Les caminades dels dimecres: Cubelles. Ermita de Lurdes. Cubelles

Cubelles. Corral d’en Cona. El Salze. Les Estoreres. Rocacrespa. Ermita de Lurdes. Corral d’en Tort. Cubelles

Caminada del dimecres 3 de novembre de 2021.

14,1 km. 3 h 59 min.

Desnivell 122 m. Altitud màxima 112 m. Altitud mínima 12 m.

Text: Alfred Castells. Fotos: Jaume Sendra.

Aparquem el cotxe al pàrquing proper a Cal Granell, a la cruïlla de la carretera a Mas Trader i el carrer del Raval del Torrent de Cubelles (Cubelles, cul i mamelles / Cubelles, tot un món). Són les 8,10 h. Iniciem la caminada. Sortim de Cubelles en direcció nord-oest passant pels carrers Nou i de Mn. Miquel Corti. Travessem pel pont damunt l’autopista C-32 i arribem al límit de la urbanització Corral d’en Cona. Sense entrar a la urbanització, immediatament, agafem un sender cap al sud-oest que, passant per entre una pineda, ens porta a un camí que seguim cap al nord-oest fins a trobar, com a continuació natural, el carrer de Castellet de dita urbanització. Seguim per aquest carrer i a la cantonada amb el carrer de Banyeres, ens desplacem una mica a la dreta per poder fotografiar el Corral d’en Cona [des d’altres punt, és gairebé impossible].

Corral d’en Cona

El Corral d’en Cona [correctament, hauria de ser Conna] és una vella masia ramadera de la quadra de Gallifa. És una de les masies que ha dut més noms anteriorment: Mas Barceló, Mas d’en Gimet, Mas de n’Olivella i Mas d’en Pinyana. Recuperem el carrer de Castellet que, avançant sinuosament, ens portarà a la cruïlla amb al carrer de Cal Baldiris. Continuem a l’esquerra pel carrer de Castellet i uns quants metres enllà, abans d’arribar a la cruïlla amb el carrer de la Costa Daurada, agafem un sender a la nostra dreta que, en baixada i per dins del bosc, ens durà fins al carrer de l’Arboç. Nosaltres seguim cap a la dreta i avencem després cap al nord. Arribem a la urbanització Ricreu i, sempre cap al nord, la traspassem per l’avinguda del Salze que al final ens porta al traçat del Camí Vell de Cubelles. El topònim de Ricreu sembla procedir de Rich Creu, collada d’aquest indret que duia aquest nom al segle XVI. Seguim en direcció nord-est i trobem davant la masia del Salze.

El Salze
El Salze

El Salze és un dels vells molins fariners hidràulics, existent ja al segle XV, que captava l’aigua del riu de Foix. El nom prové d’un vetust salze que havia existit davant del molí. L’edifici actual de la masia es va aixecar damunt l’antic molí que va treballar fins al segle XIX. A prop del Salze podem admirar una més que centenària olivera.

olivera centenària (El Salze)

Des d’aquí, fent una giragonsa nord-oest, sud-oest i nord-oest, tot traspassant el pontet sobre el riu de Foix, entrem a la urbanització Les Estoreres pel carrer del Teide. Uns metres més endavant agafem el carrer de l’Aneto que, en direcció nord-oest ens portarà a l’extrem nord de la urbanització on, per un camí que és la continuació d’aquest carrer, continuarem avançant sempre cap al nord. Les Estoreres podria derivar del nom de la partida de l’Estoreta, dins de la quadra de Rocacrespa, que és documenta durant el segle XVIII. Estoreta com a diminutiu d’estora. A la comarca es fabricaven estores a partir de la palma del margalló. El camí, completament rodejant d’una esplendorosa vegetació, té a la seva dreta el riu de Foix. Avançant per aquest camí, encara podem observar, abans d’arribar a Rocacrespa, una resta de la tirolina que, fins que no es va construir la presa del pantà de Foix, permetia el trànsit de persones i mercaderies quan els aiguats deixaven incomunicada Rocacrespa.

El riu de Foix per Rocacrespa

El riu de Foix voreja el camí cap a Rocacrespa.

Restes de la tirolina

Arribem a la cruïlla que, a l’esquerra, du a Rocacrespa. Avui no la visitarem, atès que hi vam anar en una altra caminada.

Rocacrespa (foto arxiu Jaume Sendra)
Capella de Sant Jaume de Rocacrespa (foto arxiu Jaume Sendra)
Cal Rovirosa Rocacrespa (foto arxiu Jaume Sendra)

Des d’aquí volíem seguir cap a l’ermita de Lurdes per la llera del riu de Foix. Excepcionalment, avui, el riu baixa amb força cabdal i, dissortadament, no ho podrem fer. Per tant, travessem el pont sobre el riu i anem a buscar la carretera BV-2115. Avancem en direcció a Castellet, deixem a l’esquerra la masia de Can Cucurella, actualment casa de colònies Can Foix,

Can Cucurella / Can Foix

La masia de Can Cucurella va tenir annex un molí fariner, dit molí de Can Cucurella (i també, molí d’en Rovirosa), que fou enderrocat l’any 1970. Els Cucurella es van establir a la masia l’any 1589. S’explica que, cap a finals del segle XIX, van assaltar la masia i els malfactors, a més de robar, van cremar els ulls del propietari deixant-lo cec. Al cap d’un quilòmetre, aproximadament, arribem al camí que, a la nostra esquerra, ens portarà a l’ermita de Lurdes. Baixem per aquest camí, tot passant del terme municipal de Cubelles al de Castellet i la Gornal i, després de creuar de nou el riu de Foix per un pont, seguim en pujada i trobem una porta metàl·lica que ens barra el pas. La flanquegem com podem i ja som al Molí d’en Galtès, que disposa de dues edificacions. La de la nostra esquerra en un estat ruïnós, i la de la nostra dreta, totalment renovada.

Molí d’en Galtès. Edifici en ruïnes
Nou edifici. Molí d’en Galtès

Finalment, arribem a l’ermita de Lurdes, que es troba en un estat d’abandó molt deplorable.

Ermita de Lurdes
Ermita de Lurdes
Interior de l’ermita

Portem gairebé dues hores de caminada i esmorzem entre els pins que envolten l’ermita, tot conversant sobre els molts bon records que ens reporta aquest indret. L’ermita de Lurdes va ser feta construir, el segle XIX, pel vilanoví Ceferí de Ferrer i de Martí i la seva esposa Antònia Galtès i Martí, propietaris del Molí d’en Galtès. L’estil arquitectònic és historicista. Van triar aquest paratge per la semblança amb el que havien vist a Lourdes (França), i fins i tot van fer construir una gruta artificial a semblança de la Lourdes francesa. L’any 1886, l’ermita va quedar adscrita a la Santa Casa de Loreto, Ancona (Itàlia).

Gruta artificial

Durant trenta anys consecutius, del 1963 al 1992, l’Agrupació Excursionista Talaia va organitzar l’Aplec de Tardor a I’ermita de Lurdes.

Aplec de la Tardor any 1980 (foto arxiu Jaume Sendra)
El riu de Foix en el seu pas per Lurdes

Havent esmorzat, iniciem el camí de tornada pel mateix lloc per on hem vingut fins arribar a la masia del Salze. Des d’aquí agafem el trencall de l’esquerra del Camí Vell de Cubelles que, cap el sud-est, ens dirigirà a la urbanització Corral d’en Tort. Entrem a la urbanització per un sender entre camps que enllaça amb un carrer asfaltat direcció nord-sud fins a trobar la cruïlla amb l’avinguda del Corral d’en Tort. Agafem aquest avinguda cap a l’esquerra -est- per poder fotografiar l’edifici que dona nom a la urbanització i que es troba ja dins el terme de Vilanova i la Geltrú, al límit, però, amb el de Cubelles.

Corral d’en Tort
Corral d’en Tort / El Congo

L’antiga masia ramadera del Corral d’en Tort s’havia dit, abans que el compressin els Ricart, l’any 1698, corral d’en Urgell i després corral del Salze o d’en Perris. Més endavant, el 1860, ja n’és propietari el boter Joan Miró, de malnom Tort. Actualment la masia porta el nom d’El Congo, ja que fou adquirida per uns belgues provinents d’aquest colònia, avui República Democràtica del Congo. Fetes les fotos, retornem enrere i girem a l’esquerra per un camí asfaltat cap al sud que porta a la urbanització Corral d’en Cona i que pren el nom d’avinguda del Pi de la Vella. Deixem a la dreta el Mas de Sant Salvador tot veient com feinegen collint olives d’un extens cap d’oliveres.

Mas de Sant Salvador

El Mas de Sant Salvador havia estat abans Can Pere Pons (segle XVI), Cal Xixo o Cal Baldiri. Els actuals propietaris van canviar-li el nom i van col·locar unes rajoles amb la figura de Sant Salvador d’Horta. Just on el camí fa un tancat revolt, agafem un estret sender que, cap al sud i cap a l’est, per entre camps erms i vinyes ens deixarà a l’extrem nord-est de la urbanització Corral d’en Cona. Des d’aquest extrem, per un camí que avança cap al sud, paral·lel a l’autopista C-32, arribem al pont que, per sota, ens permet salvar l’autopista. Aquest camí, tot travessant la torrentera del Clot del Cementiri i fent una giragonsa est, sud i est, ens deixarà a l’extrem del carrer de Mn. Estruch i Piera, que seguim cap al sud. Després, per la plaça d’Ovidi Montllor, del carrer de Víctor Alari i de la rambla de Pau Casals, on hi ha l’escola Josep Andreu–Charlie Rivel, arribarem al carrer de Gallifa. Girem a la dreta, mentre al campanar toquen les dotze del migdia. Agafem, després, el carrer Nou i l’avinguda del Raval del Torrent i ja som el cotxe.

El campanar de Cubelles

Retornem cap a Vilanova i la Geltrú, després d’haver fet una caminada que, tot i que ens ha obligat a passar per algunes urbanitzacions -que hem procurat rodejar-les el màxim que hem pogut- ens ha permès fruir d’uns camins i senders amb una variada flora i acompanyar durant força trams el cabdal del riu de Foix amb la remor del fluir de l’aigua.

El riu de Foix en el seu pas per El Salze

Més informació:

https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/cubelles-corral-den-cona-el-salze-les-estoreres-rocacrespa-ermita-de-lurdes-corral-den-tort-cubelle-88024654

Aquesta entrada s'ha publicat en Uncategorized i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s