Caminada del dimecres 26 d’octubre de 2022.
11,2 km. (Wikiloc) 12,25 Km. (aplicació mòbil) 3 h 35 min. Desnivell 238 m. Altitud màxima 241 m. Altitud mínima 84 m.
Alfred Castells (text). Raül Horro. Jaume Sendra (fotos).
Aparquem el cotxe a la petita esplanada davant la presa del pantà de Foix, a tocar de la carretera BV-2115. A l’altra banda de la carretera podem veure l’edifici de la Casa de l’Enginyer. Son les 8,20 h i iniciem la caminada d’avui.
És en el context de la greu crisi agrària i econòmica general de finals del segle XIX quan sorgeix la idea de la construcció del pantà de Foix. Una infraestructura d’aquestes característiques transformaria decisivament l’agricultura de les poblacions més properes al riu de Foix, que passarien de la vinya, molt delmada per la fil·loxera, al regadiu.
Finalment, l’any 1901 es comença a projectar el pantà de Foix.
En un primer moment, la manca, per un costat, d’adhesió econòmica dels propietaris rurals i, per l’altre, d’un projecte definitiu que demostri la viabilitat i beneficis econòmics alentiran la seva posada en marxa. L’any 1907 es revela decisiu per a desencallar el procés: comença la tramitació de les ajudes a l’Estat i es constitueix un sindicat de regants.
El pantà va ser inaugurat el 1928. A partir de l’any 1937 es va poder començar a regar amb l’aigua de l’embassament. L’any 1943 es va completar finalment la xarxa de sèquies projectada. La gestió del pantà va a càrrec de la Comunitat de Regants del Pantà de Foix, que té la seu a la vilanovina plaça de la Diputació.
La presa té una alçada de 38 m. El pantà ocupa una superfície de 68 ha i té una cabuda de 59.000 m3. Avui estava gairebé ple i amb l’aigua coberta de verdet.
Travessem per damunt de la presa i, cap a ponent, anem seguint el sender que voreja el pantà per la seva riba dreta, envoltats d’una rica vegetació de ribera.
Entre d’altres espècies hem pogut observar unes mates de galzeran amb les seves característiques baies vermelles.
Aquest sender acaba desembocant a un dels vials que la fallida urbanització Llac de Foix va construir. Als laterals, envaïts per la vegetació, encara es poden veure les vorades que configuraven els límits d’aquests vials i alguna edificació a mig fer.
Pel camí, a l’altra riba del pantà, podem contemplar l’estampa medieval de Castellet.
Arribem a la masia de Cal Bladet, avui renominada masia de Can Guineu, que queda a la nostra dreta. La silueta d’una guineu corona un dels portals de la masia.
Cal Bladet està format per un conjunt d’edificis emblanquinats que estan envoltats per una tanca de protecció. Les construccions responen a una tipologia estilística de tipus popular. En general consten de planta baixa i un pis i tenen la teulada a dues vessants. Un artístic penell corona una petita torratxa.
Continuem cap a ponent, on trobem alguns dels pocs habitatges que s’han edificat a la urbanització i, de seguida, arribem al pont sobre el torrent de Font d’Horta.
Sense travessar el pont, just a la nostra esquerra, agafem el sender que, anant cap al sud, per escales i un lleu pendent ascendent, ens menarà a la font d’Horta.
Quan portem una hora aproximadament caminant, arribem a la font, tot girant a la dreta. El sender ascendent que deixem ens portaria a la Creu.
La font d’Horta era l’antic safareig del poble de Clariana i es trobava en un punt bastant distant del poble. Un cop perdut l’ús de safareig, va esdevenir un punt important per a la fauna, com a abeurador de mamífers i lloc de cria d’amfibis.
L’any 2015, un grup de voluntaris va restaurar l’antic safareig de la bassa, així com el canal que connecta la font, actualment seca -per variar-, amb la bassa.
L’entorn de la font desprèn una certa màgia i un aire misteriós transmès per unes soques d’alzina ben resseques i recargolades.
Deixem aquest paratge i anem cap a ponent. A la nostra esquerra un balma amb una petita barraca adossada derruïda (coordenades: X: 385187 Y: 4567669).
Travessem el torrent de font d’Horta i per un camí ascendent i amb giragonses, que deixa a la nostra dreta una vinya abandonada, anem a trobar la carretera BV-2116.
Tot pujant, a la nostra esquerra, hem pogut contemplar un curiós edifici, que nosaltres hem dit d’estil gaudinià, on una colònia de gats ens ha vingut a rebre. Després d’una breu conversa amb el seu estadant, amb reprès la caminada.
Arribats a la carretera BV-2116, hem seguit cap al sud-oest en direcció al poble de Clariana, on hem arribat al cap d’un quilòmetre i escaig de caminada.
A la nostra dreta, dins d’una vinya, hem pogut veure una mulassa adossada a un marge (coordenades: X: 384458 Y: 4567577), que es conserva en perfecte estat. És de planta rectangular amb la portalada d’arc de mig punt.
A la llunyania podem apreciar les àmplies instal·lacions de l’empresa Clarianacal, SA.
Hem deixat el poble a la dreta i ens hem quedat a l’església de la Mare de Déu de Montserrat que queda just a tocar de l’esquerra de la carretera.
Aquí, a redós de l’església i de les restes de l’ermita de Sant Jaume hem esmorzat en un entorn deslluït per la brutícia: llaunes, papers, ampolles… Tan difícil seria col·locar algunes papereres o contenidors? El civisme de la gent ja és una altra qüestió.
L’església de la Mare de Déu de Montserrat presenta una original construcció, amb una cúpula d’aspecte orientalista i un campanar de planta hexagonal, construït amb elements de formigó i maó vist.
A l’exterior, a part del campanar, també és remarcable el cimbori, també hexagonal, i, a l’interior, la utilització d’arcs el·líptics i de voltes hiperbòliques. L’església es va construir en substitució de l’anterior capella de Sant Jaume, destruïda durant la Guerra Civil (1936-1939).
L’obra va ser iniciada l’any 1968, gràcies al llegat d’Antònia Romeu Mir. El projecte fou de l’arquitecte Joan Bassegoda Nonell (Barcelona, 1930-2012) i l’execució de l’obra anà a càrrec de Domènec Feliu Maymó. Es va consagrar el 27 de maig del 1973.
Després d’esmorzar hem desfet el camí fins a trobar la pista asfaltada que, a la nostra dreta, condueix al nucli anomenat La Creu – Els Àngels.
En poc menys d’un quilòmetre arribem a aquest nucli de població. Just on la pista fa un revolt hi ha l’abandonat edifici de la Creu, un antic alberg turístic, que disposava d’una piscina, i que actualment està completament abandonat.
Deixat l’edifici a la nostra dreta, agafem el sender SL-C 91, que a la nostra esquerra, baixant cap al nord, ens portarà a un dels vials de la urbanització Llac de Foix. Nosaltres continuem cap al nord. Arribats a una casa, que queda a la nostra esquerra, agafem una drecera, a la nostra dreta, que ens deixa just davant de la masia de Cal Bladet.
Des d’aquí, desfem el camí que hem fet a l’anada i arribem a la presa quan és gairebé el migdia, on donem per finalitzada la caminada d’avui.
Més informació:
elgegantdelaporra
El Gegant de la Porra 