Les caminades del dimecres: Les Parellades. Sant Pau. Font d’en Zidro. La Coma. La Serra. Can Jove. Les Parellades

Les Parellades. Sant Pau. Font d’en Zidro. La Coma. Can Sidro. La Serra. Can Fontanals. Can Jove. Les Parellades (Sant Pere de Ribes)

Caminada del dimecres (de Cendra) 2 de març de 2022.

8 km aproximadament. 3 h 20 min.

Desnivell 176 m. Altitud màxima 172 m. Altitud mínima 33 m.

Alfred Castells (text). Raül Horro. Jaume Sendra (fotos).

Aparquem el cotxe al nucli de les Parellades (carrer de Margarida Xirgu) de Sant Pere de Ribes. Són les 8,20 h i iniciem la caminada.

Les Parellades, unit a la vila amb un pont construït el 1849, té un origen molt antic: hi ha un Guillem Parellades documentat el 1286. Amb el creixement de la vila durant els segles XVIII i XIX, va anar prenent forma, conformant un conjunt de casetes blanques de gran harmonia i tipisme que, durant el segle XX, s’amplia amb noves edificacions.

Pel carrer de Canyelles, a l’oest, agafem el camí de Sant Pau, just on s’alça la creu del Camí de Sant Pau. La creu es va erigir amb motiu de la Santa Missió de l’any 1942. És una creu grega coronada, amb estries i acabaments arrodonits.

Creu del Camí de Sant Pau

A Sant Pau Xic, una petita capella, el camí gira a l’esquerra i arriba, de seguida, a l’ermita de Sant Pau.

Sant Pau Xic
Sant Pau Xic (interior)

Sant Pau Xic és una capella de propietat privada. A l’interior hi ha un petit retaule fet amb rajoles amb la imatge central de sant Pau. Curiosament, la teulada de Sant Pau Xic està plena de pedres. Això és a causa de la creença que diu que si es tira una pedra i aquesta es queda a la teulada, la persona que l’hagi tirat es casarà aquell any.

L’ermita de Sant Pau està situada dalt un petit turó a 75 m d’alçada. És un edifici de planta rectangular, d’una sola nau amb absis semicircular i coberta de teula a dues vessants. Exteriorment, presenta grans contraforts. La façana, de composició simètrica, és molt senzilla i consta d’una porta d’accés rectangular centrada, emmarcada per pilastres i protegida per una cornisa. Té un acabament sinuós i es corona amb un petit campanar d’espadanya. Té adossada la casa de l’ermità.

Casa de l’ermità i ermita de Sant Pau

La construcció va començar a principis del segle XVIII i va durar seixanta anys perquè es finançava mitjançant almoines i prestacions personals. Amb la desamortització de mitjans del segle XIX, l’ermita i les seves terres van ser considerades com a béns eclesiàstics i van sortir a subhasta, però com sempre havien estat propietat de l’ajuntament van quedar per al poble.

Sant Pau (façana principal)
Sant Pau

Seguim la caminada per un sender que, sortint de darrere l’ermita, s’enfila cap al nord-oest, deixant a la nostra dreta una pedrera i el fondo de Can Carbonell. Passada una torre elèctrica, a la nostra dreta, trobem el camí que, en direcció sud, baixa cap a la Coma. Nosaltres seguim el sender nord-oest que, al cap de poc, entronca amb un altre sender que seguim cap al nord amb pujada.
En aquest indret trobem una fita que delimita propietats. A la banda de ponent hi ha inscrita la lletra C i a la de llevant, una P. Segons Vicenç Carbonell la C correspondria a la banda de Can Sidro -per Isidre Carbonell- i la P, a la banda de Can Barba de la Coma -conegut també per Can Pocoll-.

Fita que delimita propietats

Dalt del turonet trobem una altra bifurcació. Nosaltres agafem la que baixa cap a l’est i que ens porta a la font d’en Zidro.

Font d’en Zidro
Font d’en Zidro
Font d’en Zidro

La font d’en Zidro [coordenades X: 395837 Y: 4569685] és una cocona subterrània que s’omple amb el degotall d’aigua -que avui escassament queia de gota en gota- provinent d’una esquerda on contacten dues capes geològiques diferents. S’hi accedeix descendint per unes escales de pedra, que queden resguardades per una construcció de pedra seca reforçada amb bigues de fusta. La cocona està separada del replà per una pedra horitzontal que permet atansar-se per a recollir l’aigua. Des d’aquest punt en surt un petit canal que condueix l’aigua sobrant a l’exterior. Aquesta surt per una obertura d’arc escarser ceràmic, per on cau en una bassa rectangular amb pedres inclinades, on antigament s’hi rentava la bugada. La bassa queda tancada per un mur de pedra revestit amb morter amb un accés d’arc pla arrebossat. A la porta d’accés de la bassa hi ha pintat PROHIBIDO EL PASO.

Des de la font d’en Zidro agafem un sender que baixa cap al sud i que ens porta a la Coma, que queda a la nostra esquerra.

La Coma està formada per un conjunt de quatre cases encara habitades, dues orientades a migdia i dues més a llevant, de planta baixa i pis. A l’entorn, a tramuntana i a ponent, hi ha les restes d’altres cases.

La Coma (Can Barba)

La caseria de la Coma consta al cadastre de l’any 1717 com a propietat d’Eulàlia Quadras. Antigament estava constituïda per set cases, que es coneixien com a Can Barba (nom que encara es fa servir per referir-se al conjunt de la caseria), Can Soques, Can Guillet, Can Tió, Can Monjo, Can Puig i Can Fèlix.

Des de la Coma, avancem per un curt sender cap a l’oest per trobar el camí que, cap al sud, ens portarà a Can Sidro, a l’esquerra, i al complex de Can Ramonet, a la dreta. Cal remarcar que Can Sidro també s’anomena, a vegades, Can Zidro.

Can Sidro és un edifici de planta irregular que es compon de diversos volums superposats. El volum principal consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana. Presenta un portal d’arc de mig punt i una finestra al pis d’arc pla, ambdós emmarcats imitant la pedra carejada. Sobresurt una torre de planta quadrangular i quatre nivells, coberta a quatre vessants. Davant la masia hi ha un antic estable habilitat com a habitatge. A la façana posterior s’hi ha adossat un habitatge modern.

Els orígens d’aquesta casa són força desconeguts, ja que la primera referència documental es correspon amb el nomenclàtor de l’any 1860. La casa podria correspondre’s amb l’antic mas Estevans, habitada per un tal Isidre Carbonell a principi del segle XVIII. Segons consta en documentació, l’any 1847 la masia pertanyia a Josep Mata.

Can Sidro

Can Ramonet és un edifici de planta en forma de lletra L, entorn del qual hi ha diversos cossos que antigament es destinaven a la producció vitícola. El volum principal consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dues vessants desiguals amb el carener paral·lel a la façana. El portal és d’arc de mig punt adovellat i es troba descentrat en el frontis. Al primer pis hi ha dos finestrals d’arc pla arrebossat amb sortida a balcons de baranes forjades. A la façana de llevant i la de migjorn hi han pintats dos rellotges de sol rectangulars. A llevant de la masia hi ha diversos cossos d’un sol nivell d’alçat que es corresponien amb annexes agrícoles, eminentment per a l’elaboració del vi. En l’actualitat s’han restaurat per habilitar-los com a estances d’un complex turístic. En una rajola del paviment s’observa inscrita la data 1696. Segons consta en documentació de l’any 1847 la masia pertanyia a Antoni Llansas.

Can Ramonet

Ara avancem per un camí asfaltat en direcció sud-oest. Deixem a l’esquerra el camí que porta a la Masieta i, a la dreta, Can Ramon i una subestació elèctrica. Arribats a la cruïlla, portant ja unes dues hores de caminada, ens aturem per esmorzar a redós d’un garrofer.

Garrofer de la Serra

Darrera el garrofer, Can Parici. Més enllà, també a l’esquerra, la Torre de la Serra, que acull el celler Vega de Ribes, i Can Vidal.

Can Parici és una masia aïllada de planta quadrangular i dues crugies, amb diversos volums superposats. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. S’hi accedeix per un portal d’arc carpanell arrebossat, sobre el qual hi ha dues finestres d’arc pla arrebossat, que es repeteixen a la façana de migdia.

Can Parici (foto mapes patrimoni cultural de la Diputació de Barcelona)
Torre de la Serra

A l’angle sud-est de la Torre de la Serra s’hi eleva una torre de defensa -d’aquí el seu nom- de planta quadrangular unida a la resta de dependències del conjunt, entre les quals és especialment remarcable el celler. La masia està formada per diverses construccions destinades a habitatge i a dependències agrícoles. L’edifici principal és de planta baixa i pis, amb coberta de teula. La façana, presenta una porta d’accés adovellada d’arc escarser i diverses obertures rectangulars.

L’origen de la masia se situa a l’edat mitjana. El nom Sasserra apareix associat a una propietat al segle XII i a una família establerta a la zona cap a la finals del segle XIII. Les referències a la construcció comencen al segle XVI, quan era propietària la família dels Roig de la Serra i al realitzar obres d’ampliació de la casa hi van afegir la torre.

Els Roig s’han mantingut com a propietaris de la Serra fins a l’actualitat i al llarg del temps, s’han succeït els processos d’engrandiment i de modificacions en el conjunt. Una inscripció a la façana informa d’una d’elles, realitzada l’any 1806.

Can Vidal

La masia de Can Vidal consta de planta baixa i pis i té la coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es compon de quatre eixos, definits per obertures d’arc pla arrebossat, excepte el portal, que és d’arc escarser i es troba descentrat en el frontis. En la darrera restauració es va repicar el revestiment, que va deixar al descobert el portal original al centre del frontis, d’arc de mig punt adovellat. A sobre hi ha pintat un rellotge de sol rectangular on hi diu: JO SENSE SOL, TU SENSE FE, NO SOM RE. Els Vidal estan documentats a la zona des del segle XVII, de la mà de Toni Vidal de la Serra. L’any 1728 va ser regidor de Ribes en Miquel Vidal de la Serra, i més tard, el 1757, ho va ser Manuel Vidal de la Serra. Al cadastre de l’any 1764 encara hi consta el Manuel Vidal de la Serra com a propietari. La casa va trobar-se en mans dels Vidal de la Serra fins al segle XIX. A principi del segle XX n’era propietari l’indià Francesc Marcer.

Després de deixar Can Vidal arribem a la carretera BV-2112, que seguim uns 30 metres en direcció a Vilanova i la Geltrú. Deixem la carretera per enfilar, a la nostra esquerra, un corriol conegut amb el nom de camí dels Artistes. Arribem a una cruïlla de camins i girem cap a l’est per trencar, al cap de poc, per un altre camí que, baixant fent ziga-zaga per entremig d’un bosc, en direcció nord-est, ens porta al camí asfaltat de darrera l’Hospital Residència Sant Camil. Des d’aquest camí podem observar Can Dos Diners, masia que queda dins del complex hospitalari.

Can Dos Diners

Seguim aquest camí cap al nord, arribem a la rotonda de la cruïlla de la ronda de Sant Camil, travessem a l’altra banda i baixem, cap al nord-est, pel camí que ens mena a Can Fontanals i Can Jove.

Magnífic xiprer davant de Can Jove

Deixem la bassa de Can Jove a la dreta i per un corriol forà dret fem cap a la riera de Ribes.

Bassa de Can Jove

Seguim per un sender que remunta la riera pel costat de la llera. Deixem les timbes de Can Fontanals a la nostra esquerra i passem per sota el Pont de la Palanca.

Pont i pi de la Palanca

Travessem després la carretera BV-2112, deixem Can Puig i la Carpa Revolució, on es dona informació circense, a la nostra dreta i les timbes del Ralet a la nostra esquerra.

Carpa Revolució
Timbes del Ralet

Després de passar per sota el pont de les Parellades, sortim de la riera i anem a buscar el cotxe. Són les 11,40. Abans de tornar cap a Vilanova i la Geltrú compatim unes cerveses en un bar de nom curiós: Sin Perdón.

El temps, una mica fresquet i amb núvols, ha fet que la caminada d’avui fos forçà agradable.

Més informació:

https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/les-parellades-sant-pau-font-den-zidro-la-coma-can-sidro-la-serra-can-fontanals-can-jove-les-parell-96647967

Us explico una anècdota de l’ull del pont de la Palanca, a finals dels anys seixanta anàvem d’excursió l’Alfred, el Josep i jo a la Cova Negra i ens va arreplegar una tempesta a mig camí i vam tindre que aixoplugar a dins de l’ull del pont, vam passar tots tres tota la nit sense dormir amb la por que arribés l’aigua on estàvem, sempre que el veig ho recordo.

Farigola florida

Aquesta entrada s'ha publicat en Uncategorized i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s