Caminada del dimecres 12 d’octubre de 2022.
6,9 km. 3 h 30 min.
Desnivell 278 m. Altitud màxima 366 m. Altitud mínima 209 m.
Alfred Castells (text), Raül Horro i Jaume Sendra (fotos).
Després de circular per l’embolicada trama viària de la urbanització Daltmar, aparquem el cotxe cap el començament del carrer de Canyelles de dita urbanització, situat a la seva part nord-occidental. Som al terme d’Olèrdola i comencem la caminada d’avui quan son gairebé dos quarts de nou del matí.
Descendim oest enllà pel senderol que queda entre la casa número 10 del carrer de Canyelles i la torre elèctrica.
Sant Andreu
De seguida arribem al fondo de Sant Andreu, que creuem, i fem cap a un camí. Creuem el camí i agafem un pedregós fondo que avança cap al sud-oest, paral·lel al camí. Aquest fondo ha proporcionat al Raül una bona provisió de sajolida.
Sortim del fondo i retrobem el camí que hem travessat abans. Avencem per aquest camí en direcció nord en pendent cap amunt.
El camí va girant cap a l’oest i de seguida arribem als límits municipals d’Olèrdola i Santa Margarida i els Monjos, indicat amb una fita que queda a la nostra dreta.
Ara el camí baixa amb un fort pendent. A la nostra dreta anem deixant l’explotació de les pedreres d’Uniland Cementera, SA.
El camí passa per damunt del barranc de Sant Llorenç i continua amb una pujada ben dreta.
Arribem a una bifurcació de camins: un, continua cap al nord-est i, un altre, segueix cap a l’oest.
Considerem que hem arribat al punt on un sender a la nostra esquerra, que baixa cap al sud-oest, ens permetrà arribar al barranc de Sant Llorenç.
Al començament d’aquest sender, on hi ha una fita marcada amb el número 28, tenim un moment de vacil·lació, en trobar un entroncament que cap a l’esquerra careneja i cap a la dreta baixa. Concloem que hem d’agafar el tram que baixa i així ho fem. Més endavant trobarem una altra fita amb el número 27. El tram final del sender baixa força dret.
Arribats al barranc de Sant Llorenç, que hem de seguir cap a ponent, ens trobem amb un primer tram molt embardissat que ens dificulta la marxa. Continuem a desfem el camí? Decidim seguir, desembrossant la vegetació -molt emprenyadora- que trobem al nostre pas. Per sort, son pocs metres i de seguida el barranc es va transformant en un camí transitable.
A la nostra esquerra trobem un forn de calç (coordenades: X: 389131 Y: 4572743) en un bon estat de conservació, que ha estat restaurat per l’Ajuntament de Santa Margarida i els Monjos. És circular, amb uns 3 m de diàmetre. L’alçada és d’uns 4 m.
Davant del forn hi ha una soca buida on els Diables de la Ràpita i la Secció d’Excursionisme del GER hi van construir un pessebre l’any 2013.
Seguint barranc enllà, envoltats per una vegetació exuberant, de seguida trobem a l’esquerra la font del Pouet del Cagalló i la font de Sant Llorenç, totes dues seques.
Portem un mica més d’una hora i mitja de caminada i parem a esmorzar en els bancs i taules que ens brinda l’indret.
En acabar l’esmorzar i el cafè mirem de trobar la font de Sant Joan, ubicada en aquests encontorns, que a la sortida del passat dia 21 de setembre ja vàrem intentar de trobar i no ens hem vàrem sortir. Avui, sí. Es troba a uns 20 m pujant per un senderol que arrenca prop del Pouet del Cagalló i que va cap al sud-est.
La font de Sant Joan és una escletxa a la roca, un xic profunda, que conté aigua al fons. Te una forma ovalada i deu fer 2 m x 1 m.
Continuem barranc de Sant Llorenç enllà, sempre cap a ponent. Passada un cadena que barra el pas, agafem un camí a la nostra dreta que s’enfila nord-est enllà. A la nostra dreta hem anat deixant el sender, primer, i el camí, després, que condueixen a les ruïnes de l’ermita de Sant Llorenç de la Senabra.
Després d’un revolt a la dreta i un altre a l’esquerra, des d’on veiem, a la nostra esquerra, la barraca de la Senabreta entre vinyes, trobem una bifurcació a la dreta que va cap a llevant.
L’agafem, primer baixa i després puja i ens porta al punt on hem deixat el camí, abans, per baixar cap al barranc de Sant Llorenç.
Des d’aquí desfem el camí que hem fet durant l’anada, primer baixant, després pujant i, més després, tornant a baixar, sense passar pel fondo de la sajolida, fins arribar al fondo de Sant Andreu i pujar pel sender que ens porta al carrer de Canyelles, on tenim aparcat al cotxe. És gairebé el migdia i acabem la caminada d’avui, amb un sol que ens ha fet fer força mèrits a les pujades.
Més informació:
elgegantdelaporra
El Gegant de la Porra 