Caminada del dimecres 5 d’octubre de 2022.
11,60 km. 2 h 45 min.
La caminada d’avui prevista per la muntanya la hem tingut que anul·lar, ja que els meus companys Alfred i Raül no han pogut acompanyar-me. Dimecres al matí m’he adaptat i he pensat fer una d’urbana i de Baix a Mar ja que feia temps que la tenia pensada.
Surto de casa i les campanes del campanar de Sant Antoni toquen tres quarts de set del matí, està fosc i negre hi ha més les llums del carrer Teatre no funcionaven. Segueixo per el carrer de Sant Francesc i giro per el carrer de l’Aigua, a la cantonada esquerra la casa Josep Ferrer i Vidal (Cal Tineta) de l’època contemporània final XVIII – inici XIX., antiga seu social de la Societat Recreativa la Gresca, avui dia encara a la fornícula hi ha el porró de la Gresca, una part de la casa està adequada com apartaments històric noucentista.
La casa Josep Ferrer i Vidal és una edificació noble, com ho confirma els seus interiors, on hi ha sales ornamentades amb pintures de diferents temàtiques molt corrents en els edificis classicistes de famílies benestants d’inicis segle XIX. En aquesta casa va viure Josep Ferrer i Vidal (1817–1893) fins l’any 1857, quan la família es va traslladar a Barcelona. Josep Ferrer i Vidal va fundar la fabrica de mar.
Recordo de petit que assajava la banda de tambors i cornetes dels requetés i la dirigia en Salvador Musté graller i qui va ser mestre de molts grallers.
Continuo per el carrer de l’Aigua un dels més llargs de Vilanova i passo per davant de la casa ha on vaig néixer i vaig viure fins l’any 1975 que en vaig casar, la casa abans era anomenada can Magí de les cabres, el meu avi tenia cabres i és venia la llet, més endavant vam tenir un celler que encara hi han les botes de vi. Tinc molts records del carrer de l’Aigua, principalment des del tram del carrer Santa Anna fins a Picapedres (abans Canteros), hi havia moltes cases de pagès i moltes entrades tenien el cup per fer vi i s’entrava el carro i l’animal. La gent del carrer eren molt engrescadora i organitzaven llu-minaires, festes de carrer i de carnaval, van ser els primers en guarnir els carrers per Carnaval i gaudien molt del seu carnaval. La majoria de les cases tenien renom o motiu.
Continuo el carrer de l’Aigua i amb la cruïlla de Pare Garí quan era petit el carrer no passava hi havien unes portes i un solar d’una antiga fabrica ha on anàvem a jugar. El que és el carrer Pare Garí, abans era la rasa del Miquelet, quan anaven a la platja a banyar-nos i passàvem.
Continuo per el carrer de l’Aigua, deixant a l’esquerra la plaça de Xoriguer i més amunt el Centre Cívic del Molí de Vent – Joanot Martorell, el carrer acaba a la rambla Arnau de Vilanova.
Segueixo la rambla Arnau de Vilanova deixant a la dreta els Franciscans, segueixo la rambla fins el final i giro a l’esquerra per l’avinguda de Cubelles fins el carrer doctor Zamenhof, travesso la carretera per la rotonda del Mas Codina i agafo el camí de l’Ortoll i ja comença a clarejar el dia, és bonic com comença a fer-se de dia.
Deixo a l’esquerra el camí que va al Molí de l’Escardó, on hi han les restes d’un antic molí de vent construït a principis del s. XVII. Continuo fins arribar al camí de Sant Gervasi i giro a la dreta, el camí està il·luminat.
A la dreta del camí, la sínia de sant Gervasi, més endavant un gall canta el nou dia, a la dreta l’escola Llebetx, al costat hi han les restes d’una torre d’una sínia i continuo per el camí que va per darrera del Xalet del Nin, a l’esquerra la via del tren i l’ermita de Sant Gervasi, la capella és del s. XVI i s’hi veneren sant Gervasi i sant Protasi, advocats contra la pesta i ara és propietat privada, tocant l’ermita hi ha el xalet Villazul i amb la seva extensió de terrenys enjardinats amb palmeres i pineda de pins i tota classe de plantes, a la dreta hi ha l’edifici del dipòsit de l’aigua del xalet i abans a la dreta hi ha l’Ortoll, tot de camins ben arreglats i plantats de vegetació, dona gust passejar per aquest entorn, us recomano que ho visiteu, avui passo de llarg.
Segueixo per l’avinguda de l’Aiguadolç, deixant a la esquerra l’aparcament de les platges de Sant Gervasi i de l’Aiguadolç, segueixo fins el final de l’asfaltat i continuo per el camí de terra que hi ha darrera del càmping el Racó de Mar.
Baixo a la Rasa de Santa Llúcia, travessant el pont del ferrocarril i sortint a les roques del mar, admirant una magnífica vista del sol que vol sortir entre núvols. Trobo l’amic Tobalina que com sempre fa la seva caminada fins a Cubelles i ens saludem.
Segueixo per el camí que va de Vilanova a Cubelles direcció a Vilanova per el costat del mar i passo per els darreres enjardinats de les cases del Racó de Santa Llúcia, l’indret va prendre el nom de la capella que existia en el paratge.
Segueixo per el camí de Vilanova a Cubelles en direcció a Vilanova, sembla mentida que avui dia que volen fer un carril bici de Vilanova a Cubelles i en canvi tenim el camí de ronda que cada vegada és més perillós amb les roques i si no vas en compte et punxes amb els iuques que hi han al darrera de la Cucanya, des de aquest camí he pogut admirar la sortida de sol entre el núvols de l’horitzó eren les vuit del matí, davant de l’Aiguadolç.
Segueixo per el camí passant a l’esquerra del petit xalet la Gavina situat al costat de la via del tren entre la Platja de Sant Gervasi i l’Aiguadolç, la Gavina és el nom de la Societat Esportiva de Pescadors de Canya a la dreta podem veure un antic búnquer tot ple de grafits i la platja naturista de l’Aiguadolç i a vegades a la platja es pot veure un brollador d’aigua dolça, d’aquí ve el nom de la platja. Seguim per el passeig de la platja de Sant Gervasi o Capellans, allà en el banc que fa quatre paro per admirar el paisatge com sempre que passo per aquest indret.
Continuo per el passeig de Salvador Espriu, també GR92-5 per darrera del xalet del Nin i han miradors per veure esplèndides vistes, baixo les escales cap el passeig Marítim de Ribes Roges, segueixo entre palmeres i arribo al parc de Ribes Roges, creuant el pont del Torrent de Sant Joan una zona humida ha on hi han ànecs, algun bernat pescaire i altres aus, alguna vegada s’han vist flamencs.
i al costat tenim la glorieta de Ribes Roges i a l’esquerra l’escultura Sitial Gaudí* i el bosquet amb una pineda de Ribes Roges.
*Sitial homenatge a Gaudí obra de Salvador Aulèstia i Vázquez, l’obra va ser la representant espanyola a la XXXIV Biennal de Venècia del 1968, va obtenir el premi de la Fundació Pagani, una menció honorífica del Museu d’Art Modern de Lugano i fou proposada per al premi Pittsburg. Inicialment, l’obra havia d’anar al Museu d’Art Contemporani de Madrid, però el galerista Miquel Adrià la va adquirir i la va donar a Vilanova l’any 1969, en record al seu besavi, Miquel Guansé. L’artista fa servir el ferro rovellat com a element expressiu del seu llenguatge artístic, introduint elements lineals i florals com a complements de l’obra, que s’inscriu dins la corrent artística de l’abstracció geomètrica. Aqueta escultura ha estat canviada d’emplaçament.
Quan s’acaba el parc giro a la dreta i segueixo per la zona de vianants del dic de ponent fins la plaça Trajo de Garbí, es pot veure la font ornamental de la cua de balena**
**Les fonts i la escultura de la Cua de Balena a la Plaça Trajo de Garbí són una instal·lació lúdica que realça la importància dels albiraments de cetacis davant la costa del Garraf. La font disposa de sortidors verticals de 4 a 10 m d’alçària i el conjunt està dotat d’il·luminació LED, és aconsellable veure l’espectacle quan és fosc.
Continuo passant per davant de la Dorada per el dic ha on hi han les lletres “Port de Vilanova i la Geltrú“, al fons les drassanes Pendennis Vilanova esplanada plena de iots i velers per reparar. Les roques del dic sempre estan plenes de pescadors de canya, giro per el far de senyalitzador i al desfer el camí baixo les escales que van a l’aparcament de RocRoi i el trobo tot ple de carpes i gent que està esmorzant, es veu que estan filmant una pel·lícula o un anunci…ja ho diuen Vilanova és un plató!
Continuo per el passeig per el costat del port Vilanova Gran Marina i del Club Nàutic, tombo en direcció al port per el costat de la tanca del Club Nàutic fins arribar a la plaça del Port i la vorejo per al costat del mar, veig la mandíbula de balena (rorqual comú) que tenen exposada en un lloc que prou feina es veu i està molt mal cuidada, davant la caseta de fusta de l’Associació Trajo de Garbí col·lectiu d’usuaris dels amarradors públics (les seves barques estan al moll de la plaça del Port).
Entro al port de pescadors per la banda de ponent i giro per la banda de llevant a la banda de llevant i ponent hi han les clàssiques casetes de pescadors també anomenades botigues .
Faltant cinc minuts per les nou i està entrant a llotja la barca de peix blau Domingo una de les mes grosses. Faig una volta per la llotja ha on veig com descarregant el peix i el subhastant i una barca està carregant el dipòsit de gel per conservar el peix que van a pescar.
Segueixo per la tanca de la llotja i i creuo per l’esplanada ha on és reparen les xarxes.
Segueixo per la Cruïlla Joan Oliver i cap el passeig o rambla a sobre del Torrent de la Pastera fins el carrer de l’Ancora, el segueixo i pujo per el carrer de la Llibertat passant per sota el pas de la via, segueixo amunt fins a la carretera esperant que el semàfor es posi verd miro la capella de la casa d’Empara amb el seu campanar.
Continuo per el carrer de la Llibertat, fotografio la font de la plaça dels carros o plaça Soler i Gustems, la font pública d’estil modernista de l’any 1893.
Arribo a la Plaça de la Vila i segueixo per el carrer de Francesc Macià, fins el Mercat Municipal i compro una revista per la Carme.
Segueixo per el carrer de Lleida fins el carrer de Teatre i són dos quarts de deu dono per acabada la caminada, amb un temps molt agradable i en molt bones vistes. Avui la caminada ha estat contemplativa i fotogràfica. Us la recomano.
Més informació:
elgegantdelaporra
El Gegant de la Porra 