Les caminades dels dimecres: Palou Alt. Coll de Gleieta. Mas d’en Giralt. Balma de la Torreta. Els Sumidors. El Recó. Can Tomeu. Corral d’en Capdet. Palou Alt

Palou Alt. Coll de Gleieta. Mas d’en Giralt. Balma de la Torreta. Els Sumidors. El Recó. Can Tomeu. Corral d’en Capdet. Palou Alt

Sortida del dia 9 de juny de 2021.

Recorregut: 12,52 km.

Temps: més o menys 4 h.

Descripció: Alfred Castells.

Fotos: Jaume Sendra (JS).

Caminada del dimecres, 9 de juny de 2021. Alfred Castells, Raül Horro i Jaume Sendra. Uns 13 km.

Aparquem el cotxe a la plaça de Gal·la Placídia de la barriada del Palou Alt (Sant Pere de Ribes), davant de Can Pasqualí (el rètol ceràmic diu Can Pasculí). Són les 8,20 del matí del dia 9 de juny de 2021.

Can Pasqualí (Can Pasculí) (JS)

Des de la rotonda que hi ha a l’entrada del Palou Alt, seguim el lateral de la carretera C-15B, que serveix de sortida a Sant Pere de Ribes, i avancem cap a l’oest, de seguida passem al sender al costat dels camps de l’esquerra, paral·lel a la carretera, fins arribar a la riera de Begues, baixem a la riera, passem per sota el pont de la carretera i avancem, per un sender, cap al nord. De moment, seguim paral·lels a la riera de Begues, fins que la deixem i anem avançant per altres torrenteres de l’esquerra que hi desemboquen. Després d’un fort pendent ascendent, arribem al coll de Gleieta (168 m).

Coll de Gleieta (JS)

Des d’aquí, descendim, sempre cap al nord fins a trobar la carretera BV-2111. Pel camí, haurem observat, a l’esquerra, un antic forn de calç força enrunat.

Forn de calç (JS)

A l’arribar a la carretera, la seguim uns quants metres en direcció a Sant Pere de Ribes, i de seguida agafem un camí a l’esquerra. Travessem novament la riera de Begues i seguint cap al nord, amb la riera sempre a l’esquerra,

la riera de Begues (JS)

avancem pel camí, força transitat de cotxes (després sabrem el per què), fins que aquest gira a la dreta per arribar fins al mas d’en Giralt (també conegut pel mas d’en Giralt de la Riera). Des del 2014 el mas acull les instal·lacions educatives d’Arrel Waldorf Garraf, d’aquí el transit.

Mas d’en Giralt. Arrel Waldorf Garraf (JS)

Cavalls de Mas d’en Giralt. Arrel Waldorf Garraf (JS)

Nosaltres trenquem cap a l’oest, i tot llepant el terme d’Olivella, travessem unes vinyes, de nou la riera de Begues, uns altes camps i fem cap, de nou, a la carretera BV-2111, una mica més avall del Pont del Corb. Travessem la carretera i seguim el sender que segueix cap al sud-oest.

Vinyes i urbanitzacions (JS)

Quan trobem el camí que porta als Sumidors, el travessem i seguim avançant cap al sud. Deixant la masia de la Torreta a l’esquerra i la penya de la Torreta a la dreta,

La Torreta es un edifici de planta en forma de L, que es compon de diversos cossos superposats. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. La façana posterior presenta tres contraforts. L’acabat exterior és arrebossat i pintat de color ocre. Al cadastre de l’any 1717 hi consta Pere Giralt com a masover, mentre que el propietari era Josep Graell i Castelló de Vic. Més endavant, l’any 1847, la masia pertanyia al marquès de Sant Mori, Diego de Moixó i Cerdà, qui també era propietari de la Casa Gran, al nucli del Palou Baix.

Masia de la Torreta (dibuix de Josep M. Cuadras i Pagès del llibre Coneguem el nostre terme i les masies).

Masia de la Torreta, des del camí a la Balma (JS)

arribem a la balma de la Torreta i quedem impressionats per la grandària de la balma. Esmorzem a dins de la balma.

La balma o bauma és un abric rocós en una cova natural poc profunda en la qual penetra la claror. Es distingeix per això de les cavernes. Es troba en parets rocoses, sovint en la seua base.

Els abrics rocosos solen ser importants arqueològicament. A causa del fet que ofereixen un refugi natural, en estar protegits mitjançant una cornisa, els humans prehistòrics que cercaven refugis ventilats i de fàcil accés, els usaven sovint, de manera tant permanent (hàbitat, sepultura) com ocasional (campament estacional, parada en una partida de caça, taller) i deixaven al seu darrere restes de menjar, utensilis i objectes artístics d’interès arqueològic.

Entrada a la balma de la Torreta (JS)

balma de la Torreta (JS)

balma de la Torreta (JS)

Després d’esmorzar en aquesta magnífica formació geològica de la balma de la Torreta, desfem el trajecte per tornar a trobar el camí als Sumidors, el qual seguim en direcció, primer oest i després, sud, fins a arribar al mas dels Sumidors, després de passar per un paratge conegut per la Terra de Càntir i haver intentat trobar, sense èxit, la Font d’en Pixabrosses que, segons el plànol, es troba a l’esquerra del camí.

Els Sumidors és un gran casal de planta i pis suportat per uns grans contraforts, cobert amb teulada de carener paral·lel a la façana. S’hi accedeix per un portal d’arc pla arrebossat, que es troba descentrat en el frontis, al voltant del qual s’hi distribueixen diverses finestres d’arc pla arrebossat. En un costat del frontis hi ha adossat un petit pou quadrangular. A les façanes laterals hi ha adossats cossos d’un sol nivell d’alçat, mentre que a la posterior hi ha un corral en estat ruïnós que queda tancat per un baluard. L’acabat exterior és arrebossat de color terrós. Segons algunes fonts, els Sumidors està documentat des de l’any 1482, però el 1588 era coneguda amb el nom de mas Soler, ja que n’era propietari Pere Soler. Apareix en el capbreu d’Olivella de l’any 1681. Al cadastre de l’any 1717 hi consta la casa de Sumidors, de la qual n’era propietari Francisco Mestre del Racó i masover, Josep Massó. L’any 1827 s’esmenta un tal Josep Carreras, dit Sumidor. El segle XX va prendre definitivament la grafia plural. Actualment s’hi exerceix activitat d’hostaleria. És un conjunt protegit com a Bé Cultural d’Interès Local.

Masia els Sumidors (dibuix de Josep M. Cuadras i Pagès del llibre Coneguem el nostre terme i les masies).

Masia Els Sumidors (JS)

Després de deixar els Sumidors a la dreta, continuem pel camí amb revolts fins arribar, després de travessar la riera de Vilafranca, a la carretera C-15B, prop de la masia del Recó.

El Recó és una masia projectada per Josep Font i Gumà. La grafia “recó” com a expressió dialectal de la parla catalana (el mot acadèmic és racó) ha inspirat una coneguda marca de productes dietètics (Artesania Agrícola), que conserva el topònim genuí, prescindint de la normalització actual. Els segles XVII i XVIII la casa és propietat de la família Mestres de Recó. La hisenda va passar al descendent Manuel Robert Mestre, que a primeries del 1900 elaborava vins negres i rosats de molt bona qualitat. Actualment, la casa es dedica també a la gastronomia i a l’hostaleria amb el nom de Carnivor.

masia El Recó. Carnivor (JS)

Deixem la masia del Recó a la dreta i seguim la carretera un quilòmetre i mig en direcció a Sant Pere de Ribes. A l’arribar a la pedrera que es troba darrere de l’ermita de Sant Pau, agafem un camí a l’esquerra que travessa la riera de Vilafranca per una passarel·la. Avancem primer cap al nord i després cap al sud, així arribem a Can Tomeu, a l’esquerra.

Can Tomeu és un edifici aïllat de planta rectangular i d’una sola crugia. Constava de planta baixa i pis i tenia la coberta a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana, que es van enderrocar a causa del mal estat de l’edifici. Es mantenen els murs perimetrals de totes les façanes llevat de la de migdia, on s’ha enderrocat la part superior del frontis. Tanmateix, s’hi conserva el portal, d’arc de mig punt arrebossat. A la façana posterior també s’hi observa un portal amb llinda de fusta i brancals ceràmics. La part de l’estructura interior que s’ha mantingut deixa veure les obertures amb llinda de fusta. A la façana de llevant hi ha adossat un cos d’un sol nivell d’alçat i coberta a una vessant, que s’obre a la cara nord amb un portal ceràmic. A l’altre extrem d’aquesta façana hi ha adossat un nou cos que alberga el cup. Aquest presenta una obertura d’arc rebaixat ceràmic per on s’abocava el raïm, amb dos esglaons salven el desnivell. El revestiment dels murs és de restes d’arrebossat, entre el que es pot veure el parament de pedra irregular lligada amb argamassa. Per les característiques constructives de la masia, hem de situar els seus orígens entorn el segle XIX. Actualment fa les funcions de casa rural.

Can Tomeu

Fem un altre gir nord-sud, deixant el Corral d’en Capdet també a l’esquerra.

El Corral d’en Capdet és un edifici aïllat de planta rectangular i quatre crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. El portal d’accés és d’arc de mig punt adovellat i es troba descentrat en el frontis. A la planta baixa hi ha tres finestres d’arc pla arrebossat, mentre que al pis n’hi ha quatre de les mateixes característiques, dues de les quals tenen sortida a un balcó de baranes forjades. En aquest nivell també hi ha un òcul i un rellotge de sol, el darrer centrat en el frontis i datat de l’any 1887. A la resta de façanes hi ha poques obertures, totes d’arc pla arrebossat. L’acabat exterior és arrebossat i pintat de color blanc i, allà on està deteriorat, s’observa el parament de pedra irregular lligada amb fang. El ràfec està acabat amb una imbricació de rajols i teules ceràmiques. Algunes fonts indiquen que al Corral d’en Capdet hi va viure Bartomeu Capdet, que va fundar el primer hospital de Ribes, a la casa de Can Llop Sanç, on actualment hi ha la Casa de la Vila. Un fill o nét seu va ser Josep Capdet del Corral, guerriller destacat de la Guerra del Francès (1808-1814). L’any 1847, la masia pertanyia a la vídua de Christóbal Jacas, fins que l’any 1851 la va comprar Francisco Bofill, de Vilanova i la Geltrú.

Masia Corral d’en Capdet (dibuix de Josep M. Cuadras i Pagès del llibre Coneguem el nostre terme i les masies).

Masia Corral d’en Capdet (JS)

Rellotge de sol. Corral d’en Capdet (JS)

Des d’aquí segui el camí paral·lel a la carretera C-15B, travessen uns camps i arribem a la riera de Begues, girem cap el sud, passem per sota el pont de la carretera, trenquem cap a l’est i pel sender que hem fet al sortir del Palou Alt i per l’entrada a la carretera des de la rotonda, arribem al Palou Alt, a la plaça de Gal·la Placídia. Son les 12,35 del migdia i acabem la caminada del dia 9 de juny de 2012. Hem fet uns 13 km.

Bonica vista de sant Pere de Ribes envoltada de vinyes (JS)

Més informació:

https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/palou-alt-coll-de-gleieta-mas-den-giralt-balma-de-la-torreta-els-sumidors-el-reco-can-tomeu-corral-75359288

Aquesta entrada s'ha publicat en Uncategorized i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s