Caminada del dimecres 4 de maig de 2022. Fondo de Mas Carlús. Cal Cremat. Cal Cassanyes. Pla de les Palmeres. Fondo del Mesquitó. Coma Pineda. Fondo de Coma Pineda. Presa del pantà de Foix (Castellet i la Gornal). Aproximadament 10 km. 3 h i 45 min. Desnivell: 252 m. Altitud màxima: 324. Altitud mínima: 89 m. Alfred Castells (text). Raül Horro. Jaume Sendra (fotos).
Aparquem el cotxe al camí paral.lel al fondo de Mas Carlús (riba esquerra), a tocar de la carretera BV-2115, pràcticament al km 10. Són les 8,30 del matí i iniciem la caminada d’avui.
El primer que fem és intentar trobar la font de Mas Carlús. Per tant, traspassem el pont de la carretera que salva el fondo de Mas Carlús i avancem per la seva riba dreta. De seguida passem pel costat d’una caseta amb instal·lacions d’aigua.
Una mica més endavant una espessa bardissa, sobretot d’esbarzers, no ens deixa avançar pel senderol que, de segur, ens portaria a la font. Per tant, davant la impossibilitat de continuar, desfem el camí i anem pel camí de la riba esquerra, tot mirant de trobar una altra font, la font de Mas Carlús de Dalt, citada a l’obra Les fonts del Penedès i els seus voltants (1997) de Manel Córdoba i Martínez. Tampoc hem tingut sort, un altre dia serà.
Seguim, doncs, camí amunt, paral·lel al fondo de Mas Carlús fins que el deixem fent una giragonsa sud i després nord-est. Al cap d’una bona estona travessem el fondo del Perot, gairebé per la seva capçalera, i arriben al camí que, a l’esquerra, porta a Cal Balaguer i, a la dreta, a Cal Cassanyes.
Nosaltres girem a la dreta i deixem a l’esquerra l’enrunada masia de Cal Cremat, envoltada d’un munt de mates de ginesta.
Arribem a l’enrunada, també, masia de Cal Cassanyes, a la dreta del camí.
Deixem a l’esquerra el camí que du a la Casa Alta, unes edificacions immenses i enrunades, i seguim cap a l’est i després cap al sud-oest pel camí de Cal Cassanyes que, en un fort pendent, ens durà al pla de les Palmeres.
Són les 10 de matí i parem per esmorzar en aquest recer poblat de força margallons, que donen nom a l’indret.
Després d’esmorzar agafem el sender PR-C 143, que surt del pla de les Palmeres, cap a l’oest.
Just travessat el fondo de la Carçosa ens enfilem pel turonet que tenim davant. Girem cap al nord i baixant en pendent anem a trobar el fondo del Mesquitó. Seguim cap a l’oest, deixem a la nostra esquerra la capçalera del fondo de Coma Pineda (el retrobarem més endavant) i anem a fer cap a una cruïlla de camins. Tirem cap a l’esquerra i, just passats el cables d’una línia elèctrica, a la nostra dreta, un petit sender, que hem tingut feina a trobar, ens porta a l’enrunada masia de Coma Pineda que també és difícil de trobar, envoltada de força vegetació com està. Encara es pot identificar la planta original de la masia, la qual conserva la major part de les parets de càrrega.
Des d’aquí hem intentat seguir pel mateix sender per arribar on tenim el cotxe, però hem desistit ja que la diversa vegetació invadia contínuament el seu traçat.
El Pantà de Foix és un embassament que pertany al riu de Foix, creat per una presa situada al municipi de Castellet i la Gornal a la comarca de l’Alt Penedès, a prop del límit amb la comarca del Garraf, cap on seguirà el riu fins a la seva desembocadura. Ocupa una superfície aproximada de 66 hectàrees. La zona humida “Embassament del riu Foix” té una superfície d’unes 79 Ha, ja que incorpora, a més de l’embassament, l’espai fluvial situat aigües avall de la presa.
El pantà va ser inaugurat el 1928 i es troba al final de la depressió Prelitoral. A partir de l’any 1937 es va poder començar a regar amb l’aigua de l’embassament. L’any 1943 es va completar finalment la xarxa de séquies projectada.
Arribem al punt d’on hem sortit quan són les 12,15 del migdia. Acabem la caminada d’avui, que hem fet pràcticament tota l’estona sota un cel ennuvolat, envoltats d’un paisatge esquitxat de múltiples flors primaverals, on hem tingut l’oportunitat d’admirar, també, un parell d’exemplars d’unes monumentals i esplèndides savines.
Més informació:
elgegantdelaporra
El Gegant de la Porra 