Ja fa 20 anys d’aquell dissabte 27 de juliol de 1996 que mig Vilanova estava pendent de si s’aconseguia col·locar l’àngel a dins del pivot de ferro que havia a la cúspide del campanar, amb una gran grua, van ser moltes les hores d’espera i d’intents. Ahir casualment em vaig trobar amb el Ramon Guinda, el manyà que va acoblar l’àngel amb el pivot de ferro del campanar i recordava les peripècies i les hores que van passar allà dalt, ell i l’escalador que l’acompanyava. Entrant a la nit feia molta fresca que el rector, en Jaume Berdoy li va deixar un jersei. Es va començar la maniobra a les set de la tarda, parant a les onze per sopar i fins a les dues de la matinada més o menys no es va aconseguir col·locar l’àngel.
Recordo aquell dia que primer vaig anar a veure l’àngel i fer fotografies, després des del terrat de casa vaig estar mirant molta estona amb companyia dels veïns, fins que vaig 
anar a treballar i des del treball em vaig assabentar per el soroll dels coets, que ho havien aconseguit. Des de la sala de comandament del desaparegut Griffi vam fer un aplaudiment. Vaig pujar a la part alta de la fabrica i allà el vaig veure’l.
Un dels principals impulsors de tornar a posar l’Àngel al campanar va ser Manuel Pons Fontanilles, ja traspassat, va ser Director del Centre Aeri de Vilanova i la Geltrú. El model del nou àngel va anar a càrrec de l’escultor vilanoví Fidel Claramunt, ja traspassat.
L’àngel fa 2,70 metres d’alçada i està construït amb materials anomenats composite està fet amb fibra de poliesterè amb les quadernes de fibra de carboni.
L’Àngel, és un penell que marca la direcció del vent, a sobre del cap hi ha un drac, amb una fletxa a la boca, amb una banderola que porta escrites les dades del primer àngel i les del nou: 1705-1936 i 1996.
(diari de Vilanova 29 de juliol de 2011)
elgegantdelaporra
El Gegant de la Porra 