Les caminades dels dimecres: Canyelles. Puig de l’Àliga. Canyelles

Canyelles. Cal Simó. Coll de Can Deus. Turó de les Tres Partions. Puig de l’Àliga. Cal Muntaner. Cal Català. Canyelles

Caminada del dimecres 10 de novembre de 2021.

10,58 km. 3 h 59 min. Desnivell 410 m. Altitud màxima 554 m. Altitud mínima 128 m.

Text: Alfred Castells i Jaume Sendra.

Fotos: Jaume Sendra.

Aparquem el cotxe davant el Casal de Canyelles (avinguda del Raval, cantonada carrer del Romanguer). Són les 8,15 h. Iniciem la caminada. Avancem pel carrer del Romanguer cap al nord, entronquem amb l’avinguda de Daltmar i, abans d’arribar al torrent del Pla del Bosc, agafem un camí que, cap al nord-oest i després cap al sud-oest, ens endinsa en un bosc de pins. De seguida agafem un sender a la nostra esquerra que, tot escurçant el trajecte, al cap de poc, ens tornarà a deixar en el camí que seguíem. Poc després, sempre cap al sud-est, travessem el paratge conegut com el Collet que, de seguida, ens deixa en una cruïlla de quatre camins. Nosaltres agafem el que va cap el sud-oest que ens porta davant l’entrada de la finca Ananda (paraula del sànscrit ?). Davant d’aquesta finca prenem el camí-sender cap al sud, tot deixant a la nostra dreta la finca de la masia de Cal Català. Aquest camí-sender, agafant el sentit cap a l’oest, ens portarà als darreres de Cal Simó.

Cal Simó

Cal Simó és una masia d’estil basilical. A la façana hi ha un rellotge de sol amb la inscripció: CAL SIMÓ, BON SOL, BON VI, ROMANÍ I TIMÓ. Cal Simó ja figura amb aquesta denominació en el Nomenclàtor de l’any 1860. Durant anys fou propietat de la família Deus. Uns estrangers, que ja havien comprat Cal Montaner, la van adquirir a Antoni Calaf i la van reformar per convertir-la en una casa rural.

Voltem la masia i cap al sud agafem el camí que avança cap a l’extrem nord de la urbanització Les Palmeres. Mentre avancem podem observar l’estrat calcari allargat que presenta el vessant est de la carena del Puig de l’Àliga, és la Penya de l’Escofet, les seves parets es fan servir com a escola per practicar l’escalada i van ser adaptades per l’Agrupació Excursionista Talaia. Es diu que una vegada acabada la obra, contemplant el seu treball, van exclamar: “Això, més que una Escola és una Facultat“, i d’aquí el nom de Facu pel qual es coneix aquesta zona.

Penya de l’Escofet / La Facu

No acabem d’arribar a la urbanització. Just abans de trobar el primer carrer (carrer de Cartagena), agafem un sender cap a l’oest que, tot pujant per entremig d’una pineda, ens durà a la part alta de l’esmentat carrer de Cartagena. Continuem pujant per aquest carrer i després d’un petit revolt cap al sud, deixem una primera desviació a la nostra dreta i agafem la segona, molt a prop. És un àmplia pista de terra, amb una magnífica vegetació, que agafa el nom de carrer d’Albacete, que en sentit oest i sud, salva tres fondos i ens deixa a l’extrem del carrer del Moncayo de l’esmentada urbanització Les Palmeres. Des d’aquí, avancem cap al nord-oest, per un camí costerut que, de seguida, gira cap al nord-est. Deixem un trencall a l’esquerra i continuem cap al nord-oest. Cal estar atents per deixar aquest camí i agafar un sender a l’esquerra -no massa ben indicat- ja que si seguíssim ens portaria, només, a una torre elèctrica. Així, que agafem aquest sender, cap a l’oest, que en un fort pendent ascendent, ens portarà al coll de Can Deus, límit entre Canyelles i Castellet i la Gornal.

Sender ascendent al coll de Can Deus

En aquest indret hi ha la fita de terme que pel costat de Castellet i la Gornal hi consta una curiosa inscripció: MORRO FI.

Fita del coll de Can Deus

Des d’aquí pugem cap al nord carenejant, seguint la línia divisora entre Castellet i la Gornal i Canyelles, per un pendent costerut i pedregós. Arribem a una esplanada on abans hi havia unes instal·lacions tècniques, actualment enderrocades. Nosaltres continuem nord enllà i de seguida arribem al Turó de les Tres Partions (435 m), indret on conflueixen els termes de Castellet i la Gornal, Olèrdola i Canyelles, i on esmorzem sota un lleu plugim. Continuem nord-est per una pista en lleu pendent descendent, que fa de límit entre Olèrdola i Canyelles, i ja som al coll de l’Àliga. Des d’aquí anem pujant seguint la pista i arribem al Puig de l’Àliga (464 m), cim emblemàtic del Penedès i un mirador excepcional que, avui, amb el temps ennuvolat, no ens permet fruir plenament del paisatge.

Vista del Mas de l’Artís i de Vilanova i la Geltrú des del Coll dels Tres Partions
Panoràmica des del Puig de l’Àliga. Al fons el massís del Garraf

Al cim hi ha una creu metàl·lica, un vèrtex geodèsic, una torre de vigilància, oratoris, pessebres, memorials..

Vèrtex geodèsic i la Creu metàl·lica al Puig de l’Àguila col·locada per membres de l’AE Talaia
el 3 de maig de 1964 (Fotos d’Arxiu de Jaume Sendra any 2015)

Retrocedim una mica cap el sud-oest fins a trobar, a l’esquerra, la pista que porta a la urbanització Daltmar. La seguim uns 100 m per trobar, a la dreta, la indicació del trencall cap al nucli de Canyelles. Baixem per aquest sender ben dret que va primer cap al sud i després cap a l’est, tot trobant una molt ben conservada mulassa a la nostra dreta.

Mulassa de pedra seca

Al final del sender, ja més planer, a la dreta, trobem Cal Muntaner, amb un aljub força gran al costat.

Aljub de Cal Muntaner

Cal Muntaner és un gran edifici, restaurat, de planta i pis amb teulat de dos vessants amb carener paral·lel a la façana. L’any 2000 fou comprada per uns estrangers a l’antic propietari, un constructor ribetà.

Cal Muntaner

Deixant Cal Muntaner enrere, arribem a una cruïlla de camins. El del nord porta a Cal Vidal. El del sud, a Cal Simó. I el de l’est, a Cal Català. Nosaltres agafem aquest últim camí, conegut com el camí de les Alzines, sense veure cap arbre, però, d’aquesta espècie. Deixem a l’esquerra la masia de Ca l’Escofet que no té res a veure amb el nom de la Penya de l’Escofet i això que està molt a prop de la masia que pertany a la família Escofet – Soriano de Vilanova, passem per el Racó de Mas Rossell i de seguida, a la nostra dreta, Cal Català, també amb uns aljubs.

Ca l’Escofet (Foto de Xavier Escofet)
Cal Català

Cal Català és una gran masia amb teulada de dos vessants. La portalada és de punt rodó amb uns peixos metàl·lics damunt que denoten l’antiga propietat: el peixater vilanoví Antonet Boquera. Aquesta masia s’havia conegut popularment amb el nom de Cal Miquel de les Dones, ja que hi havia viscut un home faldiller. Arribem a la confluència per on hem passat en el camí d’anada, davant la finca Ananda. Girem a l’esquerra i arribem a una cruïlla que, cap a l’oest mena al Mas Rossell i cap a l’est, al Collet.

Mas Rossell amb la Facu al fons

Seguim pel Collet i més endavant, trenquem per un sender a la nostra dreta que ens deixarà a les escales que conflueixen amb el carrer del Romanguer i l’avinguda de Daltmar. Caminem 50 m i ja som al cotxe. Són les 12,15 i donem per acabada la caminada d’avui. El matí ha estat força tapat i a estones ha fet algun plugim.

Més informació:

https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/canyelles-cal-simo-coll-de-can-deus-turo-de-les-tres-partions-puig-de-laliga-cal-muntaner-cal-catal-88541551

Bruc d’hivern (Erica multiflora) Els Tres Partions

Aquesta entrada s'ha publicat en Uncategorized i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s