Caminada del dimecres 2 de novembre de 2022.
13 km. (aplicació mòbil) 4 h 15 min. Desnivell 302 m. Altitud màxima 325 m. Altitud mínima 104 m.
Alfred Castells (text). Raül Horro. Jaume Sendra (fotos).
Aparquem el cotxe a la bifurcació dels camins de la Talaia, del Mas Roig i del Corral d’en Roc. Són gairebé les 8,15 del matí i iniciem la caminada.
Avancem cap a l’est pel camí del Corral d’en Roc, deixant al sud les instal·lacions del Pitch & Putt Portal del Roc. Arribant al Corral d’en Roc, que queda a la nostra dreta, girem cap al nord i arribem al camí de Cal Baró. A l’esquerra hem deixat un dels camins que condueix al Mas Roig.
Arribats al camí de Cal Baró, avancem una mica cap a la dreta, com si volguéssim anar cap a Mas Torrat, de seguida, però, ens encaminem cap al nord pel camí del Fondo de les Mesquites, que només el seguim uns metres, perquè agafem el camí que entronca a la nostra esquerra i que porta a la finca Viento y Sol. A l’entrada d’aquest camí hi ha un rètol que en prohibeix el pas. Es pot prohibir el dret consuetudinari de pas?
Nosaltres, fent ús d’aquest dret, avancem per aquest camí que, una vegada deixada la finca Viento y Sol a la dreta, és converteix en un corriol on encara es poden apreciar les roderes marcades a les roques pel pas dels carros.
Així, fem cap als darreres de l’enrunada masia de Can Brunet, de la qual només se’n conserven els murs perimetrals de maçoneria fins a dos metres d’alçada.
Aquí entronquem amb el camí asfaltat de la Serra del Gat i seguim nord enllà, deixant a la nostra esquerra la nova finca de Can Brunet i a la dreta un tancat de tela metàl·lica amb contenidors que sempre que hi passem ens preguntem que hi fan en aquest indret.
Peixant pels voltants de Can Brunet hem trobat unes quantes cabres i algun cabridet.
Continuant pel camí de la Serra del Gat, al fondo de la dreta hi veiem una rengla de ruscos.
Passada una cruïlla de camins, arribem a les Mesquites, a la nostra dreta, i a Can Coloma, a la nostra esquerra.
Ambdues masies, actualment en estat d’abandó, estan orientades a migdia.
A les Mesquites hi ha restes d’un molí, cups, corrals i un rellotge de sol.
Can Coloma té un baluard davanter i dues arcades a l’interior.
Entremig, al fons, es pot veure Cal Baró
Les primeres dades documentades dels masos són de l’any 1860: Mezquita de Vidal i Mezquita del Coloma, pertanyents al mateixos propietaris des de segles enrere, els Ballester, coneguts com Coloma.
El mot mesquita es refereix a la “Mescla semilíquida d’orins i matèries fecals que hom treu dels dipòsits de les comunes i serveix per a adobar els camps.” (Diccionari de la llengua catalana). Per tant, podem deduir que la denominació d’aquestes masies els vingués pet fet d’utilitzar aquesta matèria per adobar els seus camps.
Seguirem cap al nord pel camí de la Serra del Gat i arribarem a la barraca del Bruno, que, de moment, costava de trobar per l’espessa vegetació que l’envolta.
La barraca del Bruno [coordenades: X: 390126 Y: 4568754] és una mulassa de planta trapezoïdal i llinda plana molt ben conservada.
Una mica més amunt de la barraca del Bruno, a mà dreta, fem una visita al racó de la Judit, com sempre que passem per aquest indret ens hi parem una estoneta.
Des d’aquest lloc surten diferents senders, nosaltres agafem el que baixa en direcció nord-est i al cap d’un centenar de metres arribem al fondo de les Oliveres, per on transcorre el sender GR 92.
Girarem cap a l’esquerra (oest) i anirem ascendint pel fondo, que també es coneix amb el nom de camí Perdut de Torrelletes. Trobem a la nostra dreta una mulassa.
Aquesta mulassa [coordenades: X: 389776 Y: 4568982] té forma de ferradura i les parets són força gruixudes. Actualment, un grup d’Amics de la Pirelli l’estan restaurant. La cúpula encara està a mig fer.
Passem del terme de Vilanova i la Geltrú al de Castellet i la Gornal i, de seguida, a la nostra dreta, agafem el fondo del Teixidor que va ascendint cap al nord-est.
La caminada pel fondo es fa molt agradable per la vegetació abundant de l’entorn, on es troben força exemplars de cirerer d’arboç (o cirerer de pastor), entre d’altres espècies.
Després d’un quilòmetre i mig fem cap al camí Vell de Canyelles. Agafem el camí cap a l’oest, des d’on s’albira la Casa Alta, un referent visual del territori.
Arribem de seguida a un forn de calç [coordenades: X: 389373 Y: 4570054].
Aquest forn de calç, de planta circular, amb un cirerer d’arboç al seu interior, molt ben conservat, ha estat restaurat, tot i que no s’ha buidat l’olla i només emergeix la part de dalt de la boca. Fa 3,90 m de diàmetre i 2,80 m d’alçada. L’últim calciner que el va utilitzar, cap a l’any 1960, fou en Flauta de Canyelles.
Esmorzem en aquest indret i després continuem avall fins al pla de la Casa Alta. Des d’aquí, deixant el GR 92, anem cap al sud-est per fer cap al pla de les Palmeres. Continuem i deixem el trencall, a la nostra dreta, de la Carrerada Reial que porta a la Talaia, just al límit entre els termes municipals de Castellet i la Gornal i de Vilanova i la Geltrú.
El nostre camí deriva cap a l’est, des d’on s’albira una àmplia panoràmica de la plana vilanovina, raó per la qual s’anomena a aquest indret el balcó.
Passat un vèrtex geodèsic, a la nostra dreta, agafem un sender que baixa força dret cap al camí de Cal Baró.
Arribats al camí, girem cap a l’oest per arribar-nos a Cal Baró, travessant, abans, el fondo de Cal Baró.
Cal Baró, masia avui enrunada, al segle XVIII era coneguda com el corral d’en Canyelles i, al ser adquirida per Josep Marcé, àlies Baró, canvià de nom. Aquesta nissaga la conservà fins el 1912, quan fou venuda a Heribert Gener.
Des de Cal Baró, que hem deixat a la dreta, seguim cap al sud, trobant una mulassa [coordenades: X: 389557 Y: 4567654] a la nostra dreta.
Avancem com si volguéssim anar a Mas Torrat.
Ens desviem a la nostra esquerra per arribar-nos al petit cocó de la font del Jonc, sense aigua.
Vista la font, desfem el camí que hem fet a primera hora del matí, ara travessant, però, per dins del bosc, per tornar on tenim el cotxe aparcat. Són les 12,30 i donem per acabada la caminada d’avui.
Més informació:
elgegantdelaporra
El Gegant de la Porra 