cubelles. Amb tot, aquesta denominació de Cubelles pot ser equívoca, donat que alguns historiadors l’han situat com un emplaçament proper a la ciutat de Barcelona.

L’Any 999 el comte Borrell va vendre el terme a Gombau de Besora i es fixaren, per primera vegada, els seus límits territorials. Aleshores abastava des de Calafell fins a la Geltrú, i des de primera línia de mar fins als dominis del castell de Castellet. Això representava uns 60 quilòmetres quadrats en total.

La primera vegada que es fa referència escrita al castell de Cubelles fou l’any 1041, al testament de Gombau de Besora, senyor de Cubelles durant la primera meitat del segle XI. El castell es va construir sobre l’esmentada vil·la romana i va conservar la funcionalitat de diversos cups i cisternes d’emmagatzematge dels productes de la terra.  Un cop allunyada la frontera cap al sud, els castells van constituir un centre de domini de les terres i els habitants del seu voltant, establint una organització feudal.

Desconeixem el nombre de cases i la configuració del nucli de Cubelles. En tot cas, devia constituir una primera aglomeració de cases a redós de l’església i el castell, formant el que posteriorment es coneixeria com a carrer Major, alhora que podrien haver sorgit alguns carrerons al voltant de l’església.

L’any 1250 el castell de Cubelles passà a mans del rei Jaume I, mitjançant la venda per part de Ponç de Cervera. Aleshores, el terme de Cubelles confrontava amb el terme de Ribes mitjançant la torre – fortalesa de la Geltrú, amb el terme de Calafell i amb el de Castellet. S’hi anoten un seguit d’indrets habitats: la casa de Segur i les quadres de Cunit, Vila-Seca, Enveja, Aderró, Mar-morta, Sant Pere, Gallifa, El Piulart, Creixell, Soterrània, Vila-rodona, Sa Llacuna i la Vila nova. Un cop recuperat el territori el monarca va atorgar a la població el privilegi de poder celebrar mercat els dilluns en agraïment a la seva col·laboració econòmica en l’adquisició del terme.

L’any 1274 Jaume I va atorgar a Cubelles la carta de població, que exonerava els veïns a perpetuïtat a haver de satisfer diverses servituds reials, tributs i similars. La compravenda entre els descendents del rei i diversos particulars va causar conflictes també amb els cubellencs. El 1318 una sentència determinà que la propietat es retornés a la corona i que aquesta no la pogués alienar[ii].

Cal destacar la carta atorgada pel rei Alfons III el 1335, que es podria considerar la base del municipi de Cubelles, per la qual el rei concedeix als habitants de la vila la facultat d’escollir quatre regidors i deu consellers pel seu govern i la tasca d’aconsellar el batlle reial, representant reial al territori. Aquest, a banda de l’administració de les rendes, tributs i patrimoni, tenia la capacitat d’administrar justícia civil en primera instància.

**Cunit

El lloc de Cunit, amb la quadra de Segur, apareix documentat, formant part del terme del castell de Cubelles, l’any 999. El comte Ramon Berenguer IV va donar a Dalmau de Cunit i a la seva descendència el castell de Cunit per un document que es pot situar entre els anys 1131 i 1162. El fogatjament de 1370 cita el castell de Conit, qui és d’en Berenguer de Conit. El 1461 era senyor de Cunit Andreu Bisbal, que durant la guerra contra Joan II s’encarregà de la custòdia del castell i de les muralles de Lleida. El 1530 Miquel Ferrer era senyor de la quadra de Cunit, i el 1565 ho era Miquel Mollet. Uns anys després el castell de Cunit, molt malmès i gairebé arruïnat, fou adquirit per Joan Braquer i Roger, que el féu restaurar i el convertí en la seva residència, amb la qual cosa perdé tot l’antic aspecte casteller, però conservà el nom de castell per tradició popular. El 1805 Cunit s’independitzà administrativament de Cubelles, però no fou fins el 1864 que Sant Cristòfol de Cunit fou erigida en parròquia independent.

Aquesta entrada s'ha publicat en Uncategorized i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s