Masia d’en Cabanyes. Fondo de les Oliveres. Pla de les Palmeres. Barraca del Bruno. Les mulasses bessones. Punt del Mitjotes. Masia d’en Cabanyes
Caminada del dimecres 15 de desembre de 2021.
13,43 km. 4 h 40 min. Desnivell 299 m. Altitud màxima 298 m. Altitud mínima 58 m.
Text: Alfred Castells. Fotos: Jaume Sendra.
Aparquem el cotxe a l’esplanada entre el mas Sardet i la masia d’en Cabanyes. Son les 8,10 del matí del dimecres 15 de desembre de 2021. Iniciem la caminada d’avui.
Avancem pel camí Ral en direcció a ponent, passant entre la masia d’en Cabanyes i el corral del Mas d’en Parellada. A la primera cruïlla, avancem cap al nord seguint pel camí Perdut del Mas d’en Perris.
A la dreta, veiem el Pedroell, que acull les instal·lacions de les Cavas Jaume Serra, mentre avancem pel costat d’unes vinyes amb uns ceps de rabassons ben robustos.
Així, arribem al camí asfaltat paral·lel a l’autopista C-32, que seguim cap a l’oest per trobar el camí del Mas de l’Artís. Ara, transitem per aquest camí que, al cap de poca distància, fa un gir cap al nord tot passant pel túnel sota l’autopista. Deixem a l’esquerra una mulassa reconstruïda cap a l’any 2005 i, una mica més endavant, el maset del Safont (Avui dia és l’Associació Agrària Mas d’en Safont). Al maset del Safont hi ha un dipòsit de color verd decorat amb castellers fen un castell.
Al cap d’una estona, deixarem aquest camí i per un punt amb dos esglaons ens endinsarem a la llera del torrent de la Pastera, que queda a la nostra dreta, i avançarem cap el nord per entremig d’una ufanosa vegetació. La llera d’aquest torrent disposa d’unes petites preses per mitigar l’embranzida de possibles riuades.
Deixem la llera del torrent i agafem el fondo o torrent del Mas de la Fam que baixa per la dreta. En aquest indret podem admirar el ben conservat forn de calç del Torrent de la Pastera [coordenades: 41,261 – 1,698], conegut, també com la calera d’en Puig. El forn té una estructura arquitectònica de planta semicircular, bastida amb murs de maçoneria. Destaca la seva boca, construïda amb tres arcs de mig punt sobreposats, fets amb maons disposats de cantell amb morter.
Seguim una mica més cap al nord per aquest fondo fins que trobem una petita pista que comunica els pals del cablejat elèctric. Agafem la pista en direcció a ponent i ascendim fins a trobar el camí de Canyelles que, cap a la dreta va a l’enrunat mas de la Fam i, cap a l’esquerra, al mas de l’Artís.
Avancem cap al mas de l’Artís, que el veiem al sud-oest, i anem a buscar el camí del Fondo de les Oliveres. Al lloc on gira cap al sud-oest trobem una bassa -buida- per acollir amfibis. Al cap de poca estona, molt amagat entre la vegetació, trobem, a la nostra esquerra, un altre forn de calç: el del Fondo de les Oliveres [coordenades: 41,264 – 1,688]. D’estructura arquitectònica de planta circular, està construït amb murs de maçoneria. Es conserva la boca, per on s’entrava la llenya a la cambra de combustió. Es tracta d’una obertura semicircular al mur feta amb pedra tallada disposada en cantell i morterada, reforçada amb una estructura exterior d’arc de mig punt fet amb maons.
Continuem pel camí i ben aviat trobem la mulassa -en reconstrucció- [coordenades: 41,265 – 1,684] dels Amics de la Pirelli, amb un caganer com a decoració nadalenca. Aprofitem per esmorzar en aquest acollidor indret.
Continuem, sempre cap a l’oest, pel camí ascendent del Fondo de les Oliveres i, després d’un gir cap al nord i a continuació cap a l’oest altra vegada, moment en què passem del terme de Vilanova i la Geltrú al de Castellet i la Gornal, seguim pel camí Perdut de Torrelletes fins que arribem al pla de les Palmeres.
En aquest indret hi ha una confluència de camins: cap el nord, el camí de Can Cassanyes; cap a l’oest, el camí que porta al pantà de Foix; i cap al sud, el camí de la Serra del Gat.
Nosaltres ascendim per aquest últim fins que, a l’arribar al punt més alt (298 m), confluència amb un camí que a la dreta porta al cim de la Talaia -conegut com el tobogan– girem cap al sud-est, tot passant del terme de Castellet i la Gornal al de Vilanova i la Geltrú. A partir d’aquí, on existeix un vèrtex geodèsic, el camí asfaltat i amb una forta pendent de baixada ens portarà a la Barraca del Bruno. Aquest indret se’l coneix com el balcó per la seva àmplia panoràmica sobre el territori.
Arribats a la Barraca del Bruno, ens aturem en el racó de la Judit i seguim per un sender en direcció est fins que trobem un camí que seguim cap al sud. Trobem després el camí de les Mesquites, que travessem, i seguim cap al sud per un camí que deixa a la nostra dreta una vinya.
Al cap d’una estona deixem aquest camí i agafem un sender a la nostra esquerra que, amb lleu ascensió i amb molts cirerers d’arboç al seu voltant,
Ens portarà a les mulasses bessones [coordenades: 41,257 – 1,696]. Aquestes mulasses van ser restaurades el novembre de l’any 2019 amb la participació de membres de l’Agrupació Excursionista Talaia, del Grup de Pedra Seca del Centre Excursionista del Penedès i del Drac Verd de Sitges. Es va haver d’apuntalar la llinda del portal i reconstruir tot el lateral de ponent. A més, es va afegir terra a la coberta on s’hi van plantar lliris i atzavares per compactar-la.
Continuem cap al sud pel sender carener que passa pel Punt del Mitjotes (229 m) i anem descendint fins a trobar l’autopista C-32. Continuem pel sender cap a l’est anant paral·lels a l’autopista. Com a continuació, trobem un camí amb una finca a l’esquerra -no en sabem el nom- rodejada de diverses mulasses [coordenades: 41,249 – 1,699], unes, també, bessones.
Travessem l’autopista per un túnel i avancem cap al sud pel camí del Mas Tapet, deixant a la nostra dreta les urbanitzacions de Mas Tapet i de Mas d’en Puig. En aquest urbanització podem contemplar un munt de cavalls (i potser, també, egües) del Centre Hípic Rosper.
A la nostra esquerra l’alterosa antena instal·lada l’any 1978 per a l’emissora de ràdio EAJ-35.
El camí del Mas Tapet desemboca al camí del Mas de l’Artís. Nosaltres el seguim en direcció a Vilanova i la Geltrú i, de seguida, travessem el torrent de la Pastera i, per sota, l’aqüeducte que du aigua per regar des del pantà del Foix.
Deixem a la nostre esquerra la Sínia Torrents i girem cap a l’est pel camí Ral, tornem a travessar el torrent de la Pastera, deixem al sud l’abandonat Mas Viada, conegut com la masia dels toros.
Arribem a la masia d’en Cabanyes. Són les 12,50 i donem per acabada la caminada d’avui, on hem pogut observar plantes de tradició nadalenca: galzeran i boix grèvol.
Més informació:
elgegantdelaporra
El Gegant de la Porra 