Avui mentre m’esperava a la gran cua per comprar castanyes i moniatos en els jardins de Francesc Macià, m’ha vingut al cap el temps passat dels torradors de castanyes a Vilanova…castanyeres o castanyers.
Tota la vida he vist torrar castanyes per la tardor i l’hivern, principalment per els voltants de Tots Sants. Una tradició de fa molts anys a Vilanova i el que tinc més present, és el castanyer de la plaça de les Neus que va començar els anys seixanta i després de molts anys a la Plaça de les Neus es va posar uns anys a la rasa del Miquelet amb Francesc Macià i posteriorment fins ara està ubicat a la plaça d’Eduard Maristany davant de l’Estació. Encara avui els seus descendents continuen torrant castanyes i moniatos.
Jardins de Francesc Macià
És curiós el que en va explicar un amic meu que el seu avi l’havia explicat que a la plaça de les Cols es posava una castanyera i una vegada uns jovenets li van fer una juguesca lligant les potes de la torradora de castanyes amb el carro que repartia la llet…i podem imaginar quan és va posar en marxa el carro i va arrossegar la torradora i les castanyes per terra, això devia ser més o menys a començament del segle XX.
Els propietaris de la taverna de Can Silet, la família Poch-Ramon en el temps de les castanyes posaven una torradora de castanyes davant de la taverna al carrer del Montserrat i va durar bastants anys fins l’any 1961, l’últim dia sempre convidaven a castanyes als clients de la taverna i familiars. Es veu que abans d’ells ja era costum que els de can Silet torressin castanyes per Tots Sants.
Actualment hi han els castanyers de l’Estació, Rambla Principal davant del CAP i el de la Plaça dels Jardins de Francesc Macià, ha on torrant castanyes i moniatos. També hi hagut alguns anys que algunes escoles torraven castanyes per fer diners per el viatge de fi de curs.
Jo recordo a casa que per Tots Sants, s’encenia el foc de terra i torraven les castanyes amb una paella foradada i després s’embolicaven les castanyes torrades amb uns draps i és posàvem a sota el cul amb la cadira per covar-les, a casa el meu pare no menjava les castanyes, ja que en el camp de concentració les va avorrir.
Els panellets, a casa que veníem de pagès, quan fèiem els panellets era tot una manera de fer primer trencàvem les ametlles amb un piló de fusta i amb un martell trencàvem les ametlles una a una, per treure la pell és bullien i es posaven assecar el sol, totes esteses a terra sobre uns draps o sacs i s’anaven tombant i després és trinxaven i és feia la massa que es deixava reposar un dia per l’altre i es coïen al forn primer amb cuina econòmica de carbó i després en forn de gas. Tota la família ajudava i jo de petit gaudia molt de tots aquest treballs, mentre és feien els panellets s’explicaven relats i llegendes d’abans. I el dia de Tots Sants es menjàvem les castanyes i panellets amb família i s’acompanyava amb vi de moscatell fet per nosaltres.
elgegantdelaporra
El Gegant de la Porra 