Caminada del dimecres 16 de març de 2022.
10 km aproximadament. 3 h 45 min. Desnivell 271 m. Altitud màxima 226 m. Altitud mínima 32 m.
Alfred Castells (text). Jaume Sendra (fotos).
Avui volíem iniciar la caminada des del fondo de Mas Carlús, ajornada el passat 23 de febrer per trobar-nos la carretera BV-2115 tallada, i no ha pogut ser tampoc. La carretera continua tallada.
Per tant, hem aparcat el cotxe a l’entrada de Rocacrespa i hem iniciat la caminada amb aquesta nova ruta, a les 8,15 h del matí.
Hem entrat per un camí agrícola que parteix de la carretera BV-2115, una mica més avall de davant de Rocacrespa. Hem anat avançant en direcció nord-est seguint el curs del fondo del Castellot*. De seguida trobem un pou tapiat a la nostra esquerra. El camí avança per entre vinyes, alternades amb boscos de pins.
Arribats al sifó d’entrada del canal de regadiu que prové del pantà de Foix, per tal de salvar la depressió del fondo del Castellot*, agafem el trencall de més al sud, tot passant del terme de Cubelles al de Vilanova i la Geltrú. Després d’arribar al final de les vinyes, on hem trobat un altre pou, la ruta s’enfila per un sender curull de vegetació mediterrània amb bonics exemplars d’estepa.
*El Fondo del Castellot, Baixa de les estribacions del Sud Est de la Talaia, prop de la Carrerada, dirigint-se al riu Foix després de rebre les aigües del fondo Gran en el terme de Cubelles. Porta el nom d’una torre de guaita enrunada situada a llevant del caseriu de Rocacrespa, en la “muntanya del Castellot”.
Gairebé al final del sender topem amb uns curiosos marges coronats amb uns cilindres que no són altre cosa que provetes de formigó.
Finalment, el sender entronca amb la bifurcació dels camins de la Talaia, del Mas Roig i del Corral d’en Roc.
Nosaltres agafem el camí del Corral d’en Roc, per fer, durant un bon tros, la mateixa caminada que el passat dia 23 de febrer, passant pel Pitch & Putt Portal del Roc i el corral d’en Roc, a la nostra dreta; el Mas Roig, a la nostra esquerra; Mas Torrat, a la nostra dreta; Viento y Sol, Can Brunet, l’antic i el nou; les Mesquites i Can Coloma.
Arribats a la cruïlla de camins, agafem el de la dreta, que és el camí que porta de les Mesquites al Mas de l’Artís. Quan el camí gira cap al nord, nosaltres el deixem i continuem pel costat d’una vinya cap al sud fins a trobar el camí del Punt del Mitjotes. Seguim per aquest camí que ascendeix i aviat, a la nostra esquerra, trobem el sender que ens condueix a les barraques bessones [coordenades X: 390728 Y: 4568130]. Indret on esmorzem arrecerats del vent que fa avui.
Aquestes barraques tenen els portals amb llinda plana i la coberta amb falsa cúpula. La construcció presenta doble estança i els portals són independents. Van ser restaurades per primera vegada després de l’incendi de l’any 2012. L’any 2019 es van restaurar per segona vegada, a càrrec del Grup de Pedra Seca del Centre Excursionista del Penedès i amb l’ajut d’un grup de persones de l’Agrupació Excursionista Talaia de Vilanova i la Geltrú i del Drac Verd de Sitges.
Després d’esmorzar retornem pel mateix sender fins a retrobar novament el camí del Punt del Mitjotes, confluència on podem observar una mulassa amb el sostre i unes de les parets enrunats [Coordenades: X: 390622 Y: 4568119].
Des d’aquí anem avançant, en pendent, cap al sud, a mà esquerra les instal·lacions de l’antiga explotació de guatlles i perdius de mas Torrat, seguim fins a trobar el mas Torrat.
Mas Torrat, encarat a migdia, havia estat una masia ramadera. A principis del segle XIX és coneixia com la masia de Garrich, ja que era propietat del notari Joan Garrich. El 1847 passà a mans del també notari Jaume Marià Ramona Mayner, propietari, també de la casa de les columnes trencades, a la plaça del Cotxes.. L’any 1858 ja es documenta amb el nom actual. El mas està rodejat d’una magnifica arbreda, on sobresurt un altíssim xiprer. Als darreres encara es conserven les instal·lacions de l’antiga explotació de guatlles i perdius.
Des d’aquí, reprenem la caminada pel mateix camí que hem fet d’anada.
Abans d’arribar a Rocacrespa encara ens queda temps per observar la portalada que dona a la carretera i que sembla que donava entrada a la tirolina que travessava el riu de Foix per comunicar-se amb Rocacrespa. A l’altra banda del riu -riba dreta- encara es poden veure les restes d’aquesta tirolina.
Són les 12 del migdia quan agafem el cotxe per tornar a Vilanova i la Geltrú. Bonica caminada amb núvols i a estones amb ratxes de vent.
Més informació a:
elgegantdelaporra
El Gegant de la Porra 