Les caminades dels dimecres: Guals del Foix

Castellet. Moli Vell. Guals del Foix. La Casota. La Resclosa. Pi de l’Altet. Castellet

Caminada del dimecres 19 de gener de 2022.

11 Km. 3 hores i 40 minuts.

Text: Alfred Castells. Fotos: Jaume Sendra

Iniciem la caminada a Castellet, poble que aporta el seu nom al municipi de Castellet i la Gornal.

Hem aparcat el cotxe al carrer de Sant Pere, a tocar de la carretera BV-2115, cap a les 8,30 h del matí. Des de la terrassa del restaurant El Barretet, abans de començar la marxa, podem contemplar la esplendorosa sortida del Sol sobre el pantà de Foix (avui ha sortit a les 8,13 h).

Sortida de Sol sobre el pantà de Foix

Sortim per darrere del poble, baixant per la rampa que du a un aparcament amb unes figures que simulen el treball en una pedrera.

Treball a la pedrera

Des d’aquí, avancem cap al nord-est per un curt tram de la carretera BV-2115 que, de seguida, gira a l’esquerra pel pont sobre el riu de Foix. Nosaltres deixem la BV-2115 i continuem uns metres per la carretera BV-2117 per agafar, de seguida, un camí agrícola a la nostra esquerra que du al corral de Rafeques. Deixem a l’esquerra el Molí Vell i seguim cap al nord.

El Molí Vell

El Moli Vell, probablement del segle XII, passa gairebé desapercebut envoltat de vegetació. El seu interès constructiu radica en la coberta de tres voltes de canó que descansen en tres arcs apuntats.

Al cap de poc trobem un pont que salva el riu de Foix, en un punt on el riu rep, per la seva dreta, la riera de Marmellar.

Tot seguit, a la cruïlla, girem cap a l’est i abandonem el camí que porta al corral de Rafeques. Avancem paral·lels al riu i arribem a un indret on, possiblement, antigament, s’hi localitzava un pou de glaç*. Nosaltres l’hem buscat i no hem trobat cap pou. Sí que hem trobat, però, uns possibles vestigis del que podia haver estat el pou.

Possibles vestigis del pou de glaç

*Joan Virella [Gran Penedès. Desembre de 1989. Núm. 17] parla d’un pou de glaç a Castellet “Situat a la riba dreta del Foix, entre Can Llopart i Castellet. La masia més propera és la ruïnosa Casota, que queda a la riba esquerra i, per tant, oposada al curs. El trobem en un indret on el riu descriu un fort revolt, i forma un gorg de certa profunditat, (…) Un atapeït canyissar impedeix apreciar-ne les dimensions i l’entorn.”

*Albert Tubau [L’Hora del Garraf. 12 de juliol de 1996], que el dona per desaparegut, també s’hi refereix: “Desaparegudes les restes del pou de glaç de Castellet, a la dreta del Foix i prop de l’aiguabarreig amb la riera de Marmellar (…)”

Deixem aquest indret i continuem cap al nord per trobar de seguida el gual que travessa el riu de Foix i que no podem creuar (també ens passarà posteriorment amb altres guals), atès el mal estat i la disposició de les passeres.

Gual al Foix

Per tant, desfem el camí fins a retrobar la carretera BV-2117, que seguim uns 300 metres en direcció a Torrelletes fins a trobar, a la nostra esquerra, el camí agrícola que condueix a la Resclosa. Amb baixada i cap al nord, salvant unes obres de canalització que s’hi fan, arribem a una cruïlla que, per l’esquerra, ens hauria de portar al camí que hem hagut d’abandonar. Baixant a través d’unes vinyes arribem a l’esmentat camí, el seguim cap al nord i… oh sorpresa!, a l’arribar al gual per travessar el riu de Foix també està impracticable, llevat que ens vulguem mullar els peus. Vist el panorama, tornem enrere fins a la cruïlla que hem deixat i continuem, entre vinyes, cap al nord, trobant, al cap de poc, a la nostra dreta, la Casota, enrunada masia.

La Casota

Un quilòmetre més amunt arribem al nucli de la Resclosa, d’edificacions força modernes. El travessem cap a l’esquerra i esmorzem a la pineda que queda per damunt de les cases.

La Resclosa

Havent esmorzat tornem a travessar la Resclosa, girem a la dreta i, immediatament, agafem el camí de l’esquerra que després gira sud-oest i va cap al riu de Foix. La nostra intenció era travessar el riu i arribar-nos a la font de Ramon Cateri, però, el gual té unes passeres en alguns trams intransitables. Una llàstima.

Gual. A l’altra banda hi ha la font de Ramon Cateri
El pi de l’Altet

Admirem l’alterós pi de l’Altet que hi ha en aquest indret i retornem pel camí que hem fet a l’anada fins arribar a la carretera BV-2117. Arribats a la carretera la travessem i agafem un camí que entronca amb el camí que va de Castellet a Penyafort. Seguim en direcció a Castellet, deixem el cementiri a l’esquerra i arribem al poble, amb temps, encara, per poder admirar el ben conservat castell, l’església de Sant Pere, les seves cases i la multitud d’escultures de ferro que, escampades pel poble, recorden la vida passada dels seus habitants.

Església de Sant Pere

Escultures de ferro retallat de l’escultor de Clariana Luís Zafrilla del projecte “Castellet Encantat”.

El castell disposa d’un conjunt de torres rodones i quadrades amb alts murs de defensa. És fruit de la restauració feta a partir de l’any 1928. Té elements medievals (segles XI i XII) amb altres de gòtics i molta part inventada. També guarda finestrals romànics i gòtics i merlets de coronament.

El castell de Castellet

L’element més antic, la torre mestra, datada el segle XII, fa uns 5 m de diàmetre interior, el gruix dels murs és d’1,5 m i l’alçada d’uns 15 m. Els murs són fets de carreus rectangulars, força grans i ben arrenglerats. Hi ha diverses finestres acabades amb arc de mig punt. La porta devia estar situada en el mateix lloc que l’actual refeta (sud-oest).

La resta de les construccions sembla que s’han de datar en època posterior, algunes posterior al romànic.

El mur orientat a l’est i acabat amb merlets i espitlleres rodones és datat al segle XIV. Per sota del recinte hi ha un talús fet amb carreus grossos probablement del segle XIII que delimita un segon clos a la zona oriental. Al costat de la torre meridional, la porta d’entrada, actualment, mostra un portal acabat amb arc de mig punt i un matacà. Des de l’any 2001 és propietat de la Fundació Abertis, que el va comprar a l’Hospital de Nens de Barcelona i el va restaurar. La restauració va anar a càrrec de l’arquitecte Joan-Albert Adell.

El castell

Són les 12,10 quan agafem el cotxe per retornar cap a casa. Una caminada avui en què hem hagut de variar el pla previst però que ens ha permès gaudir del paisatge penedesenc amb la vegetació ben gebrada a primera hora del matí.

Gebra
El Pantà de Foix des de Castellet
Aquesta entrada s'ha publicat en Uncategorized i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s