Tercer diumenge de setembre… Aplec de Sant Magí de la Brufaganya

El tercer diumenge de setembre com cada any i el 2020 en va fer 400 anys (no es va poder celebrar per culpa del Covid-19), es celebra l’Aplec de Sant Magí de la Brufaganya, als veïns dels pobles més propers a la Brufaganya com son la Llacuna, Cervera, Santa Coloma de Queralt entre altres i on també hi participa la Il·lustre Confraria de Sant Magí màrtir de Barcelona i com és tradició aquesta confraria fa l’ofrena de dues lliures de xocolata i una almoina per el santuari, i temps enllà aquesta confraria regalava després de l’ofici solemne i de la processó una joia al santuari i es celebraven “El dinar dels pobres” que venien de tot arreu i és feia un gran dinar i els confrares eren els que servien el dinar. També hi participen molts simpatitzants de Sant Magí i molts caminants i romeus que arriben dels pobles dels voltants. Enguany esta programat seguin les mesures del PROCICAT (veure cartell programació adjunt).

Durant l’any s’hi celebren diverses activitats i aplecs: Aplec de les Roses el segon diumenge de juny. Festivitat de Sant Magí el 19 d’agost, amb la portada de l’aigua a Tarragona, Cervera, Igualada i Tàrrega. El segon dissabte dels mesos de juny, juliol, agost i setembre s’hi celebra un cicle de concerts de música clàssica amb el nom de Nits musicals a la Brufaganya i el tercer diumenge de cada mes es fa una missa.

Jo recordo que dues vegades que hi vaig anar a peu, una vegada des de Cal Cucut de la Llacuna on estava de Colònies i una altra vegada des de Pontons, per cert que no vam coincidir amb l’aplec.

Sempre m’atrau Sant Magí, ja que els meus avis el Magí Sendra Bartolí i la Rosa Martí Esplugas, quan és van casar l’any 1909, hi van anar a viure i és on van néixer els seus tres fills, un d’ells el meu pare. L’avi feia de pastor i guardava el ramat a Rocamora i la meva avia portava l’hostal i era una gran cuinera. El germà del meu avi era masover a la Casa de la Font o casa Muntades, on era la residencia de la família Muntades que eren els propietaris dels terrenys de sant Magí i la germana de l’avi la Rosa Sendra Bartolí era la majordoma del capellà i la que cuidava del Santuari. Els meus avis i van viure fins l’any 1926, que van vindre a viure a Vilanova i la Geltrú, ha on ja hi vivien dos dels seus germans de l’avi i més tard també hi va anar a viure el que feia de masover de la casa de la Font. El meu avi va continuar fent de pastor a Vilanova i la Geltrú i els tres germans de l’avi eren hortolans.

En el llibre de la Montserrat Rumbau hi surt en Magí Sendra i Josep Sendra, tots dos pagesos d’Esblada i que fan de testimonis en el testament de l’ermità Francisco Vallbona (any 1768) de l’ermita de la Salut. Segur que els dos testimonis eren avantpassats meus, ja que l’avi Magí era fill d’Esblada.

A recer de la serra de la Brufaganya s’alça el santuari de Sant Magí, dedicat al sant que, segons la tradició, va viure en una de les coves i amb fama de gran miracler. La seva devoció va lligada també a la creença que les aigües de la font que el sant va fer brollar al fons de la vall són curatives. El santuari i les fonts han estat centre de culte i peregrinació des de temps molt antics.

Al començament del segle XVII, s’hi establí una comunitat de dominics a Sant Magí hi van construir-hi un convent. En el segle XVIII la comunitat era de uns vint religiosos, entren sacerdots i llecs i el 13 de juny de 1835 van esser assassinats els frares, tots menys un que va sobreviure. Amb la exclaustració del 1835, es va acabar amb els monestirs i convents del país. Després va continuar com a parròquia oberta al culte fins als nostres dies.

Hi ha les Fonts de Sant Magí de la Brufaganya que segons la tradició va fer brollar el sant. Són quatre grans dolls d’aigua fluixa que “no cou ni mol” Com que l’aigua es considerava miraculosa, hom bastí al seu costat un petit hospital per atendre els malalts; aquest hospital, documentat ja el 1556, fou traslladat al santuari el 1629. Damunt les fonts es construí un petit oratori el 1562, ampliat al començament del segle XVII, reedificat al segle XVIII i restaurat a principis dels anys vuitanta del segle XX. Avui dia encara es fan romiatges i perenigracions per anar a buscar l’aigua com els de Tarragona i Cervera i d’altres llocs. El 1607 els frares van cercar aigua cuitora i obriren un pou i a sis pams ja aparegué l’aigua bona i van construir un abeurador i un safareig convertint el pou de Sant Domènec.

Hi agut moltes ermites com la Santa Cova ha on diuen que Sant Magí va viure trenta anys, l’ermita de la Nostra Senyora de la Salut que estava abans d’arribar a la Cova i ha on vivia l’ermità i la seva família, la de Sant Jacint a dalt del cingle de la serra rocosa, la de sant Ramon, la capella dels Apòstols al coll de la serra, la ermita de Mitja Costa, la de sant Domènec, Sant Vicenç, Sant Pere màrtir. Actualment moltes d’aquestes ermites i capelles estan desaparegudes o enderrocades.

He tret informació del llibre 500 anys de vida rural a Sant Magí de la Brufaganya i entorns de Montserrat Rumbau de Cossetània ediccions, Apunts històrics de la Llacuna de Ramon Llenas i Costa i de la web de l’Associació Amics de Sant Magí de la Brufaganya (https://brufaganya.cat/)

Sant Magí de la Brufaganya (foto de Neus Sendra 26 juny 2021)
Sant Magí
(foto de Jaume Sendra any 1999)
l’avi Magí i l’avia Rosa
(any 1909)
L’antic hostal que portava la meva avia (postal)
ermita de mitja costa (postal)
Un pastor amb el seu ramat pasturant a les Fonts… podria haver estat el meu avi (postal)
El meu oncle Pau Sendra Martí a la font del costat de l’església i de la casa ha on va néixer (foto any 1925 més o menys)
La casa ha on van viure els meus avis i va néixer el meu pare i els seu dos germans. La Carme la meva dona i la meva neboda Anna. (diapositiva de Jaume Sendra any 1977)
sempre m’agrada fer-me una foto al costat de la font del costat d’on va néixer el pare (foto de Eugeni Josep Fuertes 27 octubre 2013)
les meves filles Neus i Judit (E.P.D)
Foto Jaume Sendra any 1999
Les fonts miraculoses
(foto de Jaume Sendra 27 octubre 2013)
El Josep el germà del meu avi, va ser masover de la Casa de la Font
(foto familiar)
Excursió a Sant magí de familiars (foto familiar)
veien al cel, des de dins de un dels roures
centenaris de Sant Magí
(foto de Jaume Sendra 27 octubre 2013)
Aplec del tercer diumenge de setembre, any 2021
Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s