Les caminades del dimecres: Plaça de les Casernes. Mas de l’Artís. Fondo de les Oliveres. Barraca del Bruno. Mas Torrat. Carrer Teatre

Caminada del dimecres 27 d’abril de 2022. 14,34 Km. 4h 10 minuts

Desnivell 225 m. Altitud màxima 228 m. Altitud mínima 25 m.

Raül Horro i Jaume Sendra

Sortim a les 8h i 5 minuts de la plaça de les Casernes, agafem el Raval de la Pastera, paral·lel al Torrent de la Pastera, seguim entre el torrent i la muralla dels Josepets -nom que donem a l’antic convent dels Carmelites-. Es passa pel costat de la torre de la Immortalitat, torre de defensa cantonera construïda l’any 1837 per reforçar la muralla que ja existia d’abans, de quan es va edificar el convent a partir de 1737. Recentment les restes de la muralla i la torre han estat restaurades.

Muralla i Torre de la Immortalitat
Muralla i Torre de la Immortalitat

Travessem la ronda Ibèrica i seguim remuntant el curs del torrent. Passem pel costat de la torre del Garrell que la deixem a la esquerra. La Torre del Garrell, torre de defensa de la darrera guerra carlina, edificada l’any 1874, just a l’entrada del camí dels Capellans.

Torre del Garrell

A l’altra banda del torrent es veu la confluència d’aquest amb el de les Oliveres o dels Masos, que configuren una llenca de terra farcida de cases i barraques marginals, coneguda per Entre torrents, que puja cap al nord i és partida per la variant.

Passat el pont per sota de la variant C-31, agafem el camí asfaltat. A l’esquerra ens queda el pas d’entrada a la urbanització Can Xicarró. En algun tram ens separem un xic del torrent i en una d’aquestes separacions hi ha els estables de cavalls anomenada Cuadra Rossend Carreres. Més amunt, a la dreta, sobre el torrent, es poden veure els darreres de la masia del Toros, coneguda popularment per mas Viada, l’entrada principal de la qual és, en el Camí Ral, que atenyem tot seguit.

Creuem el camí-ral i seguim endavant en la mateixa orientació, sempre paral·lels al torrent, que ens queda amagat, i a les envistes del Padruell, seguim per el costat dels terrenys cultivats de Mas Torrents que queden a la nostre dreta. Passem per sota l’aqüeducte del rec del Pantà i girem després a la dreta per creuar el torrent.

Aqüeducte del rec del Pantà

Tot seguit, en una bifurcació, agafem el camí de la dreta camí del Mas de l’Artís, a la nostre esquerra deixem la llarga antena de EAJ-35 Radio Penedès, seguim, a la nostra esquerra i passem per ha on hi havia hagut Mas d’en Perris, després d’unes vinyes passem per sota de l’autopista C-32 i seguim cap al nord, enseguida trobem a la nostre esquerra una mulassa restaurada a l’esquerra del camí, que sembla que algú hi fa estada, ja que hi ha una andròmina que tapa la porta i un cartell de prohibit el pas.

Mulassa camí al Mas de l’Artís

Més endavant, a l’esquerra, deixem el Maset del Safont, una mica elevat sobre terrenys i marges que han reconstruït, un indret que ha canviat sortosament de fesomia després d’haver patit un malaurat incendi dels voltants ja fa una colla d’anys. Avui dia és l’Associació Agrària Mas d’en sa Font.

Davant del maset el camí creua el fondo i ara aquest ens queda a la dreta, frondós i obac. Uns panells ens donen la benvinguda al Parc del Garraf i un altre de ferro amb el nom del Mas de l’Artis. Seguim ascendint suaument. Poc més enllà podem observar una petita presa, a la dreta, en el fondal. L’ample camí dibuixa alguna giragonsa creuant la capçalera de la fondalada i arriba a les envistes del proper mas de l’Artís. En el punt on s’inicia un ampli revolt a la dreta i seguim per el camí que a l’esquerra hi han oliveres i a la dreta tot de cactus molt bonics, enseguida ens trobem el Mas de l’Artís que està situat el Nord oest de Vilanova i la Geltrú.

cactus a l’esquerra del camí

El Mas de l’Artís Conjunt d’edificacions agrupades al voltant d’una masia de coberta a dues vessants amb capcer a la façana lateral. Les edificacions estan formades per la casa vella i la nova, cellers, corrals, quadres i granges. La masia originària és de planta rectangular i es compon de planta baixa i planta pis amb coberta a dues vessants de carener paral·lel a la façana principal i dues crugies paral·leles a aquesta amb l’escala central i l’accés desplaçats. Les cobertes són compostes i en sobresurt una torratxa. A més hi ha altres cossos destinats a usos de magatzem i cellers amb cobertes a dues vessants. Les parets de càrrega són de paredat comú. Els forjats són de bigues de fusta i revoltó de llata i biga de fusta i rajola. La façana de la masia originària té portal principal d’arc de mig punt adovellat. Els portals i les finestres són amb llinda, menys les quatre que hi ha a sobre el portal d’accés que són d’arc rebaixat. Destaca la presència d’un rellotge de sol, així com el ràfec sota teulada. Les construccions adossades tenen paraments de pedra vista i obertures petites amb llinda-.

Segons constava en un pergamí desaparegut l’any 1936, el rei Jaume I va fer donació al 1257 a Josep Artís dels terrenys on s’edificà el mas de l’Artís. Durant els segles XV al XVII va ser propietat de la família Ferrer i a partir del segle XVIII va passar als Noya.

El mas de l’Artís

A l’esplanada de la masia hi ha un arbre mort, tot un símbol per tots els que passem per aquest camí i ens aturem a contemplar-lo.

Arbre mort del Mas de l’Artís

Seguim el camí que bordeja la masia i agafem el camí del Fondo de les Oliveres, deixant a la nostra dreta el camí que va a Canyelles. Seguim per el fondo de les Oliveres, a la nostra esquerra deixem una bassa temporal recuperada com a punt de reproducció d’amfibis que està buida i sembla abandonada. La vegetació cada vegada fa que el camí sigui més estret.

Fondo de les Oliveres

A la nostra esquerra trobem un forn de calç d’estructura arquitectònica de planta circular, alçada amb murs de maçoneria. Es conserva la boca, per on s’entrava la llenya a la cambra de combustió. Es tracta d’una obertura semicircular al mur feta amb pedra tallada disposada a sardinell i morterada, reforçada amb una estructura exterior d’arc de mig punt fet amb maons a sardinell. Cobert en gran part per la vegetació circumdant, tot i que l’estat de conservació és relativament bona.

Boca d’entrada del Forn de Calç


Passat el forn seguim per el fondo de les oliveres i trobem un camí a l’esquera que puja amunt, és el que agafem i va parar a una explanada envoltada de pins, que hem anomenat el racó de la Judit, ens parem un moment i tot seguit passem per la cruïlla de camins ha on hi ha un indicador de camins i ens trobem la barraca d’en Bruno, son tres quarts de deu i parem per esmorzar, ens visiten dos senderistes que es veu que volien esmorzar a la cabana i se’n van a un altre lloc.

Un racó molt especial

La Barraca del Bruno, és una mulassa de planta trapezoïdal i llinda plana molt ben conservada, a ponent del mas de l’Artís i al costat del camí de la Serra del Gat. La Barraca del Bruno, es pot observar a dins de la mulassa un dibuix del drac de Sitges pintat a una pedra.

Barraca del Bruno
El Drac a la Barraca del Bruno

Tot esmorzant podem contemplar la bonica panoràmica de la vinya, muntanyes i el mar al fons.

Panoràmica des de la Barraca del Bruno

Tirem endarrere fins ha on hi ha el pal senyalitzador de camins de la barraca del Bruno i seguim per un sender en direcció est fins que trobem un camí que seguim cap al sud, tot el camí està ple de flors primaverals. Trobem després el camí de les Mesquites, que travessem, i seguim cap al sud per un camí que deixa a la nostra dreta una vinya.

Des d’aquí anem avançant per el camí de punt de Mitgotes, en pendent, cap al sud, fins a trobar el mas Torrat, un camí ha on hi ha unes vistes fantàstiques de Mas d’en Puig, Mas Brunet, Les Mesquites amb Cal Coloma i al fons a peu de la serra de Bonaire hi ha Mas Baró.

Mas Torrat, encarat a migdia, havia estat una masia ramadera. A principis del segle XIX és coneixia com la masia de Garrich, ja que era propietat del notari Joan Garrich. El 1847 passà a mans del també notari Jaume Marià Ramona Mayner, propietari, també de la casa de les columnes trencades, a la plaça del Cotxes. L’any 1858 ja es documenta amb el nom actual. El mas està rodejat d’una magnifica arbreda, on sobresurt un altíssim xiprer. Als darreres encara es conserven les instal·lacions de l’antiga explotació de guatlles i perdius.

Mas Torrat

Passat el mas Torrat trobem un camp extens de margarides en plena explosió primaveral i en collim uns rams.

Camp de margarides a Mas Torrat

Seguim per el camí i travessem el túnel per sota l’autopista C.32.

túnel per sota l’autopista C.32

Seguim per el Camí de mas Torrat asfaltat en direcció a Vilanova i arribem a la Bassa de Creixell (Masia La Figuera). La masia que porta aquest nom té l’origen en una antiga bassa situada al costat de la casa, safareig que s’alimentava de les aigües del torrent de Ramusa, més avall anomenat torrent de Sant Joan. Amb més de 400 anys d’existència, la bassa de Creixell té totes les possibilitats de quedar oblidada per culpa d’una figuera que s’ha fet massa grossa a davant de la masia. Aquesta masia actualment és un restaurant.

Bassa de Creixell
Bassa de Creixell (Masia La Figuera)

Travessem la carretera que va a La Plana i agafem el camí del Escalons, passant per Terres Gasa, el pou del Pirelli, la sínia Girald, la masia sant Josep (Granja Sant Josep), la sínia Percala, l’antiga nau del francesos amb estat ruïnós i seguim per el camí del Piular, passem per la subestació transformadora elèctrica i trenquem per el camí de Miquel Guansé passant per la sínia Artigues i arribem a la ronda Iberica la ha travessem i agafem el carrer de Sant Roc, seguim pel carrer de Sant Magí, carrer d’Estudis, carrer de Sant Francesc i carrer Teatre ha on donem per acabada la caminada del dia de les Montserrats jo amb quedo a casa i el Raül continua fins a la Geltrú.

Son les dotze i quart i hem gaudit d’una caminada clàssica per els voltants de Vilanova, tota la caminada nuvolada i gaudint de les flors i plantes primaverals.

Més informació:

https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/placa-de-les-casernes-el-mas-de-lartis-fondo-de-les-oliveres-barraca-del-bruno-mas-torrat-carrer-te-101195453

Orquídies silvestres
Violetes silvestres
Margarides silvestres
Estepa negra

Aquesta entrada s'ha publicat en Uncategorized i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s