Les caminades dels dimecres: Els Pèlags de Vilobí

Vilobí del Penedès. Parc dels Talls. Can Sogues. Cal Jaume Rita. La Masia. Cal Pau Miret. Pèlag Gran. Vilobí del Penedès

Caminada del dimecres 27 d’octubre de 2021.

Text: Alfred Castells. Fotos: Jaume Sendra.

10,89 km. 3 h 45 min. Desnivell 163 m. Altitud màxima 342 m. Altitud mínima 216 m.

Aparquem el cotxe a la plaça de la Vila de Vilobí del Penedès. Són les 8,35 h del matí. Iniciem la caminada.

És el segle XII quan s’esmenta documentalment per primera vegada Vilobí. No obstant, en aquesta contrada ja existia, des del segle X, la quadra de Vallformosa, pertanyent al castell de Sant Martí [Sarroca]. Durant l’esmentat segle XII Vilobí se segregà de Sant Martí. Però, el segle XIV, tant Vilobí com Sant Martí passen a dependre jurisdiccionalment de la Pia Almoina de Barcelona. Els canonges de la catedral de Barcelona foren els senyors de Vilobí fins a la desaparició, el segle XIX, del feudalisme. L’any 1842 Vallformosa fou agregat a Vilobí i el 1846 Vilobí esdevingué un municipi independent.

Vilobí prové del llatí Villa Albini, sent Albini un nom de persona.

Sortim del poble en direcció sud-oest, tot pujant, passant per l’avinguda de la Generalitat, el carrer de la Diputació i el carrer dels Talls, on observem una antiga fàbrica de guix abandonada, fins arribar al Parc dels Talls.

Antiga fàbrica de guix

Entrem al parc per un sender cap a l’oest i de seguida trobem el Pèlag Fiol a la nostra dreta, sec avui, amb uns 20 m d’amplada i amb poca fondària, que ha afavorit la presència d’un espès canyissar.

Pèlag Fiol (actualment està sec)

A la nostra esquerra, el Pèlag Petit, amb poca vegetació pel fet que l’aigua es troba en contacte directe amb el tall.

Pèlag Petit

Una mica més endavant, a la dreta, el Pèlag Sec, que, com indica el seu nom, no conté aigua i està condicionat com un auditori natural.

Pèlag Sec

Després de contemplar aquests tres pèlags, desfem el camí, continuem una mica cap al sud, tot pujant, i de seguida girem cap a l’est per arribar al Pèlag Llarg, que trobem a la nostra esquerra. Aquest pèlag fa uns 70 m d’amplada i conté peixos d’espècies invasores.

Pèlag Llarg
Bomba manual per traspassar el vi (finca al costat del Pèlag Llarg)

Tornem enrere i avancem cap a l’oest per arribar al Pèlag Gran, que, com indica el seu nom, és el pèlag de més extensió dels cinc. Al tenim a la dreta del camí. Ocupa una superfície de 3,6 ha, sent la segona zona humida més gran del Penedès, després del pantà de Foix. A la vora del pèlag hi ha una torre mirador que permet una contemplació més òptima de l’indret. Aquesta fou l’última pedrera en funcionament, fins a l’any 1993.

Pèlag Gran
Torre mirador Pèlag Gran

Els pèlags –anomenats també els talls– aparegueren a conseqüència de l’activitat extractiva de guix [sulfat de calci dihidratat (CaSO4·2H2O)], que es remunta a l’època romana i que ha estat en funcionament, com hem esmentat, fins a l’any 1993. Des que es va deixar d’extreure pedra, s’ha format un espai natural constituït pels cinc pèlags, originats per la concentració d’aigües, ja sigui per escolament superficial o per la interacció amb el nivell freàtic de l’aqüífer que hi ha per sota.

Pedrera és veuen els forats per ha on es posaven els explosius (Pèlag Sec)
Mineral de guix

Les últimes empreses que van explotar les pedreres van ser Yeseras de Vilobí i Gyps, que l’any 1970 es van fusionar sota la raó industrial Vilobigyps, fins el 1993. A la banda esquerra del camí, enfront del Pèlag Gran s’ha restaurat la zona que ocupava l’antiga fàbrica de guix, que s’enderrocà després de l’any 2007.

Després d’admirar aquesta meravella natural, tot sortint del terme municipal de Vilobí del Penedès per passar al de Sant Martí Sarroca, continuem per un camí que ens dirigeix cap al sud-oest per acabar en una vinya. Des del final d’aquesta vinya, agafem un sender cap al nord-oest que, mitjançant uns graons encastats al camí, puja dret cap a la muntanya de Can Sogues, tot deixant a la nostra dreta les vinyes de Cal Rossell. Aquest sender ens portarà a un camí que agafarem cap a l’esquerra i que en direcció sud-oest i en baixada ens durà a la masia de Can Sogues.

Can Sogues

Can Sogues és segurament anterior al segle XVIII i ha sofert diverses reformes en dates successives. D’aquesta casa en depèn la Torre de l’aigua del Pont de Can Sogues. La masia és una edificació amb planta baixa, pis i golfes, amb teulada a dues vessants. La façana està dividida en sectors per bandes verticals i horitzontals de maó, coronades per quatre arcades i centrada per un portal d’arc de mig punt adovellat i per una finestra superior de marcs, ampits i arc conopial de pedra, amb trencaaigües motllurat. En els ràfecs hi ha sanefes en ziga-zaga. Hi ha un jardí davanter tancat per un baluard que inclou un pou i edificis agrícoles annexos. Esmorzem als voltants d’aquesta masia envoltats d’alzines i després continuem la caminada. Seguim cap a l’est i de seguida trobem la carretera BV-2151, que transitem uns 200 m en direcció cap a Guardiola de Font-rubí, tot deixant a l’esquerra Cal Jaume Rita.

Cal Jaume Rita
Cal Jaume Rita

La carretera fa un revolt cap al nord i nosaltres la deixem per continuar pel Camí dels Horts, en direcció nord-oest, deixant a l’esquerra les masies de Cal Rita, Cal Xarina i Cal Mallorquí.

Envoltades de palmeres Cal Rita (esquerra). Cal Xarina (dreta)
Cal Mallorquí

Una mica més endavant, a l’esquerra, trobem un curt camí que porta a la Masia [sí, aquest és el seu nom].

La Masia (al fons Font-rubí)

Seguim avançant i arribem a un encreuament de camins, just al límit entre els termes municipals de Sant Martí Sarroca i Vilobí del Penedès. Avancem uns 50 m i agafem un trencall a la dreta que, cap al sud-est, ens portarà a la part superior del Pèlag Gran, on arribem després d’un fort pendent, havent deixat a la dreta el camí que mena a la masia de Cal Pau Miret.

Cal Pau Miret

Admirem novament el pèlag des del seu flanc nord des de l’altura.

Pèlag Gran vist des del nord
Pèlag Gran vist des del mirador de dalt

Continuem cap a l’est i cap al sud-est i arribem a un altre mirador damunt del pèlag amb un plafó informatiu sobre l’activitat industrial de la antiga fàbrica de guix.

Plafó informatiu de l’antiga fàbrica de guix
Antiga fàbrica de guix

Aquí comencem a trobar cases del nucli de Vilobí del Penedès: Cal Bitxac (antiga casa rural), Cal Sarit, Can Xalet, Mas Petit, Cal Genet del Rei…

Cal Bitxac
Font de ferro fos

Seguim pel carrer de les Guixeres, deixant a l’esquerra el Pèlag Petit, i arribem al carrer dels Talls.

Rellotge de sol de Cal Genet del Rei.
Carrer de la Diputació cantonada carrer dels Talls
La casa de la Vila i l’església

Desfem la ruta que hem fet en el camí d’anada i per la plaça Major i el carrer de les Figueretes arribem a la plaça de la Vila. Són les 12,15 h.

Abans de marxar de Vilobí del Penedès anem a veure l’església parroquial de Santa Maria de Vallformosa, situada a la plaça de Mossèn Lluís Panyella [el rètol de la plaça està en castellà]. L’església és un edifici d’una sola nau amb capelles laterals i absis de planta semicircular. Té voltes bufades i arcs torals de mig punt. La coberta és a dues vessants. La façana presenta rosassa i portada amb arquivoltes, columnes, capitells esculpits i timpà amb la representació del tema de l’Ascensió esculpit. Té el campanar i la rectoria adossats. En conjunt respon a les característiques formals de l’historicisme neoromànic. L’església va ser projectada per Enric Sagnier i va ser edificada entre els anys 1927 i 1933, tot i que el campanar no es va coronar fins els anys quaranta (del segle passat). Damunt la portalada principal indica: any 1933, any en que s’hi traslladà el culte des de la primitiva església.

Església de Santa Maria de Vallformosa i casa parroquial
Campanar

Després d’aquesta visita a l’exterior de l’església, agafem el cotxe i tornem cap a Vilanova i la Geltrú, després d’haver gaudit d’un matí assolellat i haver comprovat com “poques vegades la natura torna amb tanta generositat i bellesa els efectes de l’acció humana”, com diu un dels plafons informatius de l’indret.

Més informació:

https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/ruta-dels-pelags-vilobi-del-penedes-parc-dels-talls-can-sogues-pelag-gran-vilobi-del-penedes-87485050

Afegitó al text de l’Alfred de la caminada per las antigues guixeres de Vilobí:

Vaig treballar a la fàbrica de ciment blanc GRIFFI (CEMEX) fins que van tancar i un del elements que fèiem servir per fer el ciment era el guix i el subministrava l’empresa Vilobigyps, S.A. fins que van tancar l’any 1993 i l’extracció era de les pedreres ha on hi han ara els Pèlags, el guix era grisós i brillant. Més tard van importar el guix de Turquia i era vermellós de menys qualitat que el de Vilobí del Penedès.

làmina del Power Point Ciment Blanc de Jaume Sendra
Aquesta entrada s'ha publicat en Uncategorized i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s